Cercador
Vincles (passió)
Un relat de:- Compartir:
Des del principi, la nostra relació havia estat immersa en constants turbulències que la feien difícil de mantenir. Els alts i baixos eren ja el pa de cada dia, i malgrat això, quan ens trobàvem submergits en grotesques discussions que no venien mai a tomb, era sovint quan més fortament sentia el peculiar lligam que ens unia.
-Hi ha moments, però -rumiava mentre m'acabava el cafè de l'esmorzar, i ella rosegava una torrada amb melmelada, davant meu-, en què el lligam es trenca, i una rara força centrífuga sembla impedir-nos que el tornem a formar.
Quan havia acabat de menjar, m'aixecava de taula i m'acomiadava:
-Me'n vaig a la feina -deia, cordialment.
-Que tinguis un bon dia -responia ella, mig seriosa.
-Igualment. Ens veiem al vespre.
Sortia del pis i baixava fins a l'aparcament. Un cop al cotxe, però, enlloc d'anar-me'n a la feina obria el portaequipatges per treure'n dues maletes ben plenes, i sortia ràpidament al carrer, on prenia un taxi cap a l'estació de trens, disposat a fugir.
Comprava un bitllet que em portés ben lluny, i esperava l'hora.
Just abans de pujar al tren, però, em descobria incapaç.
-Hola! -saludava, en arribar a casa el vespre d'aquell dia.
-Hola -feia ella, al veure'm-, com ha anat per l'empresa?
-Bé, prou bé, ja saps. Com sempre...
-Me'n vaig a la feina -repeteixo, cosa de dues setmanes després.
-Que tinguis un bon dia.
-Igualment. Ens veiem al vespre.
Baixo a l'aparcament i, novament, prenc l'equipatge i em dirigeixo cap a l'estació. Altra vegada he reunit prou forces per intentar-ho, si bé, malgrat tot, alguna cosa dins meu em vaticina que tornaré a fracassar. Perquè fa un temps, per atzar, vaig descobrir que els anys no em pertanyien i que jo, entre tot, no era del tot jo, sinó que em mancava un tros. Des d'aleshores així estic, a mitges dins el món, fregant amb la punta dels dits un sentiment que no acabo de comprendre.
Comentaris
-
tedii [Ofensiu]perunforat | 13-10-2007 | Valoració: 10
Sensació de tedi, jo ho defineixo així. Un dia un professor de filosofia ens va definir aquesta paraula, a partir d'aquella instrucció utilitzo aquesta paraula per definir quelcom indefinible.
La sensació de la que parles al final del relat la definiria amb aquesta paraula.
Un text senzill, monòton. El "senzill" i "monòton" són mots positius, ja que van amb el text i així se'n desprèn l'essència.
Real, asfixiant...Com la vivència amb una parella. Els anys ho porten com el vent i l'experiència és "mà de sant" per saber el que un vol i desitja.
Tenir la sensació que deixes de ser, aquest 50% que ofega, és la muntanya avall de tot plegat.
Crec en un gir inesperat, no el destí, sinó en un mateix i les ganes de viure!
Els vincles han de ser enllaços, no cadenes!
M'ha agradat moltíssim trobar aquest escrit!
Arreveure!
Perunforat
(agafar la maleta i intentar viure...no fugir, sinó buscar-se a un mateix, i per què no?Un cop fet, ser capaç de fer-ho...és brutal!). -
que intrigant!, m'ha agradat molt.[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 21-03-2007 | Valoració: 10
gràcies pel teu treball del "Taller2" sobre el meu relat; estic d'acord amb tot el que em dius.
has fet un esforç important d'anàlisi i síntesi i m'has donat idees. estic molt contenta d'haver-te tingut per "profe"
Sobre el teu relat "Vincles", trobo que exposes MOLT BÉ, la dificultat d'un sexe vers l'altre.
Sabem que som "incomplets", que l'altre ens manca, però alhora, ens agobia saber-nos lligats i insatisfets perquè l'amor humà MAI, ens omple prou.
una abraçada! -
Nussos i lligams[Ofensiu]Unaquimera | 24-01-2007 | Valoració: 10
Turbulències, sotracs, alts i baixos, canvis d'opinió, pors, ànsies, petits èxits, nous fracassos, desitjos inconscients, fidelitat desapassionada, discussions grotesques, converses rutinàries, situacions estereotipades, lligams invisibles, equilibris precaris...
Un microrelat ben ple de llocs comuns que qualsevol lector pot fer seus per coneguts, per propers.
També farcit de coses no dites, situacions prèvies no explicades, justificacions no ofertes, personalitats no definides...
Tot i aquestes carències, el text no sembla mancat de res essencial, per quant arrenca d'una situació fronterera, d'una vivència al llindar entre la ignorància i la coneixença, la consciència i l'atzar, la continuïtat i el trencament... quan algú manté aquest equilibri inestable, sobren les explicacions!
M'ha sorprès, això si, la classificació dins la categoria "Passió", ja que no l'he trobada entre línies i paraules, no l'he vista en l'anar i venir de casa a l'estació, a la feina, a la vida en parella, del monologuista: no sé si es pot considerar passió el sentiment que se li escapa... I això m'ha deixat intrigada...
Mentre rumio, t'envio un petó amb la punta dels dits
Unaquimera
-
Una miqueta angoixant...[Ofensiu]aldix | 14-01-2007
... el vincle entre els dos personatges, no? suposo que tots ens hem vist lligats d'alguna manera a algú o alguna cosa i podem notar com s'expressa la impossibilitat de dur a terme un canvi radical... A vegades sembla més fàcil conformar-se! M'ha agradat la quotidianitat de l'escriptura.
Per cert, merci pel comentari!
Salut!
Aldix -
la fantasia de la fugida[Ofensiu]qwark | 08-01-2007
Interessant situació la del protagonista. Atrapat entre una relació i la fantasia de la fugida. No pot decidir-se per cap de les dues coses perquè descobreix que la decisió no li pertany. Hi ha un aire de misteri en l'atmosfera del relat. Potser és per les coses que no s'han dit, potser perquè la incomprensió del protagonista s'estén fins el lector.
Valoració mitja: 10
