Visita al dentista

Bones Pseudo,

Obviaré la gramàtica, perquè he vist que l'Emma Thessam ja n'ha fet un bon anàlisi, i com que es tracta d'una cosa més aviat objectiva, no et serviria de molt que tornés a repetir el que ja t'ha estat dit.

Comentaré doncs, què m'ha semblat el text.
En un inici, quan el narrador es presenta com un "addicte" als medicaments i un aficionat a anar de consulta per qualsevol minúcia, he pensat que era un començament fins a cert punt graciós i original, que podia donar de si. Ara bé, a continuació l'has enfocat d'una manera per mi poc aprofitada. Te n'has anat de cop a explicar una experiència concreta, una visita al dentista que mentre la vas narrant no deixa de ser força corrent, excepte per algun detall poc important.

Aleshores arribes al punt on dius
"alhora que em pregunta si vull que m'empastin el queixal avui, o un altre dia. Si s'hagués tractat d'un altre especialista segurament hauria preferit repartir el plaer, però vista la situació preferia allargar el patiment i oblidar-me'n fins la llunyana següent visita."

En principi, quan fa mal és quan, amb aquella mena de punxó que gira, et van traient la part corcada de la dent; aquí és quan si et toquen el nervi, fa molt mal i per axò et posen anestèsia. Un cop treta la part corcada, però, només queda omplir la part que tan buidat amb "l'empast"; aquesta és la part més inofensiva, només et tiren l'empast sobre la dent i te'l fixen amb una paleta, no sol fer cap mal. Si tens en compte això, aleshores aquesta reflexió que fas sobre la repartició del plaer (entenc que és en sentit irònic) no té sentit, ja que tot el patiment ja hauria d'estar passat.
I a més a més, l'empast crec que te l'han de fer el mateix dia que et treuen la càries per força, perquè sinó se't posaria menjar i de tot a dins el forat que t'han fet, i t'acabaria quedant una porqueria de dent...

Feta aquesta disgressió innecessàriament llarga, continuo.
Arribes al final, i el que acaba passant llavors (he entès jo), és que la doctora de dentadura groguenca i incompleta li ha extret la dentadura al narrador per posar-li la seva pròpia.
Mira... la veritat és que ho trobo fluix. Crec que el final no és prou fort, prou original o sorprenent com per donar sentit a la resta del text. M'agrada aquest recurs que utilitzes, el d'explicar una història que no es resol fins al darrer paràgaf, on s'amaga el factor sorpresa; així i tot, crec que (opinió personal) a aquest final li falta força, és poc consistent.

Bé, espero haver-te servit d'ajuda. Vull felicitar-te per l'organització del taller, una bona iniciativa!
Vinga doncs, sort!

Dan

Et demano disculpes pel meu comentari anterior: et critico les faltes i t'envio un comentari ple d'errors ortogràfics. Em sap greu. No he tingut temps de revisar-lo i ha sortit com havia de sortir: malament; les presses no són mai bones. De totes maneres, espero que et quedis amb l'essència.

Salutacions,

EmmaThessaM

Seré sincera. Et podria enganyar, dir-te que el teu text m'ha encantat, que la història transpua originalitat per tots els poros de les seves lletres i que la pròxima vegada que vagi a veure la dentista me la miraré amb una altra cara... Però no seria veritat, i no m'agrada anar amb la mentida.

Des del meu punt de vista (subjectiu, criticables i fàcil d'obviar), el teu text necessita una revisió a fons.

En primer lloc, de l'ortografia i la sintaxis. Per exemple, en el quart paràgraf i molt alt per alt:

"Tot i que podria fer una extensa (millor "àmplia"?) narració sobre les meves visites als especialistes de la salut, i que trànquils ("tranquils", sense accent) algun dia ja l'haureu (hi sobre el pronom "l'": no hi ha cap complement elidit) de patir,(millor entre parèntesis, en lloc d'entre comes, perquè és una reflexió personal que no té res a veure amb el text) avui em vull centrar en una d'aquelles visites que no em fan gaudir (en present? No estàvem relatant una experiència del passat?) a causa d'una mala experiència (aquesta explicació no és una mica redundant? Si dius que no vas gaudir de la visita, no se sobreentén que va ser una mala experiència)."

Les faltes d'ortografia i la utilització inapropiada dels temps verbals, entre d'altres, dificulten la lectura del text i impedeixen que la lectora es pugui submergir en la història que se li està explicant.

En segon lloc, de l'ambientació del text. El què en un principi era la narració d'una anècdota divertida, de sobte es converteix en una història de por per obra i gràcia del seu escriptor. La lectora somriu en imaginar-se el nen devorador de medicaments, amplia el somriure en adonar-se que és possible que tota la descripció inicial no fos més que una crítica sarcàstica al col·lectiu farmacèutic; se sent estafada quan es troba amb una dentadura groguenca i una rialla malèfica. No sorpresa, no desprevinguda: estafada. Perquè de sobte s'adona que no era un relat de riure, perquè de sobte descobreix que no hi ha segones lectures, perquè de sobte comprèn que ha estat perdent el temps.

Resumint. Em sap greu ser tan directa, però crec que no et faria cap favor confegint una crítica de paraules grandiloqüents però buida de contingut. Tot i així, cal que tinguis en compte que aquesta no és més que la meva opinió personal i intransferible, una de tantes: si et serveix per millorar, endavant; si no, tens tot el meu permís per llençar-la a la paperera més pròxima.

Salutacions,

EmmaThessaM

CLASSIFICACCIÓ DEL RELAT- al meu parer pertany a un tipus de gènere
que podríem anomenar: "d'expediente X, irònic"
per l'atmosfera creada, un xic estranya:
gust indiscriminat pels medicaments, personatges
estrafolaris: protagonista, doctora i infermera.
NUCLI ON GRAVITA LA FORÇA DE L'ACCIÓ- encontre pacient, doctora, infermera.

TEXT -resolt en un monòleg on el personatge ens explica vivències i entorn.

DESCRIPCIONS - en general, ben resoltes, tan d'estris, sorolls, llocs, impressions.
INICI -aquí l'autor ens situa en el registre exacte de la particularitat
atípica del protagonista: aficions i delers de metges i
medicaments a dretcient.
NUCLI - personatges "trampa", impotència del protagonista, mala
experiència, que cristal·litza en l'excepció de la norma d'allò que, per ell, és motiu de plaer.
FINAL - és en aquest punt on, al nostre parer, es confirma el caire
"d'expediente x, irònic" del relat. Les dents de la Dra. són ara les
seves dents?, potser tot plegat ha estat un somni, un malson?
ESMENES possibles- **Caldria elaborar millor el pas del 4rt paràgraf al 5è;paràgrafs que
s'inicien amb : "Tot i que podria fer..." i, "Sincerament us haig de
confessar..."
**"tapadera" hauria d'anar entre cometes o caldria canviar-ho
per "tapadora"
** hi ha una certa "fuga" de comes.., entre "feia que, precisament
avui, anèssim" (paràgraf nº 6 )i entre "com a substitutiu d'aquestes, m'han avisat que..." (paràgraf nº 7)
** En el paràgra 10è, tal vegada l'inici hauria de ser:
després d'asseure'm en el lloc on passats uns breus moments...",
Caldria un punt entre "punxó sofisticat" i "tot seguit", i un punt
entre "publicitat" i "la seva ajudant", paragr. 9è
** en el paragr. 11è, tal vegada seria millor dir: " Suposo que
entendreu que, després d'aquesta experiència traumàtica,
decidís...", (eliminant les paraules que hi ha entremig)
RESULTATA FINAL ACONSEGUIT- és original un si-és no-és intrigant, divertit, sorprenent.
Vaja!, una barreja de sensacions amb gust, al meu parer, prou
bo per ser consumit i assaborit. Endavant! ( M'agradaria saber si
l'he errada MOLT o poc, si pot ser. M'ho diràs pseudo?)