El petó

Un relat de: pontserrat
Dissimuladament es van distanciar del grup per poder estar sols.Estaven un pèl nerviosos però decidits a donar el pas. No van caldre les paraules. Els llavis van anar a trobar-se, lentament sense preses, amb delicadesa. Els ulls oberts. El contacte va ser breu , tendre.Es van separar sense preses. Van restar l'un davant l'altre sense dir-se res.Ell amb una agradable sensació, com un escalf intern.Ella una mica sorpresa per tot plegat però sense avergonyir-se'n: feliç.

-A veure vosaltres dos, els de P5, que sigui l'últim cop que us veig fent-vos un petó.

Va sonar la sirena. Era hora de tornar a classe.

Comentaris

  • Innocència[Ofensiu]
    Grocdefoc | 09-02-2016 | Valoració: 10

    M'has fet recordar que quan jo era petita, amb un altre nen, a l'escola, ens trèiem la llengua. Després de molts anys m'hi vaig casar. M. Pilar http://artgrocdefoc.com/