Delit de ser estimada Secret d'eterna juventut

Desitjava ser admirada. Fruïa del desig que albirava en els ulls dels homes, adorava l’enveja de les dones que fullejaven revistes del cor. L’ull de la camera s’amarava de la meva pell. Els focus empal·lidien sota l’escenari, les masses cridaven embogides. Em delia per sentir-me estimada. Drogues, anorèxia, sexe, tot valia per ser contemplada, la primera, la única.
Després va aparèixer ella. Només tenia dotze anys, però es movia amb suavitat felina, i els seus ulls verds maragda trepanaven l’esperit. Jo era vella, va dir el director, la campanya de primavera necessita frescor. Jocs de llit, mentides, xantatges. Res no va valer.
Vaig llegir un article, d’aquells que semblen de ciència ficció, sobre l’existència dels revivents. Busco revivent i el meu número de mòbil. Un clic i l’anunci aparegué a milers de webs. M’havia tornat boja. Però casa meva era buida, ni germans ni pares, ni amics. Havia volgut ser estimada i m’havia oblidat d’estimar ningú.
Quan va aparèixer vaig tenir por només un instant. Li vaig oferir el coll. Un pensament fugisser va sorgir en sentir el dolor. Per ell jo devia ser jove.
La nena va créixer, però jo no. El director, sorprès, va despatxar la nena per aquella eterna adolescent. El triomf va ser apoteòsic: Mira-te-la, deu anar per la trentena i que bé que és conserva. Cirurgia, deien les models, envejoses.
El temps va passar, el director morí, moriren els pares, moriren els germans. Vaig haver de canviar de lloc, de feina, de nom. Però sempre triomfava i gaudia del triomf.
Fins ara. No puc deixar de mirar-lo, vell i decrèpit. Ell mai va voler la joventut eterna, abellia d’envellir. Té una revista molt vella entre els dits. Parla d’una model, però ho va deixar, va estudiar, es va casar, tenia molts fills. L’èxit és efímer. La joventut més —deia l’entrevistada— però per amor qualsevol cosa val la pena. He reconegut aquells ulls maragda. El meu home mor i jo seré eternament jove. Volia ser estimada i vaig oblidar estimar.