Assedegada

Un relat de: Unaquimera

Demana la platja al mar:
- Llepa'm, que enyoro la teva llengua mullada...
Respon el mar a la platja:
- Vinc...
- Afanya't, que el sol em resseca
i la lluna m'excita l'ànsia!
Mulla'm, que em falta la teva escuma...
- Ja sóc aquí......
- Banya'm, que necessito la teva saliva
sobre la meva pell afamada!
Envaeix-me amb la teva batzegada
que tinc de tu una set insaciable!
- Té!
- Ofega'm amb la teva humitat salada!
- Així?
- Més! Acarona'm amb onades,
asfalta'm el ventre d'algues,
inunda'm els sentits de salabror,
embulla'm amb brisa marina,
cobreix-me de cargols i petxines:
no em concedeixis un instant de pau o naufragi!
En la cresta de les corrents submarines
fes arribar les ones que esclataran
suaus damunt la meva terra bruna
i pigada.
- T'envio el meu pirata
més brau, armat fins l'ànima,
assedegat de nèctar,
voraç de viandes.
Estavellant-se contra el rocam,
desembarcarà cantant
l'himne de l'abordatge
i a pit descobert recorrerà
les teves cales,
penetrarà la teva orografia
endinsant-se amb fortes passes
de bucaner que cerca illes
on amagar tresors.
Li donaràs la benvinguda enamorada?

- Ho faré quan ell sospiri extasiat:
Ben trobada!

Mormola el vent:
- En ajuntar-se gotes amb aigua,
quan el mar encrespat i la platja brava
es confonguin amb l'horitzó silent,
els cobriran els crits de plaer
infinit de les gavines
boges de goig.


Unaquimera

Comentaris

  • Diàleg d'amor[Ofensiu]
    Núria Niubó | 04-03-2011 | Valoració: 10

    Qui pugues ser platja per omplir-se de tant amor!
    Aquest diàleg harmoniós i curull d’un exquisit erotisme agermana els elements de la natura amb el deliri de ser-ne protagonista.
    Assedegada ella, s’ofereix al seu brau pirata, sorra i mar , units per sempre, estavellant-se contra el rocam o dansant junts en dies de mar serena, sempre junts, sempre.
    Qui pugues ser platja per donar-se tant ,per abraçar en cada instant ...

    Saps Maite, aquest poema , deliciós i profund, m’ha fet sentir òrfena d’aquest mar.

    Una abraçada de sal i sorra
    Núria

  • Bellíssim [Ofensiu]
    Josoc | 01-03-2011

    aquest poema que respira un lliure i sa erotisme.

  • El joc dels elements[Ofensiu]
    joanalvol | 04-02-2011 | Valoració: 10

    La sensació que em provoca més que eròtica és de llibertat en contacte amb la natura amb els cinc elements al meu abast: “l’aigua” de la mar salada; el vent que arrossega l’aigua travessant “l’aire” formant onades d’escuma blanca. “Terra” en forma d’arena, on “el foc”, tant l’extern com l’intern, ens fa estar assedegats de tantes coses que desitgem i que creiem tenir-hi dret. I tot plegat en “l’èter” invisible on tot es sustenta.
    L’erotisme és un fet cultural que pot estar o no de moda, que apareix en una època determinada, per desaparèixer i després, potser, tornar. La natura és constant. El fenomen vida s’hi recrea existint de parcel•la en parcel•la, fins fer-nos grans.
    És un poema ben fresc i actual encara.
    Una abraçada amb totes les de la llei
    Joanalvol

  • Diàleg de la platja i el mar[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-01-2011 | Valoració: 10

    Diàleg amorós entre dos elements de la natura: la platja i el mar. Propers i allunyats per estones en el continu vaivè de les ones. El mar llepa la platja, la platja reb l'empenta del mar. El mar reposa en la platja, la platja es nodreix del
    líquid amorós del mar.
    I el vent! El tercer element que empeny i dóna forma, que rebrega les ones i eriça la mar.

    Es nota en el teu poema que el mar és un element molt proper a la teva vida, que és fonamental per al teu esdevenir i un marc absolutament necessari en el teu tarannà vital. Que l'onatge no deixi mai el seu vaivé.

    Una abraçada de mar salada

  • molt bo[Ofensiu]
    joandemataro | 24-10-2010 | Valoració: 10

    i amb un to picardiós excel.lent...
    una abraçadota
    joan

  • Sobradíssima de mots[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-04-2009 | Valoració: 10

    Em sembla que després de llegir aquest poema dialogat amb una càrrega eròtica plena de fantasia és molt probable que ja no em trobi tan "Assedegada" (ha estat una agradable casualitat aquest títol compartit, tot i que els continguts siguin tan diferents) Gràcies per aquesta estona de lectura tan plaent. Ostres, m'ha anat de perles!, Unaquimera.
    Rep la meva abraçada saladeta com aquest mar que et té ben atrapada.
    Mercè

  • de la lluna a la terra[Ofensiu]
    lluis perealbert | 04-04-2009

    Un altre cop , fanatstic, le mirade tres cops, per gaudir-ne .La metafora del pirata es un recurs genial.
    tens la mar en les venes i es nota.del primer poema no vaig dir, k vaig tindre indicis de pell de gallina.

    salutacions i una abraçada salada.

  • Un altre paral·lelisme[Ofensiu]
    cabrera | 09-02-2009 | Valoració: 10

    Hàbilment, has sabut cofeccionar un paral·lelisme entre els amants amb i la platja i el mar, felicitats per la inventiva, enriquida també amb les figures dels pirates, el sol i l a sorra. Eròticament "fresc"

  • Que tindrà el mar que torna boja a la platja[Ofensiu]
    ESTEL | 30-01-2009 | Valoració: 10

    Se li veu a la platja totalment assedegada, caram!!! Es clar, l´entenc perfectament, banyada pels ratjos de sol que li provoquen aquestes sensacions.
    És un plaer llegir aquest relat amb tant d´erotisme i amb unes paraules escollides elegantment que aconsegueixen una provocació impressionant sense caure en la desvergonya. Molt ben aconseguit.

    100/101 números grans de debó, moltíssimes gràcies, són regals que els rebo amb molta il.lusió.
    Un petó molt gran que asseguda a la platja el llenço al mar perquè t´arribi amb una brisa suau

  • Ninona meva!![Ofensiu]
    Queca | 21-11-2008 | Valoració: 10

    Quines ganes tenia de tornar a saber de tu! I mira quin regal m'has fet!! Ninona, puc dir, sense por a equivocar-me, que ets un dels millors talents que tenim per aquí, tan com escriptora com per persona.

    Una forta abraçada, i trona aviat, que t'enyoro molt!!

  • Calor humida[Ofensiu]
    franz appa | 27-06-2008

    Perquè sé que no t'has llegit la darrera entrega del geni de la numismàtica abans de convidar-me a aquest calorós poema, si no pensaria que l'has triat expressament per les coincidècies de paisatge. No solament el marc geogràfic, sinó també la presència de pirates, del vent que esdevé un personatge més, de certes expressions (em sorprèn per exemple "orografia").
    En fi, curioses i felices coincidències que em fan obrir els ulls encara més, si és possible, a la bellesa d'aquest diàleg eròtic entre platja i mar presenciat pels astres monarques i pels elements que ajuden a la seva fusió, èxtasi tel·lúric que ens suscita una dolça set també als lectors, criatures terrenals, a la fi.

    Una abraçada,

    franz

  • Quin diàleg![Ofensiu]
    Xocolatina | 27-06-2008 | Valoració: 10

    Fresc i al mateix temps, ardent! Quin contrast......
    Em puc imaginar perfectament la imatge que proposes, puc sentir als amants......
    Quan vagi a la platja aquets dies, no serà el mateix d'abans!

    Una llepadeta salada per a tu de Tina

  • sí ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-05-2008 | Valoració: 10

    He sentit, de forma molt intensa, aquest assedegament. Gràààààcies.

  • En la mà un cor en la mar la besada[Ofensiu]
    Gerard Péreulària | 22-12-2007 | Valoració: 10

    En la mà un cor en la mà la besada
    a bategs despullat sota els llençols
    l'estimada és timbrada pel sol
    i a remolins distanciada.

    Ara vé i ara se'n va
    per sentiments distanciada
    per emocions apropada
    cada cop més amor
    cada cop més onada
    cada onada més a prop
    més a prop és estimada....

  • Perfecta[Ofensiu]
    megane | 13-12-2007 | Valoració: 10

    Gràcies pel comentari al rellotge. Ha quedat clar. Ara entenc el que vas dir.
    Jo no sé fer comentaris llargs i bons. Ho intento. T'agraeixo el temps. T'agraeixo l'esforç.
    Volia llegir més poesia teva. En la teva pàgina he trobat 3 eròtiques.
    Aquesta Assedegada és perfecta amb la teva biografia.
    Els versos acaronen. Enhorabona.
    m

  • Si et tinc entre els meus autors[Ofensiu]
    Salgado | 09-12-2007 | Valoració: 10

    no és per res més que per la bellesa que deixes en els teus relats. Plens de mar, els teus mots a Assedegada són capaços de brindar-nos el final de la set. La mar sempre és bella.

    Una abraçada, Unaquimera, Xavier

  • Efectivament,[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-09-2007

    la platja és un lloc ben especial per a mi, Joan Lluis.
    Ha estat un plaer compartir-ho amb tu!

    Torna quan vulguis a passejar per aquí... tindràs esperant-te una abraçada marinera,
    Unaquimera

  • La platja[Ofensiu]
    Joanlluis | 04-08-2007 | Valoració: 10

    combina el mar i la sorra, l'aigua i el vent, la forca i la persistencia, la humitat i la calidesa. Es un lloc 'unic que has personalitzat molt encertadament.

  • Quanta força![Ofensiu]
    RATUIX | 10-07-2007 | Valoració: 9

    Aqui dins hi ha tot el mar; Força vital a dojo;
    Una meravella d'escrit.

  • em vaig emocionant, [Ofensiu]
    ANEROL | 09-07-2007 | Valoració: 10

    per no dir excitant a mida que vaig llegint aquest poema i, en cap moment he baixat del deliri. Ets deliciosament excitant, luxuriosa...

  • sentir les onades i el suau oreig de la marinada, mentre els peus descalços van sembrant de petjades la sorra. [Ofensiu]
    Josep Gros i Prim | 23-06-2007 | Valoració: 10

    Si la casualitat t'ha portat a llegir un dels meus poemes, el plaer és del tot meu, i si em tornes a llegir la satisfacció serà encara més forta.
    De fet, sempre he escrit per a mostrar-li a algú la meva poesia, però ara, deixant els meus escrits en mans de la casualitat d'aquesta pàgina web, me n'adono de la necessitat de qui escriu per compartir vivències amb d'altres persones que pateixen les mateixes dèries.
    Jo també et penso llegir, si et sembla bé, perquè els escrits que t'he llegit per ara m'han semblat extraordinaris, i em serviran per aprendre.
    Aquest del mar i la platja m'ha transportat a les passejades que he pogut gaudir algun hivern, quan hi ha gent a l'estiu no m'agrada massa, escoltant
    les onades i el suau oreig de la marinada, mentre els peus descalços van sembrant de petjades la sorra. Tot un plaer, com poder-te llegir.
    Josep

  • A duo[Ofensiu]
    Valentí Valent | 21-06-2007 | Valoració: 10

    Parlen a duo el mar i la platja i tu transcrius i jo els escolto.
    Mai tornaré a veure igual les onades quan llepen la sorra pigada.
    Deixem petjades a la sorra de la platja com ofrena a la deesa de les aigues!

  • - Taller d'Escriptura - Ronda 4 -[Ofensiu]
    kispar fidu | 04-06-2007

    Bones maca! com anem? Passo uns dies tard... ja ho sé... em sap greu, però és que he estat liada amb la uni entre treballs i entregues, i ara que tenim una setmaneta intermitja una mica més relaxada, he aprofitat per acabar els comentaris del Taller.

    El teu poema (suposo que participant (i no sé si dels guanyadors... encara que tinc el llibre) del recull de Poesia Eròtica): Un joc entre 3; platja, mar i vent.

    El joc eròtic però succeeix entre la remor de les ones del mar i la sorra i roques de la platja. El vent, tanca el final descrivint des de fora la seducció entre tots dos elements que embogits es busquen.

    La platja, assedegada, demana al mar que la mulli amb les seves aigües, que l'humitegi amb la seva llengua de gotes salades...
    Trobo que has sabut trobar dos elements que donen molt peu per al joc eròtic, ja que sempre estan units i tenen una relació constant de contacte. La llengua mullada significa l'aigua, tot el seu ésser, tot el mar; i la platja la reclama ansiosa. El mar no es fa pregar massa, li ofereix tot allò que ella reclama: Més? Així? Té!, no es nega a cap petició de la seva amada. Finalment, li envia un pirata que en nom d'ell li donarà el plaer que necessita.

    El vent, des d'un tercer lloc, els observa ajuntar-se, i narra el final amb el futur pròxim que els unirà en el joc de múltiples gotes.


    Sobre l'estructura (qixò no és pas el meu fort...!), separes tot el conjunt de versos en dos "paràgrafs-apartats": el diàleg entre els dos amants, i un segon amb el tancament del poema de veu del vent. Per tant, no es pot dir que segueixis una mateixa estructura per als versos del poema (cosa que tampoc considero necessària... personalment, el que em transmet més d'un poema és el seu contingut i la seva "melodia", el que expressa...). Tampoc hi ha una rima concreta (o almenys no la sé veure...), però té musicalitat, al llegir-lo lliguen els sons dels diferents versos i això li proporciona unió.


    Destaco sobretot, l'encert que has tingut en escollir aquests dos personatges centrals, ja que com he dit abans, penso que permeten aquest joc d'amor entre dos elements naturals i la seva personificació queda molt real i encertada.

    Consells? ostres... doncs, no ho sé! Tampoc sóc qui per donar-ne...! i penso que "l'únic" que puc fer és donar-te la meva opinió amb el comentari i que tu mateixa (potser) n'extreguis el que pugui servir-te.


    Vaig a posar-me a fer feina!
    Ens veiem pel web!
    que vagi bé,
    Gemm@

  • TALLER D'ESCRIPTURA 4[Ofensiu]

    TEMÀTICA- amorosa, descripció poèticoestètica de la relació íntima.

    PERSONATGES- TRES: platja (l'amada), el mar (l'amant), el vent (veu en off)

    ESTRUCTURA- diàleg a tres bandes. Platja i mar, intercalats.

    VERS- rima irregular, a partir del vers 10è en "ada"; en la 17ena, rima en "ines",
    a Partir de la 22na, assonància en "a" durant nou versos, després segueix
    sense mètrica.

    MUSICALITAT INTERNA BEN ACONSEGUIDA.

    IMATGES de gran força visual, tàctil, auditiva, olfactiva, gustatives

    IMATGES REPRESENTATIVES DEL RITME ACONSEGUIT:
    llepa'm, la lluna m'excita l'ànsia, cobreix-me de cargols i petxines,
    estavella'm contra el teu rocam, terra bruna i pigada, necessito la teva
    saliva damunt la meva pell afamada, asflta'm el ventre d'algues...., i
    moltes d'altres.

    PARTS: INICI - incitació a l'encontre, descripció bellíssima dels elements que
    inviten a l'amor, diàleg intens entre els amants. Imatges de gran
    potència i intensitat

    NUCLI CENTRAL-és com una dansa festejant i acariciant, embruixant l'àmbit

    FI- amb l'esclat final del crit de les gavines, (imatge sonora i potent),
    arribem al punt àlgid que culmina brillantment el relat. Felicitats,
    UNAQUIMERA!!, PER A MOOOLTS ANYS.

    CONSELLS QUE TU JA DEUS CONÈIXER, de sobres...

    Llegir poesia d'autors actuals de 1ª línia i d'antics, de tots els temps i no
    parar d'escriure, sentir, imaginar, lluitar amb dents i ungles per expandir
    arreu, amb aquesta nostra llengua nostra tan meravellosa, sentiments i
    rebel·lies. Un abraçada com totes les platges i tots els mars........bells com
    el teu poema.

  • Està...[Ofensiu]
    Bonhomia | 07-05-2007 | Valoració: 10

    ...més que bé, aquesta poesia, encara que com que jo pel vocabulari sóc força dolent, no he entès, com sempre, alguna paraula. Per ser una poesia d'amor, és súperoriginal.
    Gràcies per dir-me que m'expresso amb sinceritat. Ho intento perque vull treure la ràbia que en mi la vida ha dipositat. Aquell poema d'amor no va anar enlloc perque allò després va ser un amor frustrat.
    M'ha agradat molt passejar-me per la teva platja!

    Una abraçada fortíssima!

  • Erotisme mineral[Ofensiu]
    Jordi Droguet Xirau | 01-05-2007 | Valoració: 10

    És un poema molt sensual i profund.T'has adonat que també es pot trobar erotisme en la natura i en la matèria inert. De fet, les lleis de l'univers estan governades per l'atracció i el magnetisme. L'origen de l'univers, a través del ball ardent i passional de les partícules elementals, va ser vital perquè estem a on estem. Estic molt agraït pel teu comentari. És un autèntic honor que es fixi amb mi l'autèntica "crac"de relats en català. La teva abraçada ha estat molt ben rebuda i, a més t'envio petons...

  • Reverentment...[Ofensiu]
    Anagnost | 29-04-2007 | Valoració: 10

    La teva platja assedegada ja l'havia descoberta i hi havia fet estada unes quantes vegades. Però, qui sóc jo, humil aprenent, per gosar de comentar res del que tu fas i escrius, enmig de l'allau de justíssims admiradors que t'envolta? Esperava un senyal, un llum en l'horitzó, que, amb condescendència, em permetés de palesar tot el meu reconeixement sense que això semblàs una frivolitat. Avui ja m'hi sent autoritzat, perquè tu m'ho permets. Reverentment...

  • no et coneixia[Ofensiu]
    Anna Ramírez | 25-04-2007 | Valoració: 10

    encara, i arribo a Assedegada a través del teu comentari a les meves Petites Reflexions. Només puc donar-te les gràcies per haver-me conduït fins aquí, m'ha agradat moltíssim aquest poema, la seva simplicitat, les imatges que evoca i els sentits que amaga.

    Vaig a seguir descobrin-te!

  • La realitat la mormola el vent[Ofensiu]
    Naiade | 25-04-2007 | Valoració: 10


    M'he quedat sense paraules davant un relat tan intens. M'ha agradat moltisim.
    Sóc una enamorada del mar i encara que no he viscut mai una sensació igual. Si que m'he deixat anar, deixant voleiar la imaginació en el pas entre son i vigília, estirada a la sorra em silenci, ulls tancats, gaudint d'aquests sons que només la natura pot donar-nos.

    Vaig estar molt contenta de retrobar-te a la P. de St. Jordi, espero la propera abraçada.
    De moment te l'envio a traves del vent.

    Naiade la somiadora






  • Hola, Maite[Ofensiu]
    brumari | 08-04-2007

    Sensibilitat telepàtica, encisadora coincidència i, tal vegada, moltes coses més.

    Tots els que hem crescut o viscut a prop del mar sabem de la seva sensualitat i, en un moment o altre, hem mantingut amb ell una plaent relació eròtica, ja fos amb la imaginació, amb el desig o amb la pròpia pell.

    A finals del XVIII, Eduard Marquina, poeta injustament oblidat, com tants d'altres, va escriure un poema titulat "Se pinta el mar" que et recomano, perquè la seva lírica no ha perdut una gota de frescor. En ell podem llegir els versos:

    Las mujers suspiran
    cuando a la tarde miran
    la gran fatiga hecha pasión del mar;
    toda mujer quisiera
    en una noche encapotada i fiera
    estar-se a solas abrazando al mar.

    I qualsevol home també, afegiria jo.

    El teu "Assedegada" és preciós i et serà fàcil comprendre que m'hagi arribat molt endins. Gràcies per recomanar-me'l.

    Estic molt content de compartir amb tu el proper llibre de poemes. Fins on jo sé, serà la nostra segona col·laboració.

    Esperem-ne moltes més!

    Una abraçada

  • Alegoria![Ofensiu]
    | 03-04-2007 | Valoració: 10

    Hola de nou Uq!

    De tots els poemes que has presentat (aprofito per felicitar-te pel o pels que t'han escollit), aquest és el que més m'ha convençut. La platja i el mar, la platja i el mar, però evidentment és molt més, i malgrat que les imatges són del tot explícites, això no treu esperit a la poesia, perquè qui parla és el mar, la platja, el vent.
    Almenys, així és com ho veig. Algun dels altres poemes no m'han acabat de fer el pes, personalment hi he trobat a faltar metàfores, però aquest en concret, com que tot ell en si està plantejat com una gran metàfora, resulta molt adient.

    Bé doncs, aprofito per saludar-te intensament després d'aquests dies sense comentaris!

    Dan

  • Tres en un, què més vols?[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-03-2007 | Valoració: 10

    Ho sento, de debò: feia temps que no em passava, això: sovint faig un retalla i enganxa del poema per fer el comentari amb el poema a la vista, i avui (fa dos dies que tinc el portàtil i encara no m'he acostumat a aquesta mena de teclat) em deu haver sortit "enviar" quan només hi tenia el poema. Després, per fer el comentari, ja l'he esborrat, però el comentari anterior, enviat sense voler, ja estava enviat... Ui, quin embolic! En resum, que tres en un! Aprofito, això sí, per fer la valoració en aquest tercer!

    V.

  • Hola Unaquimera!!![Ofensiu]

    Acabo de llegir el comentari que em vas escriure i només puc deixar-te quatre línies (desitjo i espero que coherents!) perquè se'm tanquen els ulls!

    Se'm tanquen, si, però això no m'ha impedit degustar aquest original poema del qual t'agraeixo de debò: primera, que l'hagis escrit, i segona, que me n'hagis enviat el link!

    M'ha semblat magnífic aquest diàleg entre la platja i el mar, però el que més sensacional he trobat és el plantejament de fons: descriure la passió, en parella i fins i tot a tres bandes, amb els elements, o amb la personificació d'aquests elements. És un poema que, a més de ser elegant, elaborat i profundament literari (com ja ens tens acostumats), és diferent! Parteix d'un punt de vista original, potser no innovador (inserir un diàleg en poesia no és inhabitual; moltes peces de teatre clàssiques estan escrites en vers, per exemple), però sí, en conjunt, gratificant, perquè no és un poema més: té una marcada fisonomia pròpia. Potser perquè has plantejat l'erotisme sense esmentar, en cap moment, el cos humà; en qualsevol cas, també per la composició del poema (en forma de diàleg) i la personificació dels elements. Tot en conjunt, t'ha sortit brodat! No tinc observacions a fer-te (m'hauria de fixar massa en els detalls, i a aquesta hora ja no veig ni els titulars, jeje)

    Pel que fa a la presentació, jo hi era i quan vaig sentir el teu nom, vaig veure't un moment (hi havia una columna i no et vaig fer cap senyal). En acabat, hagués anat cap allà on més o menys eres i hagués preguntat per tu... però amb la foto, les firmes i tot plegat, no vaig arribar a poder parlar amb tu, i l'última esperança s'esvaí quan vaig veure que no eres cap de les que havia anat al sopar.

    En resum: queden pendents les dedicatòries mútues i una trobada en un context més tranquil! Per sant Jordi, ja t'ho avanço, no estaré ni tan sols a Barcelona. Seguirà quedant pendent la trobada!

    Una forta abraçada i fins... espero que aviat,

    V.

  • Demana la platja al mar:
    - Llepa'm, que enyoro la teva llengua mullada...
    Respon el mar a la platja:
    - Vinc...
    - Afanya't, que el sol em resseca
    i la lluna m'excita l'ànsia!
    Mulla'm, que em falta la teva escuma...
    - Ja sóc aquí......
    - Banya'm, que necessito la teva saliva
    sobre la meva pell afamada!
    Envaeix-me amb la teva batzegada
    que tinc de tu una set insaciable!
    - Té!
    - Ofega'm amb la teva humitat salada!
    - Així?
    - Més! Acarona'm amb onades,
    asfalta'm el ventre d'algues,
    inunda'm els sentits de salabror,
    embulla'm amb brisa marina,
    cobreix-me de cargols i petxines:
    no em concedeixis un instant de pau o naufragi!
    En la cresta de les corrents submarines
    fes arribar les ones que esclataran
    suaus damunt la meva terra bruna
    i pigada.
    - T'envio el meu pirata
    més brau, armat fins l'ànima,
    assedegat de nèctar,
    voraç de viandes.
    Estavellant-se contra el rocam,
    desembarcarà cantant
    l'himne de l'abordatge
    i a pit descobert recorrerà
    les teves cales,
    penetrarà la teva orografia
    endinsant-se amb fortes passes
    de bucaner que cerca illes
    on amagar tresors.
    Li donaràs la benvinguda enamorada?
    - Ho faré quan ell sospiri extasiat:
    Ben trobada!

    Mormola el vent:
    - En ajuntar-se gotes amb aigua,
    quan el mar encrespat i la platja brava
    es confonguin amb l'horitzó silent,
    els cobriran els crits de plaer
    infinit de les gavines
    boges de goig.

  • Preciós![Ofensiu]
    Aquarela | 26-03-2007 | Valoració: 10

    ës un quadre preciós, d'escumes i salives que arriben a la pell a batzegades,
    una estampa de llengues mullades llepant sorres ressecades pel sol del desig i excitades
    per llunes d'ànsia!
    carícies pintades amb onades, algues i
    brisa marina, barnitzades amb salabror
    recamades amb cargols i petxines!

    Oh, quin munt de pinzellades de mar i de platja i de vent i d'amor!
    Aquarela

  • l'home d'arena | 25-03-2007 | Valoració: 10

    aquella paraula blava, com un convit , un gest irresistible, una llengua que breu es toca un llavi... m'ha dut ací, a aquesta meravella, i extasiat em mire la cambra on jaus assedegada, entre gemecs i corbes...
    Jo sóc la mar, com si ho fora, i totes les ones, qui puguera, i submís seré, ho sóc, etern vaivé per remullart-te sencera.


    Un bes humit, meravellosa unaquimera.

  • excelent dialeg entre mar i terra ...[Ofensiu]
    Avet_blau | 21-03-2007 | Valoració: 10

    excelent diàleg
    entre mar i terra
    en intim contacte mes enllà de la carícia

    excelent diàleg
    entre home i dona
    en el limit de l'amor / passioó
    gràcies unaquimera .

    Avet_blau

  • excelent dialeg entre mar i terra ...[Ofensiu]
    Avet_blau | 21-03-2007 | Valoració: 10

    excelent diàleg
    entre mar i terra
    en intim contacte mes enllà de la carícia

    excelent diàleg
    entre home i dona
    en el limit de l'amor / passioó
    gràcies unaquimera .

    Avet_blau

  • assedegada...[Ofensiu]
    MarBlava | 20-03-2007 | Valoració: 10

    t'esperava per llegir-te.
    Quin escenari més bonic pels jocs eròtics, el mar i la sorra estimant-se amb passió!
    M'ha encantat el contrapunt del vent murmolant aquest final tan bonic.
    Llegir els teus relats i poesies és un veritable plaer, tant com llegir els teus comentaris, sempre encertats i plens de precioses reflexions. No hi ha relat que em perdi si veig que tu l'has comentat.
    Estic segura que tots els relataires estem pendents de tu i t'agraim moltissim el carinyo que poses a tots els teus comentaris.
    Una abraçada, mestra!

  • Els teus titols provoquen[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 20-03-2007 | Valoració: 10

    i els teus poemes no defrauden!
    He trobat en aquest molts ingredients de lerotisme i de la sensualitat i del desig, pro per damunt de tot una tensio forta, provocadora, apasionada!

    Molta sort, en tot,
    Pell

  • Quin goig...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 19-03-2007 | Valoració: 10

    tornar a llegir-te i altre cop amb poesia. que sembla talment que les tinguessis preparades a l'inconscient per a regalar-nos-les quan t'hi posessis. He sentit la sorra i el mar jugant a reunir-se i a saborejar-se. De còmplice, el vent.
    Seguiré llegint perquè acabo de veure que has treballat força i segur que em seguiràs sorprenent.
    Una abraçada ben forta

  • El "yin" i el "yan"[Ofensiu]
    F. Arnau | 17-03-2007 | Valoració: 10

    Ja he vist que has calmat la teua set, de fer poemes eròtics almenys, doncs ja n'has fet un grapat, i això que al principi recorde que et mostraves reticent.
    D'aquest darrer m'ha agradat el diàleg entre la terra i l'aigua, metàfores del yin i el yan, que moltes vegades no saps ben bé qui és qui...
    Una forta abraçada!... i molta sort en el concurs.

    FRANCESC

Valoració mitja: 9.97

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582195 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket