Superstició

Un relat de: Alícia Gataxica
L’avia sempre havia dit a casa “un sol botó d’un home i els tindràs a les teves mans estimada”. La mare havia guardat una eina del pare tota la seva vida al calaix de dalt de la calaixera de la roba blanca. Jo em reia, però per la meva pròpia sorpresa m’havia adonat que creia amb aquella superstició.
He tingut companys que s’han pensat que era una fetitxista, perquè el primer que els demanava en conèixer-los era un boto. I mai, mai n’he tornat ni un. Fins i tot vaig arribar a portar unes tisoretes per les primeres cites, que m’havien espantat més d’un i de dos. Fins i tot un em va voler denunciar per psicòpata. Però jo sempre vaig voler complir amb la superstició de l’àvia. I si un home no s’avenia a deixar-me alguna cosa seva no m’interessava. Alguns homes van pensar que era un joc, i no en feren gaire cas. Altres, indiferents, em donaven el botó el primer dia. Total l’únic que volien eren follar i punt.
Per això el dia que vaig veure’l amb la samarreta fúcsia vaig tenir un gran trasbals. Quina sorpresa! No portava botons! Malgrat tot no em vaig deixar decebre i vaig preguntar si portava mocador. No. No portava mocador. I potser un bolígraf. No. No portava bolígraf. Em començava a desesperar. Per primer cop vaig pensar que, total, la superstició de l’àvia era sols una idea desbaratada.
I vaig deixar-me portar. Estava tant bo! I deixaria de lligar amb aquell super home? Vaig ser una estúpida. Ara estic a l’hospital. La metgessa em fa la prova de violació, i la policia em demana si recordo bé la seva cara. Si. Contesto. És la única cosa que aquest cop m’he quedat d’ell, la seva cara. L’àvia tenia raó. Tenir una cosa d’un home sempre et donava poder. Jo tenia el seu rostre gravat al meu cap i pensava usar-lo. Pensava escorxar aquell rostre com si fos un tros de carn adobada. El proper cop seria ell qui és portés una bona sorpresa: Aquell brètol no oblidarà mai el meu rostre.

Comentaris

  • crohnic | 17-11-2011

    Sempre hem de fer cas als consells dels avis! Bon relat! Sort i fins aviat!

  • Com diu l'Aleix...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-11-2011 | Valoració: 10

    ...Contundent! No saps mai que pot passar en una relació entre "humans", som tant imprevisibles. Espero que la teva protagonista pugui quedar-se amb la imatge del "violador" desesperat abans que el castrin.
    Una abraçada.

  • El botó i el cordar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-11-2011 | Valoració: 10

    Renoi, breu i contundent! Fa pensar. Mira, un botó per si sol no serveix per a res; necessita un forat per a cordar. Ell tot sol agradarà a un col.leccionista, però no tindrà cap utilitat. Ara bé, l'àvia savia el que es dèia. Llàstima que l'únic botó d'aquella bèstia era el del pantaló i no te'l podia deixar. Per això va passar el que va passar. Una abraçada.

    aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Alícia Gataxica

Alícia Gataxica

45 Relats

322 Comentaris

75957 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
"El qual està segur de conèixer la fi de les coses quan tan sols han començat a realitzar-les és o un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà un home desgraciat, ja que ha posat un ganivet en el cor de l'enigma"






R en Cadena

"Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora Gali i la senyora Aisha "

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")