Llibertat

Un relat de: Mireia Balasch
Renego de l’illa que m’ha permès sentir-me lliure.
Hi renego a les nits, en la fredor del llit buit.
Renego de les platges que no puc gaudir en silenci
Conscient de què vaig perdre quan vaig arribar aquí.
Renego de la terra que m’acull. Desagraïda.
No em mereixo el sol que em banya el rostre hivern i estiu.
Renego de paraula, de pensament, de mentida.
Perquè ja no és possible de sa Roqueta viure’n massa lluny.
Prescindir de l’arena i el perfum de tarongina,
La flor blanca d’ametller i el marge cantellut,
L’estridència de la malenconiosa i planyívola xeremia.
Un somni fet realitat en pregona solitud.

Comentaris

  • des de la ràbia[Ofensiu]
    Atlantis | 15-07-2022

    Un relat escrit des de la pèrdua, d’un paisatge i d’uns moments
    entranyables.
    El que “xoca” i potser és el que el fa interessant és que el seu cant no és des de la melancolia sinó des de la ràbia del què s’ha perdut.

  • Dolor i bellesa[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-07-2022

    El dolor i la bellesa conviuen juntes, com el dia i la nit.
    Un poema molt bó , emotiu i sensible

    Felicitats

    Rosa

  • L'impacte de la bellesa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-07-2022 | Valoració: 10

    La bellesa dels racons especials, com aquesta platja, ens impacten de diverses maneres. Ara, si ho certifiques amb paraules, amb les boniques paraules d'aquest poema, fantàstic! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Fent el dol[Ofensiu]
    Prou bé | 10-07-2022

    El dol de la pèrdua.
    Gaudeix del que has trobat!
    Ben explicat i molt poètic!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mireia Balasch

Mireia Balasch

19 Relats

27 Comentaris

4350 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Les històries em persegueixen des de fa quaranta anys i, quan les vaig trobar a faltar, vaig decidir estudiar periodisme. Escric per a mi, per als altres, invento per als meus fills i cerco més enllà de les estrelles el sentit d'una vida plena de màgia i misteri. En un debat etern entre ment i cor, sovint les imatges ajuden més que els mots. Com tothom, respiro per transcendir i estimar.

Gràcies per llegir i dir.

Mireia