Foto de perfil de

18 Relats, 80 Comentaris
28911 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74

Últims relats de

  • Vida

    - 23-07-2007 - 1545 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Petit canvi per tal de fer més coherent el relat ja publicat anteriorment. més

  • Tornada

    - 04-04-2007 - 2021 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    més

  • Personalitat plasmada sobre paper

    - 21-02-2007 - 1825 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    més

  • Ben endins el cap (secrets)

    - 14-01-2007 - 1793 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    més

  • Vincles (passió)

    - 08-01-2007 - 1706 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    més

  • Vida (poder)

    - 29-12-2006 - 1622 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Llibre de microrrelats. Final alternatiu (a substituir per l'últim paràgraf): L'endemà, l'Oriol es disposà a satisfer una curiositat científica que li sorgí durant la nit. Agafà l'ampolla d'aigua, n'agafà una altra d'igual però buida del tot i les pesà per separat. Seguidament, va calcular sobre un paper la diferència entre els dos valors. Amb un somriure, va llegir el resultat de la resta: 21 grams. més

  • Balanç

    - 19-12-2006 - 1543 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Volia presentar-lo a concurs, però em sobraven massa paraules i no sabia pas d'on retallar. més

  • Passar comptes (equívocs)

    - 19-12-2006 - 1585 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ... més

  • Musa

    - 19-09-2006 - 2780 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 21 minuts

    Certant la inspiració més

  • La línia fina

    - 03-08-2006 - 1574 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    Es diu que el volum que mostren els icebergs per sobre l'aigua és només una vuitena part del total. més

  • Conspiració quotidiana

    - 26-07-2006 - 2205 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    UN AMIC DEL POBLE Des del fons de les catacumbes, el revolucionari de tota la vida buscava fòrmules que servissin per a gravar en pedra, aptes per al discurs i per a contrarestar altres arengues. Va trobar-ne una viva de cantells, després de donar-hi moltes voltes. Va alçar-se endut per la inspiració i cridà: "El rei ha nascut! Mori el rei!" Pere Calders més

  • Olor a cervesa

    - 20-07-2006 - 1569 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    La cançó "Piano man", de Billy Joel, és un tema que m'encanta, i com que no em conformava tenint-ne només la cançó, l'he transformada en un relat. Per aquells que desitgin comparar, he penjat la lletra de la cançó a la meva biografia. més

  • Mots enllaçats

    - 09-07-2006 - 1390 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Després d'acabar aquest relat, m'he sentit durant un temps lleugerament paranoic. Era incapaç de parlar o pensar amb tranquil·litat, sempre preguntant-me si la paraula que deia acabava o no amb la mateixa lletra amb què començava la següent... El que aquí trobareu consisteix en un exercici absurd, possiblement inútil i molt, molt dificultós. És per aquest últim detall que la seva qualitat no ha resultat extraordinària (m'hauria d'haver passat hores i hores, dies fins i tot, treballant i treballant amb un diccionari al costat per aconseguir reeixir realment). L'argument en si és una cosa tímida, un pseudoargument, podríem dir. Podeu ignorar-lo, si així ho desitjeu; l'he posat només per no caure en el surrealisme, cosa que hauria tret mèrit al relat (El fet d'haver de seguir una trama argumentativa ha resultat una pedra molt grossa en el camí; i sinó, us convido a comprovar-ho vosaltres mateixos). Bé, doncs, aviam què us sembla aquest experiment. Gaudiu-lo, o bé... feu el que pugueu. més

  • Tempo: Prestissimo

    - 08-07-2006 - 1460 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Prestissimo: Dins el context de la literatura, implica que el relat ha d'ésser llegit veloçment, amb presses endimoniades. Més concretament, això significa entre 200 i 208 pulsacions per minut. L'equivalència entre pulsacions i paraules encara no està clara; podem deixar-la al propi gust del lector. Nova versió del relat presentat al repte 141 (si no m'equivoco). El tema era la pressa, i les paraules clau: ostensible, boquejar, mugró i febrada. més

  • Un bassal de possibilitats

    - 26-06-2006 - 1846 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    La nit et desvetlla, i desperta amb tu una safata de records embolcallats amb laments, afany i passió. Només l'alçament dels teus pensaments ja et proposa una efímera estada a l'eternitat. Sarah Fritzgerald més

Últims comentaris de l'autor

  • | 03-05-2007 | Valoració: 10

    quadre! Dalí era un fora de sèrie, fins i tot quan no feia pintures surrealistes.

    M'agrada la calma que desprèn, una mena de silenci etern. El teu relat té un estil que provoca una sensació semblant, tranquilitat, natura. Molt quotidià, amb descripcions molt interessants, i força en la teva línia.

    "Ara, al passar els dies, s'ha fet més real, més concreta i humana, encara que no fa res en especial per ser-ho."

    L'altre bon recurs és el de fer veure les coses des de dos punts de vista diferents. M'he mirat el quadre, i he intentat sortir des de la finestra i anar-me'n cap enfora, imaginar tot el que hi havia, un bon joc. Quasi m'ha creat vertigen!
    És bastant el que has fet tu, anar-te'n enfora, més enllà de la imatge, ampliant-la. Perquè amb una sola imatge sempre queden punts per tancar, detalls per explicar, que donen molt de joc.

    I això, bon repte! Fins aviat!

    Dan

  • | 25-04-2007

    Ei Biel,

    aquí ve el comentari del taller.

    A nivell formal he comprovat, en aquest relat i en els altres que t'he llegit, que tens unes formes bastant curoses, de manera que no em serà fàcil fer el comentari. Penso que, respecte això que deia, la part més formal, et falta simplement polir detalls. Miraré de senyalar-te els que vegi:

    Quan dius "medis de comunicació", a mi em sona millor dir "mitjans de comunicació"; la paraula medi la reservaria per a coses com el medi ambient o el medi aquós.
    Quan dius "els demés", no estic segur que sigui correcte; sembla una traducció literal del castellà "los demás", i a mi personalment no em sona massa bé (que pel carrer es senti, això ja és una altra cosa). Ho he buscat al Diec, i demés només em surt com a sinònim de "a més d'això", tal com en el següent exemple:
    "Aquest botiguer té uns productes molt cars i, demés, cobra el transport"

    He vist que repeties algunes vegades un petit error, per exemple en dir: "en que saltà el contestador", que hauria de ser "en què saltà el contestador"

    D'altra banda, la següent frase l'he trobada potser una mica massa enrevessada:
    "Aquell somriure no amagava, per molt esforç que fes, el desig primer d'acontentar les expectatives suscitades sobre ells pels invitats."
    En general el teu estil és clar i entenedor, però en alguna ocasió puntual (molt puntual) com aquesta frase, m'ha semblat que abuses de pronoms i complements, els quals fan el context difícil d'entendre a primer cop d'ull.

    Passo a la part de contingut. Es tracta d'una història prou recurrent (una persona que abandona la parella), però ambientada en un context que li dóna més gràcia (l'escriptora egocèntrica publicant un nou llibre); de fet, un cop acabat de llegir el relat, m'he adonat que el que s'havia esdevingut no era pas tant, però tot i això he llegit de dalt a baix sense problemes, no se m'ha fet gens pesat, sinó al contrari.
    Això sí, potser crec que la forma com l'Oscar abandona la Carlota és excessivament precipitada. No trobo del tot creïble que l'Òscar, després d'una relació que sembla ja llarga -bé que crec que no has mencionat el temps exacte-, abandoni la Carlota així tot d'una, pràcticament sense ni una paraula, ni tan sols una discussió. Entenc, però, que si haguéssis d'escriure tot el que es diuen potser es faria pesat.

    Més o menys això és tot. En resum, un bon relat que segueix una línia semblant als que ja t'havia llegit abans, i amb els apunts o possibles correccions que t'acabo de fer.
    I això, que vagi bé. Adéu!

    dan

  • | 25-04-2007


    Hola gypsy,

    Merci pel comentari del taller, l'he trobat molt complet i he coincidit amb quasi totes les indicacions que m'has anat donant. Miraré d'estar ara a l'altura. Som-hi:

    Part formal:

    En primer lloc et comento alguns detalls menors,
    respecte les comes.

    A "doncs, va treu-lo i entrem", posaria la coma just després del "va", enlloc d'abans. A "Sí i una llauna d'escopinyes", faltaria una coma després del "Sí".
    A "L'essència de les coses, rau en la senzillesa", trauria la coma de després de "coses", tot i que en aquest cas, si es vol remarcar el que va abans de la coma, suposo que és correcta posar-la.
    A "No, el de mentol, no,", trauria la coma d'abans del segon "no".
    Ja sé que la majoria d'aquestes faltes són molt secundàries, i que algunes d'elles simplement se't poden haver passat per alt, però m'he posat a comentar el tema de les comes i he preferit acabar-lo. En aquest cas per mi millor que sobri que no pas que falti.

    Continuo. Quan dius "feia l'efecte de caminar per un indret tranquil i senyorívol." jo no diria feia l'efecte, perquè pel que dius l'indret ja ho és, de tranquil i senyorívol, i si poses "feia l'efecte" vens a dir que només ho sembla, però que no ho és realment. Diria per tant: "Caminàvem per un indret..." o algun semblant.

    "Les làpides brillaven a la llum de la lluna, ja s'havia fet negra nit."; aquesta frase no m'acaba de fer el pes, perquè, tot i no tenir cap incorrecció clara, és com contradictòria. A causa precisament de que la lluna brilla al cel la nit ja no és del tot negra; o sigui, de la manera que ho dius sembla que el fet de que la nit sigui negra proqui que les làpides brillin, però l'efecte hauria de ser el contrari.

    "amb tot d'ànimes silencioses enterrades al voltant nostre.", com que estan enterrades sota terra, jo diria més aviat "sota nostre", tot i que entenc que al dir al voltant remarques que no només estan just sota seu, sinó també més enllà.

    Contingut::

    Es tracta d'una passió "prou freak" com per merèixer que se n'escrigui un relat; o sigui, em sembla que el tema és encertat, a nivell de relat breu, ja que no passa de ser una anècdota lleugerament macabra i per si sol no donaria per una novel·la, però en canvi és ideal per als microrrelats. El tema és curiós i arrossega sense problemes fins al final, final on el detall fantàstic és bo per acabar. L'he trobat un final una mica recurrent, això sí. Crec que n'haguéssis pogut trobar de més originals. De totes maneres, penso que el relat necessitava acabar fos com fos amb algun gir, i com ho has fet queda molt millor que no pas si senzillament haguéssis fet marxar la parella cap a casa un cop enllestit el clau i res més.

    Conclusions:

    Ve a ser el que acabo de dir. Una temàtica adequada per al relat i per mi ben resolta fins a cert punt, com he dit. L'estructura és molt correcta i les formalitats ben dutes a terme, és per això que les correccions que t'he fet respecte aquest tema potser et semblaran minucies.
    I res més. Jo també espero haver estat útil. Ens veiem per aquí, adéu!

    dan


  • | 19-04-2007

    Hola companya de taller i interrelats!
    Bé, jo encara estic al grup del taller com a Dan Balcells, però fa poc, com li he dit a en Lèvingir, em vaig canviar de nick. Dit això, procedeixo a fer el comentari:

    Per començar, quant a la forma no massa res, perquè la trobo correcta, i les poques coses que he vist ja les ha comentades la Gypsy.
    Diré només una parell de coses.
    La paraula "pared", que l'has dit un parell de vegades, i que en català ha de ser "paret".
    I que quan comences, dius "Tenia els llavis absents de somriures", que per mi no està massa bé, perquè ve a dir que els llavis estan absents, però són els somriures els que estan absents. Jo diria: "Tenia els llavis faltats (o mancats) de somriures", tot i que no queda massa bé, i segurament acabaria dient, per exemple: "Sense somriures als llavis", o "havent perdut els somriures dels llavis" o alguna altra estrucutra millor.

    Respecte el tema del relat, trobo que dóna molt de sí. La mort, un assassinat barrejat amb l'amor, la lluita entre dos sentiments.
    Trobo també encertat el punt de vista amb el que ho enfoques (o sigui que, d'entre els punts de vista possibles, crec és un dels encertats; tot i que no sé ben bé què vol dir això, és només una sensació), més aviat centrat en els sentiments, en la subjectivitat dels esdeveniments. En alguns moments però m'he mig perdut entre les metàfores, m'ha calgut rellegir algun fragment, perquè l'he trobat, no sé com dir-ho, potser un pèl enfalagós.
    Això sí, es tracta d'una opinió personal.

    Penso que això és tot, espero que et serveixi ni que sigui una mica. Ja ens veurem per aquí. Adéu!!

  • | 19-04-2007

    Hola Lèvingir.
    Abans que res, jo sóc en Dan Balcells, però fa poc vaig canviar de nick. Vaig a fer-te el comentari que em toca, doncs; comencem:

    Primer de tots, vull centrar-me en els aspectes formals, perquè crec que cal. Aniré repassant el text per ordre.

    "Jo vivia al peu del Pic de les Quatre Boires Blaves, feia tants anys que havia perdut el compte."
    És un apunt menor, però trobo que no queda massa bé tal com ho dius, i menys essent la primera frase del text. Jo diria, per exemple: "Jo vivia al peu del Pic de les Quatre Boires Blaves, des de feia tants anys que ja n'havia perdut el compte."
    "Un dia com cada albada, m'aixecava i em vaig espantar." Tal com ho dius, sembla que el dia sigui una albada. Crec que queda millor si dius, per exemple: "En una albada d'un dia com qualsevol altre", o "En una albada com qualsevol altra"; tot i que, amb el que li va passar al protagonista, ja no es tracta d'una albada com qualsevol altra, però això ja és més personal.
    Allà on dius: "Els llops van fer-me un llarg camí de pas per acostar-me a ell", seria: "Els llops van fer un llarg camí de pas per acostar-me a ell" o "Els llops em van dur durant un llarg camí de pas...", perquè un llarg camí es fa, però no es fa a algú.
    "A l'obrir havia..." seria "En obrir havia"

    A més d'aquestes, hi ha algunes altres faltes menors, confons "és" per "es", o "què" per "que", per exemple. I et deixes moltes comes, crec que t'hi has de fixar bastant:
    "No hi eren no els havia sentit mai, centenars potser milers de llops"
    ha de ser "No hi eren, no els havia sentit mai, centenars, potser milers, de llops" (jo posaria: "...centenars de llops, potser milers")
    o bé
    "Jo no sabia que passava estava estorat"
    que hauria de ser "Jo no sabia què passava, estava estorat"

    I potser alguna altra. Si em permets un consell: llegeix molt. El tema de les faltes i les comes es sol arreglar així.

    D'altra banda, respecte la temàtica del relat, m'ha semblat un tema bonic; un home que viu sol, com un asceta, a qui de cop la vida li dóna un gir. Hi ha tot un entorn fantasiós, quasi com de conte de fades. Penso, com la Gypsy, que potser el desenllaç l'has fet massa breu, perquè és un moment important i sembla que passi gairebé com de revolada. De totes maneres m'ha agradat, el tema és original.

    I res, aquí paro, no voldria fer-me pesat. Ens veiem, adéu!!

    grumet

  • | 09-04-2007

    he tingut sort i aviat m'ha semblat saber de quina pel·lícula es tractava. Això m'ha permès, a mesura que llegia el text, anar recordant i gaudint de molts detalls de la pel·lícula de Jean-Pierre Jeunet, que tu mica en mica anaves evocant. A mi la pel·lícula també em va agradar força, i ha estat com tornar-la a veure un altre cop, però a gran velocitat. Cada frase em portava a través d'una escena o una part diferent de la pel·lícula ("Que et fa mal quan camines?"), des del principi fins al final, i m'anava tornant a despertar les mateixes emocions que al cinema.
    Un bon relat, doncs, per mi. Com un resum de la mateixa pel·lícula.

    Salut!

    Dan

  • | 07-04-2007

    Una invitació directa, difícil de refusar; un oferiment de felicitat i plaer, d'ajuda (il·luminaràs la foscor del teu pou). Cada vers és un reafirmament d'aquesta oferta incondicional, no n'hi ha cap que ofereixi dubte, sinó que són tots plens d'optimisme, com ja ha dit algú, i d'amor. És gairebé idealista (seré sempre en vetlla al teu costat), irreal.
    Bon poema!

    Dan

  • | 03-04-2007 | Valoració: 10


    Sensual, amb paraules directes que van omplint l'escena de les imatges necessàries. Un estil clar, sense excessius recargolaments, però sense arribar a ser tampoc simple; això fa que el lector no es perdi entre vers i vers, i copsi les sensacions a la primera. Per exemple, en l'última estrofa (bé, penúltima):

    Amb sobtada tendresa, omples
    la meva aixella esquerra de petons:
    un calfred em recorre sencera
    en rebre carícies secretes.

    És una estrofa sense dobles sentits, el que es diu i el que passa és en principi inconfusible. Això, suposo que pot ser dolent, és el que m'ha passat com t'he dit en algun altre poema, ho he trobat massa fàcil d'interpretar, com si el poema no deixés un pòsit de sensacions per després de la lectura. En aquest cas, però, m'ha semblat adequat; encaixa en la forma global del poema i el tenca bé.

    Tot això que et dic sona força personal, com ha de ser, però.
    I vaja, m'ha quedat un comentari molt a l'estil del taller d'escriptura! ;) No fa tant que vaig fer-ne els comentaris i encara en rebo la influència...

    Vinga doncs, molta sort i una abraçada!!

    Dan

  • | 03-04-2007 | Valoració: 10

    Hola de nou Uq!

    De tots els poemes que has presentat (aprofito per felicitar-te pel o pels que t'han escollit), aquest és el que més m'ha convençut. La platja i el mar, la platja i el mar, però evidentment és molt més, i malgrat que les imatges són del tot explícites, això no treu esperit a la poesia, perquè qui parla és el mar, la platja, el vent.
    Almenys, així és com ho veig. Algun dels altres poemes no m'han acabat de fer el pes, personalment hi he trobat a faltar metàfores, però aquest en concret, com que tot ell en si està plantejat com una gran metàfora, resulta molt adient.

    Bé doncs, aprofito per saludar-te intensament després d'aquests dies sense comentaris!

    Dan

  • | 02-04-2007

    Més que el missatge que vols fer arribar, m'agrada les coses que dius. Imagino que es tracta d'un escrit força personal; és ple d'idees més aviat abstractes, que poden tenir un sentit diferent per a cada lector; això és bo.
    En general, però, es veu aquest abans i després del títol, elevats abismes que envaeixen el silenci, paisatge inhòspit... Com si hagués passat alguna cosa que ens ho ha canviat tot.
    M'agrada la simbologia que desprèn el text. Bon relat!

    Dani

  • | 24-03-2007


    Un poema calmosament intens;
    totes les paraules sobre la nit o la fosca que fas servir, evoquen imatges noctàmbules:
    "penombra", "clar obscur de lluna", "foscor"

    aquestes tres referències apareixen en la primera estrofa, i això fa, o almenys a mi m'ho ha provocat, que quan comencem a llegir la primera imatge que ens formem sigui de nit i ombres.

    En la segona estrofa, el dolor pren forma clarament:
    "intensa l'amargor del cor", i segueix manifestant-se fins al final del poema; m'ha semblat, però, no un dolor rabiós, sinó un dolor contingut, que no ens treu fora de si, però que tot i això ens va fent malbé per dins.


    Hi ha algun vers que no m'acaba de fer el pes:

    "i el somrís matutí, d'assedegada claror
    que tènue brisa, l'embolcalla"

    no veig gaire clar això de "d'assedegada claror que tènue brisa", quina funció fa aquí el "que"?

    o algun altre vers que he trobat potser un pèl forçat, però això ja és més a tall personal.

    A banda d'això, m'ha semblat que el ritme del vers és força dinàmic, i molt regular, amb molts vers que van entrellaçant les frases i li donen un toc quasi narratiu. Això no obstant, i com ja ha dit algun altre autor, crec que hi ha algunes comes que frenen en sec la lectura i trenquen el ritme, com ara a:

    "absorta, llavors, la mirada"
    "I corromp, en el temps, l'esguard
    latent del mar, ... ben endins,"

    i algunes comes dels finals de vers. De totes maneres, l'assumpte de les comes és prou subjectiu, i tot i que a mi em pot semblar que n'hi ha masses, també és força qüestió de gustos.

    En general, doncs, un bon poema, crec que bastant emotiu i amb una bona essència. Per mi fallen aquests detalls que t'he dit, però la resta val.
    Res més. Bon viatge, capità!

    Dan

  • | 20-03-2007


    Per començar, passaré molt ràpidament pel tema gramatical, perquè no cal estar-s'hi gaire. En quan a faltes, el text està ben defensat i n'està gairebé al marge. Només et comentaré un detall que he vist i crec que no t'han comentat: Quan dius "A on és...", diria que és incorrecte; es fa servir per parlar, però no és correcte, simplement es diu "On és..." i ja està.

    Respecte el text i la història, m'ha semblat, quant als aspectes positius, sobretot molt dinàmica i amb un lèxic força quotidià, i unes quantes exageracions que hi posen un toc divertit ("després d'haver llençat pel terra trenta-sis pots de crema, dues màquines d'afaitar, quatres raspallets de dents i sis tubs de pasta dentrífica mig rebentats").

    Negativament, anava a dir que m'ha semblat molt malament el fet que no revelis què és el que passa amb la càmera i aquestes fotos que cal fer tan urgentment; això no obstant, aleshores he vist que aquest relat és el primer capítol d'una història més llarga! Així doncs, res a dir respecte aquest punt.

    Una altra cosa és el fet que la noia confongui uns sostenidors amb una càmera de fotografiar. Per més tocada que anés, no és molt estrany això?

    D'altra banda, trobo que el text, tot i ser molt dinàmic o a causa d'això, és maldestrament directe, potser perquè ha estat escrit espontàniament. Em refereixo al fet que la major part de la història és tota l'estona un: es va llençar, va començar, va xisclar, es va obrir. He vist que al final ter n'adones i passes de cop al pretèrit perfet simple o com es digui (la tallà), i passes a emprar-lo fins al final del text. Trobo que seria millor combinar-los enlloc d'usar primer només un i després només l'altre.

    Diria que això és tot. Que vagi molt bé!

    Dan

  • | 20-03-2007


    Bones Pseudo,

    Obviaré la gramàtica, perquè he vist que l'Emma Thessam ja n'ha fet un bon anàlisi, i com que es tracta d'una cosa més aviat objectiva, no et serviria de molt que tornés a repetir el que ja t'ha estat dit.

    Comentaré doncs, què m'ha semblat el text.
    En un inici, quan el narrador es presenta com un "addicte" als medicaments i un aficionat a anar de consulta per qualsevol minúcia, he pensat que era un començament fins a cert punt graciós i original, que podia donar de si. Ara bé, a continuació l'has enfocat d'una manera per mi poc aprofitada. Te n'has anat de cop a explicar una experiència concreta, una visita al dentista que mentre la vas narrant no deixa de ser força corrent, excepte per algun detall poc important.

    Aleshores arribes al punt on dius
    "alhora que em pregunta si vull que m'empastin el queixal avui, o un altre dia. Si s'hagués tractat d'un altre especialista segurament hauria preferit repartir el plaer, però vista la situació preferia allargar el patiment i oblidar-me'n fins la llunyana següent visita."

    En principi, quan fa mal és quan, amb aquella mena de punxó que gira, et van traient la part corcada de la dent; aquí és quan si et toquen el nervi, fa molt mal i per axò et posen anestèsia. Un cop treta la part corcada, però, només queda omplir la part que tan buidat amb "l'empast"; aquesta és la part més inofensiva, només et tiren l'empast sobre la dent i te'l fixen amb una paleta, no sol fer cap mal. Si tens en compte això, aleshores aquesta reflexió que fas sobre la repartició del plaer (entenc que és en sentit irònic) no té sentit, ja que tot el patiment ja hauria d'estar passat.
    I a més a més, l'empast crec que te l'han de fer el mateix dia que et treuen la càries per força, perquè sinó se't posaria menjar i de tot a dins el forat que t'han fet, i t'acabaria quedant una porqueria de dent...

    Feta aquesta disgressió innecessàriament llarga, continuo.
    Arribes al final, i el que acaba passant llavors (he entès jo), és que la doctora de dentadura groguenca i incompleta li ha extret la dentadura al narrador per posar-li la seva pròpia.
    Mira... la veritat és que ho trobo fluix. Crec que el final no és prou fort, prou original o sorprenent com per donar sentit a la resta del text. M'agrada aquest recurs que utilitzes, el d'explicar una història que no es resol fins al darrer paràgaf, on s'amaga el factor sorpresa; així i tot, crec que (opinió personal) a aquest final li falta força, és poc consistent.

    Bé, espero haver-te servit d'ajuda. Vull felicitar-te per l'organització del taller, una bona iniciativa!
    Vinga doncs, sort!

    Dan

  • | 19-03-2007

    em disculpo pel retard. Tu vas complir els deures de seguida i jo tot just ho faig ara; però bé, més val tard que mai. Comencem:

    He trobat interessant l'estil del poema: no t'he un sentit clar, costa saber de què va la cosa, però evoca moltes imatges, i per mi això és el més important en la poesia.
    A l'inici, dius: "Hi aniré"
    Això orienta al lector, que pensa: d'acord, anirà a algun lloc; a on?
    Sembla que es tracta com d'una festa major, ja sigui en sentit literal o metafòric. El versos són optimistes, enèrgics, tot i que amb alguns contrapunts de melancolia: (pagaré vells somnis), (interrogants sense resposta).
    I així, m'adono que es tracta talment de la vida, des de l'inici (hi aniré) al final (capvespre), amb un últim vers que representa la mort (potser m'equivoco):
    "Aleshores, corpresa de misteri llanguiré feta capvespre
    entre els seus braços
    com entre els braços d'un amant."

    La primera part d'aquest vers l'he trobat bonica, però un xic ampul·losa al meu parer. I tot i això, divergiré d'EmmaThessam: crec que la repetició de les paraules "entre" i "braços", encaixa bé i dota d'un bell final al poema.

    Respecte a la part anterior:
    "Dins l'envelat falaç... ...castells de focs"
    l'he trobada potser també una mica massa engalanada de paraules innecessàries, però tot i això, m'agrada el missatge que transmet; la vida falaç i apassionada que ens estira i ens fa anar de bòlit

    A part d'això, la rima i mètrica lliure no em sembla pas mal utilitzada, més aviat al contrari. Tot i no seguir una mesura pautada en els versos, no te'n vas de mare i mantens força l'ordre.

    Bé, crec que això és tot. Si em surt alguna cosa que cregui important dir, ja tornaré a passa per aquí. Vinga doncs, molta sort!

  • | 23-02-2007

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor