Anar coix

Un relat de: Grocdefoc

He obert el diccionari i m'he tret les ulleres (en porto perquè sóc miop) i amb el dit índex dret (perquè soc dretana), de primer enlairat donant tombs i deixant-lo anar a continuació enmig d'una pàgina del diccionari, he anat a parar a la paraula coixejar... Sí, au! M'ha tocat la parauleta que m'obre a un munt de records... (perquè encara tinc memòria).

El meu pare ranquejava perquè de petit havia caigut mentre jugava i corria amb un patinet.
I jo, de petita, tenia una cadira a la què m'estimava molt, l'anomenava "Cuca" i quan li deia pel seu nom la cadira donava un bot. Però amb el temps i les malifetes de la infantesa la cadira va quedar esgarrada, li mancava un trosset de pota i cada vegada que m'asseia en ella, em semblava que anés navegant dins d'un llagut; fins que un dia no la vaig veure més i la mare em va dir que la "Cuca", tota carranca, havia baixat les escales i se n'havia anat.
Tot al meu voltant, a part del pare, tornava a caminar ben dret, sense aquella meravella d'anar caminant i alhora sentir l'embraviment de les onades.
El meu pare se sentia ridícul caminant d'aquella manera, però a mi em semblava el pare més formós del món.
Coixesa, coixària, coix, esgarrat, ranc, ranquejar, rancallós, carranc, carranquejar, ...
Hi ha una altra manera d'interpretar això de la coixesa... i jo no sóc coixa com el pare (perquè de moment no he caigut), però sí que sóc conscient de que els meus escrits encara van coixos...

Comentaris

  • la cuca carranca[Ofensiu]
    panxample | 23-05-2010 | Valoració: 10

    la coixesa o el tret al caminar es el que ens dona personalitat.i tu ens ho demostres amb el teu relat , tant ben portat.
    avant

  • De coix res, noia[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 04-03-2010 | Valoració: 10

    És un relat irònic, original i fins i tot tendre, i va ben dret. Ah, i veig que les cadires són font d'inspiració per a nosaltres. M'encanta quan dius que la mare va dir que la "Cuca" havia baixat les escales i se n'havia anat. M'agrada molt com escrius, ja ho saps; els teus escrits denoten una certa innocència que, amb els tocs d'ironia, dóna un resultat amb molta gràcia.
    Shaudin

  • Un relat gens coix![Ofensiu]
    brins | 26-01-2010 | Valoració: 10

    No és gens fàcil, almenys per a mi, escriure un text amb ironia. Cal tenir un gran sentit de l'humor i saber-lo expressar. Tu ho has aconseguit en aquest relat i és per això que et felicito de tot cor.

    Una abraçada cordial,

    Pilar

  • Bona ironia[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-01-2010

    no vas gaire coixa, em sembla, dins les lletres escrites, però sempre és bo saber que encara ens falta alguna cosa a fer, a millorar, i així el camí se'ns fa més divertit.

    Bon any 2010!!

    Ferran

  • No està malament...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-12-2009

    ¿Anar coix? ¿Tenir un defecte físic? ¿Una deficiència? No és mala idea... però en quan a aquest relat... no sé, l'he vist com a coix, com a regular. No li he acabat de veure el contingut. Potser perquè no sóc un geni de la literatura...

    En fi!! Ens veiem per aquí, Grocdefoc.

  • Donc a mi el teu relat no em sembla gens coix,[Ofensiu]
    Romy Ros | 18-12-2009 | Valoració: 10

    ans el contrari, el trobo simpàtic,agradable i molt ben construit. M'has fet passar una estona molt agradable llegint i somrient al mateix temps. Enhorabona i molt bon Nadal!

  • m'ha despertat[Ofensiu]
    perunforat | 17-12-2009

    un somriure!M'ha encantat llegir aquest relat. És simpàtic i ple de màgia, un relat-conte, una història preciosa d'una cadira, de l'amor a la família i els bells records!Un joc de verb que has escrit amb desimboltura que em fa pensar que de coixos en som tots!

  • Fantàstic paisatge[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-12-2009

    Hola de nou, guapa!
    Quina sorpresa més agradable he tingut quan, en entrar casualment al teu espai, he vist que havies tornat a publicar a RC!

    El teu relat, com ja m'havia passat altres vegades amb textos teus, m'ha sorprès agradablement...
    Mai sé per on sortiràs, però sempre fas la travessa seguint el teu propi rumb i, després de mostrar-me paisatges fantàstics, em portes fins al port i em deixes amb un somriure als llavis... Avui te l'agraeixo especialment!

    M'han resultat especialment atraients les imatges del llagut i de les onades... Són precioses!

    Em sembla que aquest text teu no coixeja gens, més aviat camina amb pas ferm al seu propi ritme.

    Vaig apuntar-me el títol del llibre que vas citar en el teu darrer comentari, a la llista dels pendents, per si en les vacances que ja s'apropen tinc una miqueta de temps i el consulto, sembla força interessant pel que dius.

    T'envio una abraçada ben càlida, que fa molt de fred,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

39216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/