Comparteix el meu món

Gràcies, aiguasalada, per seguir-me en el viatge que ens va proposar l'autora de "La princesa de jade"... tantes, com per guiar-me i acompanyar-me en d’altres.
Gràcies per deixar els teus mots en el comentari, malgrat el temps sense mots teus en aquest espai comú.
I gràcies per la teva abraçada, tan salada i tan nostra, que em fa més present el mar que compartim.

Una abraçada plena de sol de tardor,
Unaquimera

I que es prohibit?
Qui pot dir que tot allò que ens mou per dins, que ens fa que ens deixem anar pot estar prohibit?

Prohibides son aquelles coses que sabem que fan mal als demès, però no aquelles altres que ens omplen els sentits i cadascun dels racons d'una pell sotmesa i entregada al desitj.

Gracies

Comparteixo el teu món de mirades, de les onades del mar pentinades, dels besos apassionats i de les escalfors acollidores.

Comparteixo els paisatges del teu cos -els turons dels teus pits i també les valls i les planes-, el plaer de la unió dels nostres sexes i el trencaclosques que em porta al desig de protegir el teu cor i alliberar la ment per baixar l'univers als nostres peus i, potser, conèixer el nostre món.

Enhorabona pels teus poemes i pels 100 comentaris que el fan companyia!
Enhorabona per les paraules que has anat enviant ara cap aquí, ara cap allà, sempre en sentit possitiu i engrescador, sempre amb un punt d'emoció contingut i amb un flaire de somni que pot fer-se realitat!
Enhorabona per les ganes de crear, d'aprendre, de compartir, de gaudir dels mots juntament amb els altres!

Vagi cap a tu la meva enhorabona i una abraçada... virtual, de moment ( quin remei! )
Unaquimera

em sento identificat, un poema contundent, elegant i amb molt de sentiment. molt bé noiet.

cal donar una mica per rebre
cal tastar i despres assaborir,
perdre's i trobar el tresor,
estar cec per valora la llum.

es la vida ,
es compartir,
es donar sense esperar res,
i al final tenir-ho tot.

la vida es plena de complements :
entres homes i dones,
entre sentiments,
entre desitjos,
entre els cors.

Avet_blau

és el teu poema, Aiguasalada, perquè has sabut trobar les paraules adequades perquè la sensualitat i l'erotisme hi siguin elegant descrits en:
pren possessió del meu planeta/i tindràs l'univers teu

Perfecte!

Un petó

Lavínia

avui per sorpresa meva m'he trobat un comentari teu i la curisitat m'ha portat a llegir els teus relats. m'han encantat ja m'agradaria a mi poder expresar-me com ho fas tu !
t'he posat a prefrits aixi et podre anar llegint.
rep una abrçada molt forta i moltes gràcies per el comentari

He rebut el teu comentari, que m'ha fet molta il·lusió, i m'he llençat a descobrir-te, amb la sorpresa enlluernadora de veure que amb quatre relats ja has aconseguit 90 comentaris. M'he dit que ho devies fer molt bé i m'he apressat a llegir. Després de passar els ulls per aquest poema ho he entès tot: escrius amb la gràcies dels dotats. Poeta!

L'he llegit tres vegades i en cada una d'elles he trobat diferents sençacions. m'agradat molt, et faréun seguiment des de als preferits.

...total, tendre i sensual. Un món de sensacions.

Una abraçada.

M'agradaria saber donar tot això que dones en aquest relat !!

Molt "uapo"

Txell

Dotze suggeridores propostes per compartir el teu món.

Tot i que triar és renunciar, jo em quedaria amb dues: "Confia el teu cor a les meves mans i et protegiré un parell d'eternitats" i "Pren possessió del meu planeta i tindràs un univers als teus peus". Magnífic poema. Et felicito.

Gràcies pel teu comentari, però he de confessar-te que la meva absència d'urgències masculines és més retòrica que real.

Una abraçada

benvinguda!, ben trobada!

que bonic el poema..., ple de sal i d'amor i d'habilitat per poetitzar els sentments més bells, aiguasalada!

totes les imatges que utilitzes tenen una gran càrrega de tendresa i de delicada suavitat.

M'ha agradat molt trobar-te, descobrir-te, banyar-me en la teva aigua...Fins aviat!!

Sempre és difícil fer un comentari sobre un poema. Un poema sempre és fruit d'un conflicte personal o d'una felicitat també personal. Aquest poema teu desperta els sis sentits. És un convit a la vida. Potser quan desperti serà una processó d'enyorança...


Salut!

si m'agradessis, aiguasalada, i llegís això cauria rendida als teus peus, és el millor text d'autmàrketing que he llegit mai! Segueix així, enamores.

optimista i ragalimant amor i tendresa. Hi destacaria diversos versos que m'han entusiasmat.
Felicitats i una abraçada

...la fantasia és tan lluny de la veritat... però sempre hi serà, i hi és per alguna cosa. Obrir-ho tot per trobar una meravella de la natura en el racó menys sospitat... però l'ideal seria enfonsar-se allà on un vol... el món, com n'arriba a ser, de tossut, omplint de dies sense màgia...

M'ha encantat el teu relat tan sensual i tendre al mateix temps, al llegir-lo em fa tancar els ulls i sentir l'amor i la tendresa que em desperta la meva parella, ell i jo en un mateix mon, en un mateix cercle, una unitat, la meva anima bessona.
Felicitats, un petó.

Un cop recuperada de la sorpresa de la coneixença el dia que van presentar el Llibre de Microrelats, torno al teu espai per llegir-te i gaudir d'un nou poema.

Després dels primers, dedicats als dos elements naturals ( AIGUA, TERRA ) més observables, vaig trobar-me amb un d'eròtic, en resposta ben agosarada al concurs convocat llavors.

I ara, en contrast, exposes un d'intimista, amb el jo ben present i el tu en diàleg constant, donant un canvi fort al teu estil poètic, fins ara més objectiu o distant.
Bon gir aquest que has fet, demostrant que pots escriure des de diferents perspectives!

En el cas present, resulta perfectament coherent l'oferta d'un "jo" a un "tu" per tractar de construir un "nostre". I la veritat és que hi ha diferents versos absolutament temptadors...

T'envio una abraçada màgica, ja que tot i ser enviada des de la pantalla, espero que t'arribi forta i ferma,
Unaquimera

Et somniaré sortint
Embolcallada en un vel d'escuma
entre les ones que trenquen
en la platja De libinidoses arenes

Felicitats per estar una de les escollides per al llibre de poesia eròtica. Es fa palesa la teua mestria.

Em despedisc acostant els meus llabis als teus, a vore que passa

està molt ben fet, sísí, m'agrada mooolt! :)

felicitats per haver entrat al llibre!



un petonàs*

Una invitació directa, difícil de refusar; un oferiment de felicitat i plaer, d'ajuda (il·luminaràs la foscor del teu pou). Cada vers és un reafirmament d'aquesta oferta incondicional, no n'hi ha cap que ofereixi dubte, sinó que són tots plens d'optimisme, com ja ha dit algú, i d'amor. És gairebé idealista (seré sempre en vetlla al teu costat), irreal.
Bon poema!

Dan

El teu poema regalima opimisme, que tant ens cal en aquest món nostre de problemes i maldecaps...
La Poesia al servei de la nostra salut mental...
Una forta abraçada!
FRANCESC

He vist que estàs a la llista d'autors i autores seleccionats pel nou llibre de poesia d'RC!!! Estic molt content, me n'alegro de debò, aiguasalada! Espero que em signis el llibre (jo per Sant Jordi no podré estar a Bcn, encara i en el supòsit que RC tingui parada, que si t'he de ser franc, no ho sé [m'hauré d'informar!]). Ja parlaré amb la mar o amb la Carme Cabús perquè em guardin algun llibre i que me'l signin tots els autors i autores! I si hi ha presentació, miraré d'anar-hi per poc que pugui!

I ara, anem pel poema! Les estrofes de dos versos ja sembla que, d'alguna manera, agilitzin la lectura. Però cada estrofa ha de contenir alguna idea, i ésser suficientment autònoma per a ser considerada com a tal, és a dir, com a estrofa. I això no és fàcil, però te n'has sortit perfectament.

Tot el poema és una gradació d'intensitat. I això es nota sobretot en les primeres estrofes: comences amb un plantejament més aviat pla, auster, un xic fred. Això mateix realça la calidesa que comença a desprendre's en la segona i en la tercera estrofa. I a partir de la quarta, ball de sensualitat, passió i erotisme!

M'encanta el final: a partir de la setena estrofa, parles de fusió. I a la darrera estrofa reforces aquesta idea convertint el "meu" i el "teu" en el "nostre món".

Enhorabona un cop més, aiguasalada!!!!

Una abraçada,

Vicenç

M'ha agradat molt el relat, de debò, és molt divertit i estimulant...

M'hauria agradat més longitud, però no sé... No diuen que "al pot petit hi ha la bona confitura"? En certs relats, és millor que siguin breus, vaja...

Felicitats, i endavant!!

lhe trobat molt tendre, molt ensisador... mhan envait un mail recomenant-me el teu relat i la veritatés que m'he anaimat rapidament a llegir-lo.

petons!

De veritat, amb el cor a la ma, no sóc experta en el gènere poètic, però sé quan qualsevol missatge té la força necessària per transmetre una emoció i, creu-me, el teu poema va directa al cor i a la pell i a l'anima. Ha aconseguit emocionar-me.
Fixa la mirada, Pentina, Acosta, Acarona, Reposa, Fusiona, Encaixa, Confia, Allibera, Pren possessió, Beu de la màgia... quina més bonica declaració d'amor i invitació a viure'l!
Enhorabona Aiguasalada i enhorabona ,també, per la teva publicació al llibre de poesia eròtica.
Una forta abraçada.

Quin gust llegir aquest poema d'amor seré i profund - d'amor del "bo" com diu una cançó que ara em ve al cap -, després de tanta convulsió pasional-eròtica.

"Fixa la mirada en els meus ulls
i il·luminaràs la foscor del teu pou."
Aquest vers potser és una mica l'essència que es respira a tot el poema. Un amor generós que com anem veien al continuar llegint, completa i complementa a les dues parts de la parella.

Un plaer haver-te llegit. Una abraçada.