Silenci absolut

...és un relat en moviment, m'ha agradat molt! Em deixa amb regust de més!

Una abraçada!

Hola companya de taller i interrelats!
Bé, jo encara estic al grup del taller com a Dan Balcells, però fa poc, com li he dit a en Lèvingir, em vaig canviar de nick. Dit això, procedeixo a fer el comentari:

Per començar, quant a la forma no massa res, perquè la trobo correcta, i les poques coses que he vist ja les ha comentades la Gypsy.
Diré només una parell de coses.
La paraula "pared", que l'has dit un parell de vegades, i que en català ha de ser "paret".
I que quan comences, dius "Tenia els llavis absents de somriures", que per mi no està massa bé, perquè ve a dir que els llavis estan absents, però són els somriures els que estan absents. Jo diria: "Tenia els llavis faltats (o mancats) de somriures", tot i que no queda massa bé, i segurament acabaria dient, per exemple: "Sense somriures als llavis", o "havent perdut els somriures dels llavis" o alguna altra estrucutra millor.

Respecte el tema del relat, trobo que dóna molt de sí. La mort, un assassinat barrejat amb l'amor, la lluita entre dos sentiments.
Trobo també encertat el punt de vista amb el que ho enfoques (o sigui que, d'entre els punts de vista possibles, crec és un dels encertats; tot i que no sé ben bé què vol dir això, és només una sensació), més aviat centrat en els sentiments, en la subjectivitat dels esdeveniments. En alguns moments però m'he mig perdut entre les metàfores, m'ha calgut rellegir algun fragment, perquè l'he trobat, no sé com dir-ho, potser un pèl enfalagós.
Això sí, es tracta d'una opinió personal.

Penso que això és tot, espero que et serveixi ni que sigui una mica. Ja ens veurem per aquí. Adéu!!

Hola Àfrika, et faig el comentari de taller.

=Aspectes formals=

- On diu: "...Prou de crits i de plors...", posaria: "...prou crits i plors... o ja n'hi ha prou de crits i plors"
- la frase: "I ja no regalimava pel terra, de la fulla", la trobo un pèl difícil d'entendre a la primera.
- on diu: "per fi", posaria "a la fi" o res.
- La frase "Li acariciava els cabells, tan negres, tants rínxols, tan suaus, i li tallava la melena..."crec que podria millorar traient algun tan, per fer-la menys repetitiva.
- On diu: "tal vegada totes tres coses o tal vegada cap", posaria: "tal vegada totes tres coses o cap"
- trauria "odiosa" darrera de realitat, crec que ja s'entén que el que veu no li agrada.
- "empès per la bullícia" em sona rar.
- hi ha frases i paràgrafs sencers que m'han encantat per la poesia implícita que contenen i per la bellesa formal que hi aboques.

=Contingut o fons=

Una història dura, la d'un assassinat. Narres aquest espai de temps sovint ignorat, on la víctima, viva o morta, passa amb el seu botxí.
I el més sorprenent les espurnes de bellesa i tendresa que pot tenir un assassí, tocant els cabells, observant l'entorn plàcidament. Trenques el tòpic de la bogeria i soroll associats al crim, després del crim, com si només hi hagués lloc pels nervis i no, el teu assassí resta tranquil una estona. Això llegit, corprèn molt. Embadalit, és la paraula que uses, sí.
I aquesta recerca del silenci la trobo tant important en la història com l'assassinat en sí.
M'ha agradat molt el teu enfocament del tema.

=Conclusió=

Un molt bon relat, sens dubte. Amb una profunditat amagada darrera un assassinat i amb una mirada tendra, no de jutge, sinó d'observador de les realitats que sovint no som capaços de veure darrera els actes més cruels on només ens quedem amb la part més obvia i superficial.
Tu ens obres més camins amb la teva mirada diferent.

Espero que et resulti útil en alguna mesura.

petons!!

gypsy

Doncs trobo que podia haver estat un digne guanyador, de veritat.
Una barreja de sentiments embolcallada d'un llenguatge amb un toc de poesia.
Primer la falsa calma que depara haver acomplert la venjança, haver cobrat un deute potser, seguida per una bellesa embogida del personatge, un sentiment de buidor, d'absència i de culpa que es fa molt present i finalment un suïcidi, el silenci absolut. Molt ben expressat.

M'agraden especialment algunes frases.
"vaig sentir la fredor del seu buit, del seu silenci"
"em sentia gronxant en un tros de cel encara no descobert per cap ànima del paradís"
"i li tallava la melena i me'n feia un coixí on ensumar l'eternitat"

No m'acaba de fer el pes
"I ja no regalimava pel terra, de la fulla."

I en aquesta "Hi havia amor, hi havia pau i hi havia silenci" potser una coma en lloc de la i.

Molts petons güins, un cabàs dels grans.

Un relat en un únic paràgraf (impressionant). L'absència de punts i a part ens manlleva la possibilitat de descansar, de prendre'ns un respir. Així, l'angoixa de l'escena, es fa més notòria.

M'agrada la composició d'aquest quadre que vas pintant amb traces (només aparentment) improvitzades.

m'ha encantat el teu comentari, la veritat...
i m'he quedat sobretot amb aquesta frase:

"totes aquestes coses han valgut la pena però només en aquell precís moment".

el cert és que vaig escriure el poema amb la intenció de dir que no entenc el perquè de tota aquesta història, perquè algú en un moment determinat et fa cas i, de cop i volta s'oblida de tu, quan tu sempre li has fet cas.

tot i així... crec que totes les coses tenen algun sentit i alguna raó de ser, malgrat que no sapiguem trobar-la.

dit això... vaig a continuar amb "l'estudi" i et desitjo...


FELIÇ 2007!!!

Perdoneu per una falta d'ortografia ben visible: "paret" i no "pared"... aix...

gràcies per les vostres lectures!