90% cotó, 10% seda

Un relat de: Mireia Balasch
“Fas olor de sexe”, em digué, i jo, sorneguera, li vaig respondre: “Com tu”. Va ser en el mateix instant que ell abaixava la mirada i jo l’alçava per damunt del diari. No vaig tenir temps de reaccionar. Ja estava dit. Ens vàrem reconèixer.
Inconscientment vam descloure els llavis, badocs, superats, atrapats. Va murmurar un “Perdona’m” i li vaig agafar la mà. “M’atraus des del dia que ens vam presentar, Sergi. I veig que el sentiment sigui mutu”. I llavors va fer un breu llambregada al nostre voltant, amb l’ensurt al rostre. Vivim a una ciutat tan petita!
Me la va estrènyer amb força i ens vam fitar l’ànima per primera vegada. Dins el seu mar color d’aram hi vaig llegir alleujament i desig. Ell hi deuria descobrir la pau de desnuar una certesa incòmoda.
Ens vam atracar a poc a poc, a càmera lenta. Volíem assaborir la decisió, abraçar l’emoció, quedar-nos en un Aquí i un Ara guanyats per justícia. O per atzar. No ho sabrem.
El contacte amb uns llavis nous va desfermar la carn. Anhelàvem l’eternitat i dolíem la intensitat de la pressa. Em vaig dir que estava disposada a arribar fins al final
L’agressivitat de les portes de l’autobús en badar-se fou el senyal i en un obrir i tancar d’ulls ens trobàrem en la solitud del carrer.
- No m’agraden les pensions.
- Conec un hotel a prop.
- Vull sentir el tacte dels seus llençols al cos nu.
I amb una delicadesa que m’estremí, s’acostà. Els llavis al coll, la respiració acompassada, un xiuxiueig amb poder de petó: “Si vols que t’acompanyi, els robaré per tu”.

Comentaris

  • Nous descobriments[Ofensiu]
    Canela fina | 05-04-2022 | Valoració: 10

    M'encanten les sorpreses i tu, avui, n'has estat una de bona! Ben trenat aquest relat, m'agrada :)

  • T'ha descobert[Ofensiu]
    Atlantis | 03-03-2022

    M'agrada com escrius. Un text ple de sensualitat.

l´Autor

Foto de perfil de Mireia Balasch

Mireia Balasch

20 Relats

28 Comentaris

6052 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Les històries em persegueixen des de fa quaranta anys i, quan les vaig trobar a faltar, vaig decidir estudiar periodisme. Escric per a mi, per als altres, invento per als meus fills i cerco més enllà de les estrelles el sentit d'una vida plena de màgia i misteri. En un debat etern entre ment i cor, sovint les imatges ajuden més que els mots. Com tothom, respiro per transcendir i estimar.

Gràcies per llegir i dir.

Mireia