No és or tot el que llueix [setiments: Alegria,]

Un relat de: Alícia Gataxica
La Irina mirava amb un somriure elegant i obert. Els seus ulls brillaven d’alegria. Tenia molts números per quedar ben classificada com a Mis Alegria, sempre s’havia mostrat alegre, esperançada, optimista davant el jurat. Els seus vestits, encara que de forma imperceptible i elegant, mostraven que ella era una noia alegre. Era prima i amb la panxa plana, però amb prou corbes per que el jurat valores que es prenia la vida amb alegria i que no es turmentava a règims ridículs. Havia noies que també havien mostrat alegria i optimisme però un bon jutge sabia veure el terror en els seus ulls, o la preocupació en les fines arrugues de la cara o el pessimisme en el moviment nerviós dels dits, o aquell color negre de les mitges que mostrava aquell abatiment del seu cor. Només la finalista de Terrassa semblava poder arravatar-li el triomf. Era una noia completament alegre amb ulls riallers, mirada optimista i posat entusiasta.
Però la Irina sabia que, com ella, la finalista de Terrassa tenia una vàlvula d’escapament, una sortida ben amagada. Totes les noies tenien una o altra, fingir estar alegres durant les setmanes que durava aquell infern de premi era irresistible, si no podies donar sortida a les teves fúries de l’infern, les teves tristeses, el teu pessimisme. En aquella societat del benestar, ningú volia noies tristes, allò no és portava. Quan va passar pel costat de la finalista de Terrassa la va abraçar amb un somriure alegre. Els jutges van valorar la companyonia de les dues noies positivament. Quan Irina s’apartà i els cabells de l’altre finalista caigueren sobre la seva esquena, deixant al descobert unes marques característiques. La finalista es porta la mà al coll per tapar les autolesions, però era massa tard. Minuts desprès era desqualificada i Irina era nomenada Mis Alegria 2011, mentre amb els dits palpava la fulla d’afaitar que portava a la butxaca. Irina mantenia la mirada alegre cap el públic mentre es tallava un cop i un altre.

Comentaris

  • Enginyós[Ofensiu]
    copernic | 19-10-2011

    i reflexiu. T'ho has mirat des d'un altre punt de vista i com que l'enfoc és diferent la fotografia no té res a veure amb les altres. És un relat que invita a pensar en el teatre ("del bueno", Mourinho dixit), les impostures i els postissos que exhibim en les nostres relacions familiars, personals i socials. Ens comportem tal com s'espera de nosaltres i l'alegria, el bon humor, l'optimisme són les característiques que s'han de visualitzar per ser admès i reconegut per la societat (en general) També és necessari fer moltes coses, córrer, anar a la piscina, inscriure't en un curs d'informàtica, anglès, no parar, vaja. És la gran dictadura de la qual no ens podem desempallagar. Bé, a part d'això el teu relat és fluïd, amè, amb un punt de crueltat i molt ben escrit, "comme d'habitude". Una abraçada!

  • original relat amb un [Ofensiu]
    liudmila | 16-10-2011 | Valoració: 10

    final no massa alegre

  • original relat amb un [Ofensiu]
    liudmila | 16-10-2011 | Valoració: 10

    final no massa alegre

  • Aparentar[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 15-10-2011

    Sense frivolitzar, has donat en el clau. L'embolcall enlluernador és l'únic que importa. Entrar en aquests rols competitius porten un desgast i un preu a pagar molt alt. Brillant i lúcid. ^_^

  • crohnic | 12-10-2011

    Malgrat la temàtica del mes "alegria", veig que la majoria hem anat més enllà i hem mostrat la cara fosca de l'alegria, per dir-ho d'alguna manera... Com molt bé dius en el títol, no és or tot el que llueix.
    Un relat dur, però boníssim!!

  • La fulla d'afeitar conciències[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-10-2011 | Valoració: 10

    Caram, quin final més bèstia! Però és així. No conec gaire aquest món dels concursos però crec que tens molta raó en descriure-ho. M'ha encantat la idea del concurs, malgrat que sembla un xic histriònica. Ho fas expressament, oi? Una meravella. I una abraçada.

    Aleix

  • Crua crónica[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-10-2011

    i amb el teu estil realista en que l'ambientes, fas fluir la narració amb rapidesa i portant-nos al final sense gairebé adonar-nos-en que ja hi som.

    Bona feina!

    Ferran

    PS
    jo de moment sols sóc finalista dels llocs, molta merda!

  • El fingiment[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-10-2011 | Valoració: 10

    He gaudit i també reflexionat seriosament sobre el teu Relat, al voltant de l'actutd del fingiment. Gràcies !!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Alícia Gataxica

Alícia Gataxica

45 Relats

322 Comentaris

83738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
"El qual està segur de conèixer la fi de les coses quan tan sols han començat a realitzar-les és o un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà un home desgraciat, ja que ha posat un ganivet en el cor de l'enigma"






R en Cadena

"Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora Gali i la senyora Aisha "

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")