[Gola] Golafre

Els nens estan tancats, fa dies que els varen raptar del poblat a punta de kalàshnikov, la gana els faria obedient, havia dit el sergent que els havia llençat en aquell forat a terra. En Mamadú es trencà la cama en caure, es pot veure l’os, entre la sang vermella i la carn rosada. Bé, al principi era rosada, ara està plena de cucs. Primer cridava pel dolor, però ningú va venir a ajudar-lo, només els altres nens que el van asseure com van poder. Ara no diu res, els nens saben que viu perquè respira.
De fet s’ha convertit en el seu proveïdor de menjar . Primer intentaven espantar les mosques, ara ja no ho fan. Així tenen cucs per menjar. La carn cada dia fa més pudor, però els cucs son bons. Encara que fan una mica de fàstic, tant petits i blancs, llefiscosos i serpentejants. Un cop a la boca fan pessigolles però tenen bon gust, i en aquell forat no hi ha res més. Quants més dies aguantí Mamadú més dies sobreviurem tots. Ei! Amin,crida en Safir, que tu ja has menjat dos cops, no sigues golafre, cony, que aquí tot hom ha de menjar! El Safir és el més gran, i controla que no mengem de més. La gola ens matarà, diu. En Atta, que és una mica fatxenda, el primer dia li va dir si s’havia tornat cristià. Safir va negar. Si ens acabem tots els cucs en un dia, potser no tindrem per menjar demà, va replicar.