6 x 7 = 42 rajoles

Un relat de: Grocdefoc
6 x 7 = 42 rajoles que sempre em tempten a comptar-les, a contemplar-les, a visualitzar històries passades. Damunt d'elles peus i més peus, peus descalços, tovalloles en terra, cabells caiguts o arrancats per una maldestra mà o per un endimoniat raspall de cabells secs o embullats. Creuament de sabates. Hi veig passos de ball, panxes i natges reflectides en la lluentor de les rajoles, cuixes grosses, genolls envermellits pel fred, panxells prims, mans humides, cossos calents, llengües exposades al mirall, dents engroguides per tants anys de tabac... nassos i més nassos. Olor a colònia de musk, a oli de gessamí, a sabó de coco, a perfum car, a crema balsàmica. A herbes seques, romaní i farigola.

6 x 7 = 42 rajoles quadrades, vermelles, lluentes, netes i brutes alhora, esquitxades per les aigües de la dutxa, de la banyera, del lavabo, de la cisterna que esquitxa els dies en què l'aigua arriba amb massa pressió, sense problemes. I, damunt de cada una d'elles, ben centrada, una espelma.

6 x 7 = 42 espelmes il•luminant un espai de desinfecció, de neteja corporal, mentre tres aranyes negres al bell mig de la banyera potegen desesperades per no caure pel forat. Intenten pujar per una paret de porcellana, rellisquen i rellisquen i, al final, unes gotes d'aigua les fan anar forat avall. Una lluna plena es reflecteix en el mirall i el foc de les espelmes en cadascuna de les rajoles lluentes.

Nit de sensacions estranyes. Pel voltant de la casa xiula un vent enfurismat. Tot rau com una nit de somni, i no sé si estic desperta veient fantasmes o dormida i somiant en aranyes, espelmes i rajoles.

Comentaris

  • Un relat molt encertat en el seu estil[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 13-09-2020 | Valoració: 10

    M'agrada molt aquest relat.

    M'ha fet pensar en aquella ocasió en què, quan era menut (de fet, fins fa no tant) m'entretenia mirant les rajoles del terra mentre caminava i procurava anar-les seguint segons un determinat ordre a estones.

    Més o menys tots tenim fetxismes pitagòrics i numèrics als que els hi fem una mica de cas, vaja, suposo.

    ¡¡¡Bé, ens veurem per Relats, Grocdefoc, cuida't!!!

  • Aquest món que fem oníric...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-04-2012

    ens ajuda contr el món que no ho és. Les imatges que ens dibuixes. El mulitplicar repetit.
    Un títol que trobo, i amb perdó, molt de meu estil.
    I per això m'agrada.

  • no tinc gaires paraules...[Ofensiu]
    Espiral | 13-11-2011

    simplement m'ha m'agrada molt, és molt original!

  • Et veig [Ofensiu]
    panxample | 11-03-2011 | Valoració: 10

    dins d'aquesta petita cambra de 6x7 rajoles.
    Meditant i capbussada en pensaments incerts, reals i fantàstics.
    Avant i ben amunt

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

39216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/