El Relleu. (Per Sentiments - Alegria - Octubre 2011)

Un relat de: Sergi G. Oset
Els sicaris del règim havien fet bé la feina. Ja no tornaria a utilitza aquelles mans ara destrossades per escriure un altre vers. Aquell acte de deliberada maldat, havia aniquilat la seva ànima més depresa que la resta de tortures dels últims mesos.

Explosions i trets de fusell el van sostreure del dolor. Les mateixes parets de pedra trontollaven. La porta de la cela s'obria i una figura fortament armada s'hi atansava. Un turbant de color indi li tapava el rostre. Sens dubte es tractava d'un dels mercenaris contractats per sembrar el terror entre la població. Va recular, allunyant-se de la nova amenaça.

—Pare, no temi, sóc la Faíza, he vingut per alliberar-lo —va dir una veu de dona, descordant-se el turbant.
Naji, no ho podia creure.
—No és possible, la meva filla petita és morta..... se la van endur, com a la resta.
—Si pare, però vaig escapar.
Naji va esclafir en llàgrimes, besant les mans de la noia.
La Faíza, l'acollia entre els seus braços, amanyagant-lo.
Naji sanglotava donant gràcies al cel per aquell regal. El dia en que les autoritats van comunicar-li la detenció de la Faíza per simpatitzar amb elements contraris al govern, la seva vida s'havia aturat.
—Aixequis pare, jo l'ajudo. Només li demano un últim esforç.
Va agafar-lo en braços, tranquil·litzant-lo amb el seu somriure. Amb prou feines pesava el mateix que un nen.
Van pujar fins el mur més alt de la presó, des de on es divisava la ciutat. Fileres de fum i flames enfosquien els minarets de les sagrades mesquites i els moderns gratacels. El ressò de l'artilleria arribava amb claredat.
Naji va guaitar l'escena tremolós.
—Fa dos dies que assetgem la capital, pare. El tirà fuig pel desert. Tornem a ser lliures.
Els seus ulls es van trobar un últim cop. Sense alè, Naji va mormolar unes paraules a cau d'orella.
La Faíza el va besar, fent-li promesa.
Els darrers versos del gran poeta ressonarien per tots els altaveus de Trípoli quan els rebels recuperessin la ciutat.

Comentaris

  • Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada el passat mes d’octubre i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • Felicitats campió[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-11-2011

    bo començament de carrera cap a la final! espero coincidir amb tu, aquest any també, de moment no començo tan bé com tu, però hi insistiré.

    Felicitats, per la tria i pel relat!

    Ferran

  • Miau![Ofensiu]
    Patrícia | 17-10-2011 | Valoració: 10

    Millor dit, Guau!

  • crohnic | 12-10-2011

    Sigui quin sigui el tema general del relat, els teus sempre tenen aquest toc d'originalitat que et caracteritza... Envejo aquesta virtut que tens... Fantàstic el desenvolupament del relat, fas sentir la història molt propera.
    Fins aviat, company!!

  • Recordo [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 12-10-2011

    que Victor Jara somreia desprès de ser torturat cap vegada, perquè es sentia alegre de no deixar-se aplastar malgrat tot. L'alegria no sempre implica felicitat, i això es fàcil d'oblidar en la nostra societat benestant i complaent.

  • Sembla fàcil...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-10-2011

    i no ho és, descriure l'alegria, té la seva part morbosa que no saps per on agafar-la. El teu relat ens la mostra en silenci i ho fas amb gran mestria. Toques la poesia molt poèticament en el teu conte.
    Cada dia una passa més en el cos a cos del micro relat.


    Fins aviat!

    Ferran

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: