El whatsapp

Un relat de: moulin
En James var escoltar la vibració del mòbil damunt la taula. Estava massa concentrat en la feina per atendre trucades i es va dir “ja insistirà”. Al cap de poc, sonava el to d’entrada d’un whatsapp. “A veure qui serà aquest cop. En George, potser?”. Sí, efectivament era el pesat d’en George preguntant si aquella tarda de diumenge feia alguna cosa. No va obrir el missatge no fos cas que en George comprovés que ja l’havia llegit i això l’obligués a contestar.

¿Perquè em molesta? Si està molt clar el que hem de fer per a la classe de demà. Vam estar una hora reunits abans d’ahir per dividir-nos la feina del treball de llengua.

Amb aquest raonament es quedà tranquil i seguí redactant una opinió personal sobre els neologismes.

“Ara només falta que em truqui al fix per contactar-me”. Dit i fet, en breus moments sonava el telèfon de casa i efectivament, la trucada procedia del mòbil del seu company. Com que en aquells moments no hi havia ningú més de la família a casa, va respirar fons. “Uf, menys mal! Mira que arriba a ser pesat!”

No havia passat ni un minut quan s’obrí la safata d’entrada amb un correu electrònic nou. De qui? D’en George, és clar! El tema del correu deia “Ens podem veure ara?”.

No home, no! Ara no! Demà ja ens veurem a classe, carai, que pesat!

En James no va perdre ni un segon en clicar sobre el tema i llegir el contingut del correu.

El dilluns, en George no va anar a classe. Per la nit, els seus pares van trucar a casa d’en James per dir que el seu fill havia desaparegut i si sabien on podia parar. Quan en James va saber la notícia anà a llegir el correu que diumenge en George li havia enviat.

“Ens podem veure ara?”

Hola James, perdona que et molesti. T’he enviat un whatsapp per veure si podem veure’ns. És un tema personal i vull parlar amb tu. T’he trucat a casa però no t’he trobat. Si em dius on ets et puc venir a veure. Diga’m alguna cosa. Gràcies. És important.


Deu anys després de la desaparició en James encara es lleva amb aquesta pregunta al cap: “Que hagués passat si aquell diumenge hagués anat a veure el meu amic?”

Comentaris

  • Insistència[Ofensiu]
    Grocdefoc | 04-06-2017 | Valoració: 10

    Aquesta història m'ha impactat. És real o no, no ho sé. Jo sempre deixo passar temps quan noto que arriben missatges i estic escrivint o fent alguna altra cosa... però és clar, potser la clau del relat és la Insistència. Jo sempre dic si és realment important tornaran a trucar... ara potser no m'ho pensaré tant i contestaré. La Insistència és senyal d'alguna cosa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de moulin

moulin

53 Relats

35 Comentaris

38161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.

Que siguin ells els qui parlin de mi.