Cercador
Carrer Amistat
Un relat de: Mireia Balasch- Compartir:
Truquen. Un curt i dos llargs. Passes ràpides fins a la porta. Espiell. No hi ha ningú al replà. Obre.
La Carme puja les escales com una ploma. Vuitanta anys. Entra al pis d’una revolada. Somriures de complicitat. Agraïment. Paraules mudes.
Avancen pel passadís fins a la cuina. La Maria entoma la cafetera i el pot i els planta a la tauleta. L’aroma… Mareig. Plaer. Somni.
Una, dues, tres, quatre, cinc, sis cullerades. La mare de la Carme tenia un molinet i ella s’estarrufava en sentir el crec dels grans abans de tornar-se pols. Amor de cafè.
Esperen. Silenci. Enceten un paquet de galetes. Dues abans i dues després. Ritual. I el xup-xup llarg i sonor. Llarg i sonor.
El rellotge toca les tres. S’asseuen al braser del menjador. Cartes preparades. Avui juguen al remigi. La Carme perd. La Maria sortirà més tard a comprar un número de la loteria i si guanya res, s’ho repartiran.
Les quatre. Renou de cadires. Quin bat de sol! La jaqueta al braç.
S’acomiaden a la porta amb dos petons i una abraçada. Això no pot fer mal a ningú.
Demà hi tornaran. I l’altre. I l’altre. No els fa por el virus sinó la soledat.
La Carme puja les escales com una ploma. Vuitanta anys. Entra al pis d’una revolada. Somriures de complicitat. Agraïment. Paraules mudes.
Avancen pel passadís fins a la cuina. La Maria entoma la cafetera i el pot i els planta a la tauleta. L’aroma… Mareig. Plaer. Somni.
Una, dues, tres, quatre, cinc, sis cullerades. La mare de la Carme tenia un molinet i ella s’estarrufava en sentir el crec dels grans abans de tornar-se pols. Amor de cafè.
Esperen. Silenci. Enceten un paquet de galetes. Dues abans i dues després. Ritual. I el xup-xup llarg i sonor. Llarg i sonor.
El rellotge toca les tres. S’asseuen al braser del menjador. Cartes preparades. Avui juguen al remigi. La Carme perd. La Maria sortirà més tard a comprar un número de la loteria i si guanya res, s’ho repartiran.
Les quatre. Renou de cadires. Quin bat de sol! La jaqueta al braç.
S’acomiaden a la porta amb dos petons i una abraçada. Això no pot fer mal a ningú.
Demà hi tornaran. I l’altre. I l’altre. No els fa por el virus sinó la soledat.
l´Autor
20 Relats
28 Comentaris
6136 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Les històries em persegueixen des de fa quaranta anys i, quan les vaig trobar a faltar, vaig decidir estudiar periodisme. Escric per a mi, per als altres, invento per als meus fills i cerco més enllà de les estrelles el sentit d'una vida plena de màgia i misteri. En un debat etern entre ment i cor, sovint les imatges ajuden més que els mots. Com tothom, respiro per transcendir i estimar.Gràcies per llegir i dir.
Mireia