Carrer Amistat

Un relat de: Mireia Balasch
Truquen. Un curt i dos llargs. Passes ràpides fins a la porta. Espiell. No hi ha ningú al replà. Obre.
La Carme puja les escales com una ploma. Vuitanta anys. Entra al pis d’una revolada. Somriures de complicitat. Agraïment. Paraules mudes.
Avancen pel passadís fins a la cuina. La Maria entoma la cafetera i el pot i els planta a la tauleta. L’aroma… Mareig. Plaer. Somni.
Una, dues, tres, quatre, cinc, sis cullerades. La mare de la Carme tenia un molinet i ella s’estarrufava en sentir el crec dels grans abans de tornar-se pols. Amor de cafè.
Esperen. Silenci. Enceten un paquet de galetes. Dues abans i dues després. Ritual. I el xup-xup llarg i sonor. Llarg i sonor.
El rellotge toca les tres. S’asseuen al braser del menjador. Cartes preparades. Avui juguen al remigi. La Carme perd. La Maria sortirà més tard a comprar un número de la loteria i si guanya res, s’ho repartiran.
Les quatre. Renou de cadires. Quin bat de sol! La jaqueta al braç.
S’acomiaden a la porta amb dos petons i una abraçada. Això no pot fer mal a ningú.
Demà hi tornaran. I l’altre. I l’altre. No els fa por el virus sinó la soledat.

Comentaris

  • amistat[Ofensiu]
    Atlantis | 03-03-2022

    Una descripció molt acurada de dues amigues que es fan companyia. I el final rotund: acompanyar-nos, No a la soledat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mireia Balasch

Mireia Balasch

15 Relats

18 Comentaris

3595 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Les històries em persegueixen des de fa quaranta anys i, quan les vaig trobar a faltar, vaig decidir estudiar periodisme. Escric per a mi, per als altres, invento per als meus fills i cerco més enllà de les estrelles el sentit d'una vida plena de màgia i misteri. En un debat etern entre ment i cor, sovint les imatges ajuden més que els mots. Com tothom, respiro per transcendir i estimar.

Gràcies per llegir i dir.

Mireia