A vegades dubto

Un relat de: Grocdefoc

A vegades dubto... No sé si he sortit de la panxa del bou o de les tripes d'un vaixell pirata; si he begut a galet la llet de la mare o m'he atipat de regalims de mel; no sé si sóc donzella de conte o bruixa de bosc; tampoc tinc clar si he de calçar botes o vestir-me amb la capa de la invisibilitat.
De vegades, em diuen que sóc com en Peter Pan, perquè no he volgut créixer i m'he volgut mantenir en aquell estat d'inconsciència conscient. No. Jo no crec que sigui un de tants Peter Pan, més aviat crec que sóc com la Campaneta que no podia parlar fins que l'amor la va fer estossegar i aleshores cridà i cridà fins que la van tornar a fer callar.
A vegades, voldria ser com un Ibis i que, en anar-me a dormir, el meu cos prengués la forma de cor. D'altres, saber-me transformar en una planta de papir i que el vent de la riba em fes moure amunt i avall. Oh, com m'hagués agradat haver-me dedicat a descobrir tresors de paraules i haver pogut trobar el desaparegut llibre de la saviesa universal. Sí, vaig caminar pels camins dels déus primigenis i m'envoltaren els misteris d'ultratomba.
Encara dubto de si he de continuar pensant tal com penso, o esdevenir futur que esborra el passat a cop dels moviments cíclics de les estrelles.

Comentaris

  • El dubte és un bon guia![Ofensiu]
    Unaquimera | 22-04-2010 | Valoració: 10

    Estic completament i absoluta d'acord amb tu, Pilar!
    I per partida doble, ja que jo mateixa dubto de manera constant, i també penso com tu que "Dubtar forma part de la profunditat del pensament, no pas de la inseguretat alienadora".

    A les teves encertades comparances amb la Campaneta, l'Íbis i la planta de papir, jo afegiria ( al menys per a mi, és clar ) la de l'au Fènix, capaç de renéixer de les pròpies cendres, ja que conec la sensació d'haver-me cremat fins a l'essència, d'haver caigut i tenir la necessitat de remuntar el vol des d'una fondària fosca, de la qual cal escapar abans de quedar atrapada.

    Com de costum, un relat molt personal i saborós el teu: enhorabona, autora!

    Per a què no et falti la meva en una dada tan assenyalada per als que estimem les paraules escrites, t'envio una abraçada afectuossíssima i digna d'una Diada Literària,
    Unaquimera

  • m'agradat[Ofensiu]
    panxample | 20-04-2010

    No dubtis,sigues tu tal i com et mostres; fràgil, àgil innocent, valent, atrevit.
    Amb totes les músiques de les teves paraules en farem una simfonia.

  • Encisador![Ofensiu]
    brins | 13-04-2010 | Valoració: 10

    En moltes ocasions, és bo que ens sentim Peter Pan per poder mantenir una edat d'il.lusió i d'innocència que ens ha de fer més lleus els esdeveniments crus.

    He trobat deliciós aquest relat, Grocdefoc. Has deixat volar la imaginació, els desitjos, els dubtes...amb belles paraules que m'han endinsat dins d'un món ple de música i encant.

    Felicitats!

    Pilar

  • I vet aquí un altre relat que atrapa[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 12-04-2010 | Valoració: 10

    perquè és diferent, amb un estil molt especial, molt teu. A més d'estar molt ben escrit! Mai no em canso de llegir-te.
    Una abraçada ,
    Shaudin

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

39233 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/