El fantasma de la xenofòbia

Un relat de: Alícia Gataxica

La nena sentí el cop de la porra elèctrica. El policia els picava de peus per tal que els GHOST entressin en el camió. La seva evolució de GHOST li permetia suportar sense gaire dolor les etzibades elèctriques així que ni s'immutà. Allò semblà fer ràbia al poli que li etzibà una altra potada. Porca GHOST de merda -cridà el mosso.
Deien que era una campanya per netejar els carrers de la ciutat d'indesitjables i que només els deportaven a les terres del sud, però Ravi preferia no pensar on els duien. Circulaven llegendes esfereïdores de les quals convertir-se en hamburguesa per gossos no era la pitjor versió.
Sentí la primera fiblada de la porra del mosso. El dolor penetrà fins el cervell i la nena anul·là immediatament els sentits. Esperà la segona fiblada que no arribà. Es girà sorpresa. El mosso esguardava amb desconfiança una dona. Un rajolí de sang li travessava el pòmul. Era una aloja marina i els seus tatuatges cobrien tot el cos de tons entre el blau cel i indi. Portava el cabell crespat en multitud de trenes que ornamentava amb fils de colors, conquilles i vidrets. L'aloja tenia una mirada dura i esquerpa i el seu cos altiu com un jonc de riu semblava àgil i fort.
El mosso avançà lentament. No portava escut biotèrmic de protecció. Només tenia que conduir un grup d'arreplegats. Mai pensà que el podia necessitar. S'abalançà sobre l'agoja. La noia fintà i esquivà la porra. D'un salt aixecà una cama i li clavà una potada al bell mig de la cara. El mosso retrocedí estabornit. L'agoja caigué elegantment al terra amb una cama en gatzoneta i l'altra estirada, esguardant amb un somriure irònic i vigilant. El mosso s'incorporà i tornà a atacar, però, amb la mateixa facilitat d'un insecte, la dona d'aigua impulsà el seu genoll doblegat i saltà sobre si mateixa fent un molinet amb la cama que tombà el policia i caigué de puntetes. Els altres GHOST aprofitaren el desconcert per fugir. Aparegué una altra dona d'aigua què mogué els dits hàbilment i espurnes d'aigua de la humitat de la terra començaren a aixecar-se formant un vel aquós que cobrí el mosso retornant la descarrega de la porra vers el seu cos. L'home començà a retòrcer-se de dolor fins que caigué inconscient. Ravi no pogué evitar un somriure malsà de satisfacció. Aquell brètol s'ho mereixia.
Les agoges es presentaren. Laiali era l'agoja blava que havia enfrontat el mosso. La seva companya es deia Crisi. Una agoja verda que canviava els tons verds dels seus tatuatges d'heures a lligabosc. Tenia els cabells d'amber negre, llargs i lacis i el seu cos era esculpit en una pell bruna, colrada pel sol. Eren activistes de GHOST Racisme i venien a alliberar-los.
Ravi va somriure. Els homes tenen por del que és diferent, sempre ho han tingut des de temps immemorials -digué Laiali- quan evolucionis seràs més poderosa que tots els humans i que la majoria d'éssers fantàstics. Per això et tenen por. GHOST no és una malaltia, és una nova evolució de l'espècie.
Ravi assentí i reflexionà sobre aquelles paraules. Podia algú tan petit com ella ser un perill per la humanitat? Somrigué davant la incongruència. Però no havia temps per pensar: un cotxe amb un munt de mossos es dirigia cap a elles.
Crisi indicà el clavegueram com via d'escapada i corregueren a la primera tapa de desguàs del carrer. Laiali l'arrossegà al fons de l'aigua nedant com un dofí amb les dues cames juntes a una velocitat maquiavèl·lica. La seva pell blava brillava sota les aigües. Fintava àgilment els trets dels electrocanons dels mossos i, quan passaven massa a prop, els deturava amb un suau gest dels dits que creava un escut d'aigua al seu voltant. Apropà Ravi a la seva boca i li donava una glopada d'aire. Crisi les seguia de prop aturant i esquivant hàbilment els trets. Un cop l'ona expansiva de l'electrocanó les tocà i Crisi féu un gran gest amb els braços i els seus tatuatges verds començaren a irradiar una força guaridora.
Després de nedar per la xarxa de conductes arribaren a un enllaç de claveguerams. Havien aconseguit deixar els mossos en rera. Una besllum penetrava per una reixa de l'aigua de pluja. Ravi féu un esguard esperançat. Crisi mogué els dits de nou i un toll d'aigua pujà amb una força increïble i la reixa saltà pels aires. Ravi sentí la xafogor de la ciutat. Ets lliure -digué Laiali oferint-li les dues mans amb els dits encreuats per ajudar-la a pujar. La nena s'impulsà i desaparegué carrer enllà com un fantasma.

Comentaris

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • Xica![Ofensiu]
    kispar fidu | 23-09-2010

    ;) sí! ho has encertat! jeje

    La Sílvia em va encendre la bombeta! com no...
    què tal? com va? Sort amb la taula rodona!

    ens veiem entre xarxes (digitals i socials!)

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Alícia Gataxica

Alícia Gataxica

45 Relats

322 Comentaris

78444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
"El qual està segur de conèixer la fi de les coses quan tan sols han començat a realitzar-les és o un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà un home desgraciat, ja que ha posat un ganivet en el cor de l'enigma"






R en Cadena

"Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora Gali i la senyora Aisha "

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")