Fulls Folls: La dansa de la imaginació

Un relat de: Grocdefoc

La casa convertida en tomba. Els qui pertanyen a ella, no en poden sortir. Només els visitants, molt de tard en tard, la visiten com qui visita un museu i, alhora, miren de distreure i aconsellen molta paciència als seus habitants. Abandonada, la casa comença a desmanegar-se, ara una porta que ja no tanca bé, ara un tros de sòcol que cau empès per un corrent d'aire o una rajola que s'aixeca per la força de contracció d'uns fonaments que pateixen embranzides profundes; adés una finestra que s'obre i que ja mai més ningú podrà tancar. Els habitants, sorpresos, romanen estàtics, formant part d'una decoració de sarcòfag sagrat.
Lluny del soroll, de la història veritable, de l'esplendor d'una raça, de l'explosió d'una religió, de la destrucció d'una muntanya màgica, els esperits d'uns i d'altres dansen la dansa més lliure de totes: la de la imaginació.
La dansa de la imaginació vesteix els peus amb ales de rat-penat, cobreix el cos amb capes de serpentines, disfressa el rostre amb barrets de plomes d'ocells gegants, i cobreix els dits de les mans amb pedres precioses. La llum s'hi pon. La llum es projecte.
La dansa segueix influint dins la casa enmig d'un silenci autèntic. I els peus es despullen, les ales no serveixen. La capa es volatilitza deixant el cos nu contra les delícies del vent i la pluja. El barret es llençat al terra i trepitjat pels peus que dansen lliures. El rostre no ha d'amagar-se sota cap ombra protectora. L'esperit és lliure, la dansa l'interpreta.
I els dits de les mans, ara ja lliures de pedres precioses, arreglen la porta, enganxen el sòcol i la rajola, tanquen la finestra... tot retorna al seu estat tal com era abans de la dansa, i els habitants de la casa poden sortir a passejar.

Comentaris

  • Una ballada molt imaginativa[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-09-2010 | Valoració: 10

    Tal com et vaig que faria, torno a passar pel teu espai amb els estris d'escalada a punt, amb tota la premeditació que s'escau per descobrir un altre dels teus darrers relats; sense dilació, obro La dansa de la imaginació... i ballo.

    En la primera lectura, segueixo el ritme dels mots que has escrit, i em moc dins de la tomba, observo la decoració del sarcòfag, em cobreixo el cos amb la capa, escolto el silenci i deixo volar l'esperit lliurement.

    Fruit d'aquest vol, potser, en la segona lectura la imaginació creu endevinar metàfores possibles i passeja pels camins de les probabilitats que li obren nous panorames...

    Quina ballada més enriquidora!
    Et puc oferir una altra dansa? Aquí la tens: A TRAÏCIÓ

    Després de dir-te que tornaré a passar, ja que em queden dues descobertes per fer, només em resta enviar-te una abraçada dansaire,
    Unaquimera

  • Exquisit![Ofensiu]
    brins | 05-09-2010 | Valoració: 10

    La dansa de la imaginació té una música meravellosa...Conté notes imprescindibles per a poder viure; ens permet que obrim la porta del nostre esperit, per deixar entrar-hi l'aire fresc, el dia a dia, el nostre futur...

    M'ha agradat aquest relat, M. Pilar; presentes amb molta originalitat un tema ben profund.

    Felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • panxample | 25-07-2010 | Valoració: 10

    atrapats en records polsosos.
    Cal fer dissabte, obrir de bat a bat,gaudir del present,ordenar el passat a la calaixera, per tenir-lo a ma, per quant hi vulguem ballar.
    avant pit i amunt

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

39233 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/