Algú t'hauria de donar la benvinguda a RC, com a mi me la van donar ara ja fa uns quants anys. Benvingut, doncs. I tal com tu em recomanes a mi, jo també t'ho dic a tu: no deixis d'escriure i d'avançar per aquests espais que ens ajuden a aclarir-nos i a trobar la nostra personal veu. Grocdefoc

Aquesta història m'ha impactat. És real o no, no ho sé. Jo sempre deixo passar temps quan noto que arriben missatges i estic escrivint o fent alguna altra cosa... però és clar, potser la clau del relat és la Insistència. Jo sempre dic si és realment important tornaran a trucar... ara potser no m'ho pensaré tant i contestaré. La Insistència és senyal d'alguna cosa.

Només el temps ho dirà... M'encanten aquests relats que recorden altres maneres de prendre's la vida. Que existeixen altres filosofies. També l'he trobat molt ben redactat. Ah! i gràcies per comentar el meu relat "Ales".

Fins l'últim moment no t'adones de que el protagonista és un gos. Magnífic el teu primer relat! Grocdefoc

Queda molt clar qui mana.
M'agrada aquesta simfonia. Grocdefoc

Un mateix de vegades no s'adona prou de la seva pròpia transformació. Senzillament m'ha agradat i el trobo molt ben escrit. Grocdefoc

He trobat "genial" la referència a la divinitat que truca per telèfon. La resta del relat traspua molt bon humor, ben descrit. I tant, que riurem!

Una curiosa manera de veure l'efecte papallona: com una cadena de causes i efecte; però amb uns denominadors comuns: el somriure i el gest subtil de la salutació amb la mà. M'ha agradat.

M'hi he trobat, entre la boira, enmig del pantà. I la teranyina espesa... i he sentit la paüra del silenci.

Descrius molt bé l'estat en què algunes persones es deuen trobar contínuament per manca de valor d'enfrontar-se a elles mateixes. Cal estimar-se a un mateix molt més que als qui ens fan sentir malament, per més lligams que ens uneixin a ells. La vida passa volant i cal trobar l'equilibri. L'última part és la remuntada, quan ens veiem reflectides en l'ocell lliure... però el que cal és sentir-nos -sempre- realment lliures. No deixar pas als... jo els hi dic "dracs". M. Pilar http://artgrocdefoc.com/

Que per molts anys puguis retrobar aquest cavall construït amb la teva imaginació. Per a mi, la imaginació és necessària per posar equilibri a moltes coses i fets reals. Cal fer exercicis d'imaginació, cal cercar formes en els núvols, cal entreveure entre les formes, cal veure-hi més enllà que els altres, trobar la nostra manera... amb la imaginació també es pot anar trobant el propi estil. I si ens diuen ximplets, que ens ho diguin! M. Pilar http://artgrocdefoc.com/

M'has fet recordar que quan jo era petita, amb un altre nen, a l'escola, ens trèiem la llengua. Després de molts anys m'hi vaig casar. M. Pilar http://artgrocdefoc.com/

Jo crec que tampoc no tornaria d'allà on m'haguessin foragitat amb guerres entre els humans... havent trobat el paradís! Suposo que per entendre la teva idea, entendre del tot el teu personatge, caldria un relat més llarg. M. Pilar http://artgrocdefoc.com/

Sempre hi haurà qui (com la Margarida) pugui combatre el desencant del món, amb fets (les rialles franques dels nens) que donin sentit i solució a la foscor que de tant en tant (o mol sovint) ens embolcalla. És un conte preciós.
Sóc na Grocdefoc... Ha estat una agradable sorpresa que algú fes un comentari (després de tres anys!) a un dels meus relats. A més, moltes gràcies per la crítica (a l'última frase) que accepto plenament, perquè has donat en el clau en un dels meus defectes literaris. Sóc capaç d'elevar-me (i d'elevar als meus possibles lectors) i al final, els decebo; els faig tornar a tocar terra i d'alguna manera es queden insatisfets. He aprés a rellegir molt més abans de donar per acabat un relat. Els finals són tan importants com els principis. Fa molt de temps que no publico res a Relats en català. Si en tens ganes, et convido a visitar el meu blog: http://artgrocdefoc.com/category/narrativa/

Et felicito... T'expresses tan bé que m'he sentit créixer les ales... o potser perquè les teves sensacions fantàstiques són semblants a les que jo també sento i visc de tant en tant. T'animo a seguir escrivint perquè només escrivint s'evidencien mons molt personals i únics, reals i fantàstics. M. Pilar Martinez - http://artgrocdefoc.com/