Estrelles

Un relat de: Ellix
Mai m’ha interessat la ciència, de cap tipus, sóc més aviat un noi d’aquells que es diu de lletres, m’agrada passar el dia llegint, estudiant sobre antigues cultures o simplement passejar per les ciutats.
El pare sempre hem diu que la mare el va enganyar quan vaig néixer, que no era fill seu, que no entenia d’on havia tret aquella passió per les lletres en comptes de pels àtoms i les cèl·lules, que no podia ser que d’un físic i una biòloga sortís un futur historiador.
Això si, sempre m’ho deia ben somrient i amb un final, “però això no importa, tu ets el meu fill i sempre t’estimaré.”
Però hi ha una cosa que sempre m’unirà a ells, i són les estrelles. Ell no era astrònom, però sempre havia sigut una de les seves passions, la mare tampoc ho era però li apassionava poder descobrir de què estaven fetes totes les partícules de l’univers, i per a mi són un dels punts més importants per estudiar els nostres avantpassats.
Les estrelles sempre han estat allà, poden ser diferents o estar en llocs diferents depèn de l’any en que visquis, però des dels dinosaures fins als nostres dies han estat allà. Des de ben petit he tingut grans coneixements d’astronomia, un cop a la setmana els pares hem portaven al camp on, amb un petit telescopi del pare, m’ensenyaven a estimar i reconèixer els astres, i quan vaig complir 10 anys em van portar a la lluna, on vaig poder veure tot el que des de la terra no es podia veure.
Als 24 anys, i amb la carrera d’història a la butxaca, vaig decidir que abans de morir volia veure tots els cels estrellats que pogués, i hem vaig embarcar en un viatge per tot el món per poder veure el que des de casa meva no era possible.
Els pares simplement van somriure i van dir-me una sola cosa: “Estiguis on estiguis fill, no pensis en tornar fins que no hagis acabat el viatge, ens trobaràs a faltar, i nosaltres a tu, però cada dia sortirem al carrer i mirarem a la lluna de nit, i pel mati el sol, i tot i que, físicament no estarem junts, els tres estarem connectats pels astres.”
Amb aquestes paraules al meu cor, vaig emprendre un viatge que hem va ocupar 20 anys de la meva vida, durant aquest anys vaig viure algunes de les experiències més meravelloses, i hem va ajudar a entendre tota la teoria que havia estudiat a la carrera, ja que apart de mirar estrelles vaig conviure amb totes les cultures del món.
En arribar a casa el pare hem va dir: “Fill et queden 40 anys més de vida, i ara tot l’univers està al teu abast, no creus que la terra i el seu cel se t’han quedat petits?”
Tenia raó, ni una setmana vaig poder quedar-me a casa, vaig agafar i hem vaig posar a planejar el viatge més increïble que mai l’home havia fet, el d’estudiar el cel des de tots els planetes als que l’home podia accedir.
Vaig trigar un mes en tenir-ho tot enllestit, però en el moment que vaig tenir-ho vaig emprendre el viatge sense cap mena de pena, i en acomiadar-me dels pares vaig ser jo qui vaig parlar: “Quan torni a casa, vosaltres ja no hi sereu, però tot i que ara ja no podrem mirar sempre el mateix sol, o la mateixa lluna, dintre meu sempre sabré que esteu al meu costat, ja que aquest viatge no el faig sol, sinó que vosaltres i tot el que m’heu ensenyat m’acompanya. Pare no sé si sóc fill teu o no, però només sé que no us canviaria per ningú ja que m’heu ensenyat tot el que necessito per ser feliç.”
Així es com van començar els meus viatges, els quals estan relatats en aquest llibre que tens a les mans, no esperis grans aventures amb éssers d’altres planetes, ni coses molt científiques sobre les estrelles ja que no les sé, sinó experiències d’un home ja vell, visions de diverses cultures i sobretot reflexions sobre que tot i que som tots molt diferents, hi ha una cosa que ens uneix a tots els de l’univers, i es que estiguis on estiguis podràs veure el cel, i contemplar l’espectacle més formidable de l’univers que són les estrelles i tots els astres que l’acompanyen.
Roxana Canudas, 19 anys

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Unes estrelles molt interessants[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 19-04-2012

    i un fill genial... segur que no s'assembla a ta mare... jajajaja

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: