A M B

Marques el tempo amb mestria, ara potència i abordatge de l'objectiu, ara defenses que es retiren, després un atac sorpresa, tendre, subtil, per obrar la rendició que porta a la conquesta mútua del fer i el deixar fer i el fer-nos entre els dos.

Cada poema o relat que em suggereixes em sorprèn, per la qualitat, però també per la part humana que hi trobo.

Gràcies, com sempre, pel teu talent.

Salut i bona lletra!

sensibilitat i velocitat. I si cal amb un xic d'humor, cal somriure amb tots els llavis, i tu ho has aconseguit!!
Abraçada amb somriure, i feliç el teu combat. Fins aviat.

L'erotisme no té perquè estar exempt de tendresa i poesia, això el fa més humà ja que la persona és capç de sentir amor i passió a l'ensems. A més està expressat amb tota delicades sense treure-li intensitat.. M'agrada.

“AMB” ,és un poema que destil•la desig , força, entrega i tendresa, en tot ell ens descrius un fi erotisme en l’acte més sublim quan l’amor n’és protagonista.

Afortunada la dona que té el goig de viure-ho així i de saber-ho glosar amb tanta mestria!

AMB amor sempre !

Una gran i càlida abraçada,
Núria

El joc de l'amor comporta el desig de conquerir el cos de l'amant. És una mena de lluita en la que la passió ens cega i, en algunes ocasions, ens fa perdre els estreps. És evident que homes i dones tenim una diferent manera de buscar la plenitud de l'amor: ells per la força, nosaltres per la seducció. Però no hi ha res millor que aquest joc en el que ens deixem conquerir per la seva virilitat. L'entrega final és , llavors, un do i un regal pels nostres sentits.

Has brodat el poema, Uni, utilitzant el lèxic relatiu a la conquesta en frases absolutament encertades, i m'ha encantat els petons a l'aixella i el riure picardiós de tots els llavis. Sensacional!!

la veritat és que no l'havia llegit i m'agrada, de fet com la majoria dels teus escrits...la veritat és que ets una mestra!!
el vocabulari, alguns jocs de paraules...es veu treballat
felicitats doncs de nou i de nou moltes gràcies pels teus comentaris i valoracions als meus poemes
petonassos com cabassos
fins aviat
joan

Les frases; els barrots dels teus braços, i jo sonric amb tots els llavis. de primera

ok,ok,ok es lo de "et deixo que amb deixis" oi.
si amb dones permis, imprimirè el teu relat per estudiar-lo. Es fantastica i he sentit emocions mentres despullava les paraules.
Es com si fos en el lloc del relat.gracies.
Algun dia et escriure la primera.

El detall més encertsdament picaresc és el del final,quan dius que els llavis somriuen tots i evidentment que hi ha d'haver un "sense" perquè per a arribar a un estasi total en plena batalla, igual que hi ha un"té", també hi ha un "dóna'm".

Molt descriptiu i complert. Totalment d'acord. Cal viure i sentir la sexualitat amb emoció.

fa que hi hagi desenfrenament en el moment de la unió entre el cossos desitjats. Combinació però de tendresa.
Amb desig, amb força, amb passió, amb desenfrenament, amb satisfacció, amb desbordament

amb petons, els que jo et dono, d´amistat però, i et desitjo el millor pel 2009!!!

tot el meu respecte i afecte, amb tota la meva tendresa i admiració, reb una fortíssima abraçada, d'aquelles que et provoquen pessigolles a la boca de l'estòmac i et fan tancar els ulls.

Bonica, gràcies per tot.

No he llegit, la veritat, tots els comentaris que m'han precedit. No sé si algú ha incidit en la picarona referència final als llavis que somriuen, tots els llavis.
El que sí he vist és que alguns passen per la contínua referència a termes de batalla, amb la metàfora quasi permanent de l'acte amatori amb l'acte bèl·lic.
De fet, és consistent fer-ho, i és recurrent en la lírica eròtica.
Crec que un i altre exemple conformen terminologies que d'alguna manera han passat a les formes usuals del llenguatge. Com sempre, és la construcció i el matís el que diferencien la vulgaritat de la finor descriptiva.
Crec que el poema llisca pel vessant carnal cap a una dimensió més interior, perquè en definitiva, la rendició té sentit quan viatja per sota de l'epidermis i toca emocions, sentiments i ... m'atreviré a dir-ho?... les dimensions espirituals. Només en aquests territoris té sentit la lluita, la resistència a ser penetrats, perquè les defenses que ens hem bastit en el nostre desenvolupament tenen capilaritats i ramificacions de tot tipus, culturals, religioses, psicològiques, etc, però el cos en si, que es rebel·la i pugna per alliberar-se, té les seves raons.
Però, en definitiva, és aquesta càrrega fresca i alliberadora del poema el que predomina i queda, i el que dóna força a la sensualitat que ens atrapa i reconforta.
I el que et fa una poeta en cos i ànima.
Petons,
franz

Amb la boca oberta m'he quedat després de llegir el poema, que no se perque no te'l vaig comentar abans.
La dona conquistadaa és la conqueristadora veritat?

Una llepadeta refrescant i vaig a per la parella!

Amb voracitat llegeixo els teus poemes.
Amb tendresa me guies, m'escrius llegendes i em fas propostes. sense cansar-te.
Jo somric amb gratitud.
m

23 comentaris i més de 9oo lectures.... Transmet la violència de l'arrancada. És el sexe un joc de violència que desemboca en un deixar-se anar? M'agrada i té girs, i un aire cortès... A més, està estructurat, treballat....
PD1: Has obert la caixa, com un gat. Pensava que no era tan evident.
PD2: Fotomuntage...Fascinant.

jo em decanto per aquet parell!
No hi ha un SENSE sense amb, i no hi ha un AMB...
M'agraden les parelletes ben avigudetes!

Sensual, amb paraules directes que van omplint l'escena de les imatges necessàries. Un estil clar, sense excessius recargolaments, però sense arribar a ser tampoc simple; això fa que el lector no es perdi entre vers i vers, i copsi les sensacions a la primera. Per exemple, en l'última estrofa (bé, penúltima):

Amb sobtada tendresa, omples
la meva aixella esquerra de petons:
un calfred em recorre sencera
en rebre carícies secretes.

És una estrofa sense dobles sentits, el que es diu i el que passa és en principi inconfusible. Això, suposo que pot ser dolent, és el que m'ha passat com t'he dit en algun altre poema, ho he trobat massa fàcil d'interpretar, com si el poema no deixés un pòsit de sensacions per després de la lectura. En aquest cas, però, m'ha semblat adequat; encaixa en la forma global del poema i el tenca bé.

Tot això que et dic sona força personal, com ha de ser, però.
I vaja, m'ha quedat un comentari molt a l'estil del taller d'escriptura! ;) No fa tant que vaig fer-ne els comentaris i encara en rebo la influència...

Vinga doncs, molta sort i una abraçada!!

Dan

Hola Unaquimera! M'has convidat a llegir AMB, i jo he llegit AMB. També he llegit SENSE, però he vist que no seguies el mateix esquema que has fet servir en aquest poema. M'explico: en aquest poema fas servir l'AMB com a introducció de cada estrofa. A SENSE no el fas servir. Però de totes maneres no deixa de ser dues cares d'una mateixa moneda: la passió. I per la resta sí segueixes l'esquema de AMB: cinc estrofes de quatre versos + una darrera, de tancament, composta de dos.

No hi ha rimes, però això no evita (en cap dels dos poemes, si em permets aquest "comentari conjunt") marcar un ritme, un compàs.

He introduït el comentari amb un títol, referit exclusivament a aquest poema, que cal que raoni una mica. Dic contrast de sentits perquè realment hi ha un joc d'imatges important. Alguns potser ho trobaran fins i tot criticable (sobretot amb la tercera estrofa, quan parles d'algunes imatges que inclouen mots com violència, engarjolada, barrots dels teus braços...). Suavitzes el to in extremis, però salvant el missatge de tot el poema, quan al final de tot de l'estrofa tercera introdueixes el mot "desig". Això ens retorna a l'essència del poema, al missatge, com t'he dit: un parèntesi de passió desenfrenada.

Cal llegir evidentment d'aquesta manera el poema. I és que a partir de la quarta estrofa planteges, més que una rendició a res que pugui qualificar-se de violent, una batalla de sensualitat i passió entre dos amants.

T'he comentat tot això per si t'arribés alguna crítica en el sentit de les expressions o frases que fas servir. Has emprat uns termes durs, forts, contundents, però el missatge és totalment diferent. I aquesta és la conclusió amb la qual ens hem de quedar. Opino, vaja!!!

Gràcies per invitar-me a llegir poemes teus!!!

Una abraçada i... ens veurem a la presentació del llibre de relats? De totes maneres, si n'escrius (com anuncies a la biografia) i te'n seleccionen algun pel recull de poesia eròtica, ja saps, m'hauràs de dedicar el llibre (m'encanta tenir llibres dedicats!! Si són de diversos autors, doncs per tots i totes els que l'hagin escrit!)

Fins aviat,

V.

a més dir-te que la dolçor, la tendresa i la força dels teus versos m'han embadalit. Aquest poema gaudeix de l'activitat passiva i de la passivitat activa. Tu fas i jo et deixo i et deixo que tu facis sens sentir-me més que lliure dins de la presó dels teus braços. L'he trobat preciós.
Felicitats Unaquimera i una forta aferrada pel coll plena d'aquesta tendresa que desbordes en aquests versos.

Josep

"Junt el polsim deixat rere la batalla
un cop acabada: t'he empresonat!
Et vesteixo amb el vel del meu desig
i contemplo el teu cos nu, d'amagat.

I amb tardança ingènua, acaricio
amb mans tremoloses el teu cos
i em lliuro penitent a la derrota
voraç i sensual dels meus sentits

I amb blanor delicada, us encadeno
amb cordes de seda, entrelligada
amb els sospirs del meu cor,
sucumbint pres al vostre encanteri

I provocador, balandrejo suau el cos
ajuntant les nostres obertures
en un petit sospir us faig un petó
i retirant les defenses, et lliures a mi

I cavalcant entre onades de passió
us amaro de carícies plenes de desig
i omplo tot el vostre esguard
amb càlides imatges d'altres mars

Provocant el teu deler, i jo somric
pres de passió i sense fluids"

Donzella, ... mmm, no sabia com correspondre a tant bona estona que he passat amb vós.

un bes suau i molt dolç

OhCapità.

Realment ben trobada i millor expressada la comparança entre el combat i la lluita cos a cos dels amants. M'ha encantat la imatge de l'empresonament. Ja saps que jo prefereixo les sensacions a la tècnica i aquest poema m'ha sotmès. Només de començar-lo ja estava revivint tot de batalles passades, amb olors de dutxes i suors compartides. I el merit està en aconseguir-ho sense emprar referències explícites.
M'ha emocionat que siguis capaç de seguir llegint-me (aquesta vegada parlo seriosament per variar un xic) I em sap greu haver-te donat una cleca. No recordo quina bajanada vaig dir-te, son tantes al cap del dia...però pots tenir la certesa que era amb tota la bona fe del món.
Un petonet al llavis, si m'és permès.

de principi a fi. És possible que et sentis més còmode escrivint en prosa, però en tot cas d'escriure poesia també en saps, i força. Aquesta concretament l'he trobat preciosa, tant pel ritme que hi has sabut donar com per la tendresa que has impregnat a cadascun dels versos. Segur que ens seguiràs sorprenent amb alguna altra creació poètica.
El guardo al bagul de poemes per rellegir de tant en tant.
Una abraçada molt gran, Unaquimera

una càrrega molt alta de poesia, de sensualitat, d'erotisme i d'explosió de sexual consentida.
El plaer del joc amb tots els seus al·licients: el combat, la presonera, el botí, la captivitat, les defenses, la rendició, la pau...
I la frase final, per a mi la millor i més expressiva:
"... jo somric
amb tots els llavis"
aiguasalada

mai et rendeixis sense lluitar....
M'agrada molt el teu poema contundent i sensual...
El final m'ha fet somriure!!

T'atreveixes amb tot Unaquimera.
La foto és preciosa, suggerent i relaxant, veig que has acolorit i ampliat la teva bio...

Noia, sempre dones a la diana.
Una abraçada ben blava!!

Les teves paraules em fan boleiar per damunt d'escenes magnifiques i poder assaborir instants màgic.

El teu poema es dolç, tendre, ple de desig, sensual, .....................

M'has sorprès d'allò més! Quin "arrebato"! El poema destil·la passió i instints primaris de dalt a baix. "engarjolada entre els barrots dels teus braços" em semblen unes paraules molt encertades, defineixen de manera subtil aquell instint primitiu que em sembla encara perdura en moltes dones: que ens facin seves, que ens atrapin. "Amb sobtada tendresa, omples la meva aixella esquerra de petons" mostres un d'aquells detalls íntims i personals que a vegades són definitius a l'hora d'encendre irreversiblement la passió (m'ha agradat molt també). I la guinda final "Provocant l'atac definitiu, jo somric amb tots els llavis" que ingenu sembla fins que no visualitzes la imatge! eròticament brutal. Se't dóna molt bé això de la poesia eròtica, tot un món per explorar. Una abraçada.
PS Darrera el títol només s'amaga la primera paraula o és alguna cosa més...?

Veig que t'has decidit a participar al Concurs de Poesia Eròtica, i la veritat és que no m'has decebut. Has estat en la línia de la teua qualitat com a number one dels relataires...
Per cert, el final genial, amb un punt irònic d'humor que va genial per aquest tipus de Literatura...
Molt bo això de somriure amb els quatre llavis!
Una forta abraçada!

FRANCESC

PD M'agrada també molt el quadre de la bio.
De quin pintor és?

Descrius el procés amorós, o més aviat sensual, em una certa reticència per la part femenina,com si en un primer moment no volessis o t'hi veiessis forçada. Potser descrius em exactitud el veritable procés de las relacions home dona. L'home es llença com a ser primari, la dona més secundaria, necessita sentir-se desitjada per l'home, volent que prengui ell la iniciativa i vagi despertant els seus desitjos suau i lentament.
Per així poder esclatar em tot el seu sentir.

L'he trobat genial.

Una forta abraçada de Naiade

A part de la bellesa de les paraules, la musicalitat que dona el ritme i l'oportunitat de les metàfores aquest poema curt amaga una sorpresa (les aixelles) i un final eròtico-festiu (el somriure de tots els llavis). M'ha deixat un bon regust de boca.
Una abraçada ben estreta (ets tu la de la fotografia, hahahaha. Has quedat molt bé!!)

també! Em deixes jugar una miqueta amb els tus versos?
Em trobo davant teu indefensa
goluda i sensual del botí.
Sucumbeixo a la captivitat desitjada
amb propostes de pau i entesa.
En rebre carícies secretes
somric amb tots els meus llavis.

El més especial i emocionant ha estat els petons a l'aixella esquerra!!!
Gràcies!

Crec que la poesia eròtica, es com un apartat nou de la poesia, i amb el teu cas molt ben aconseguit, poder barrejar la poesia amb la prosa i treure un molt bon resultat. De fet es el que m'ha passat a mi, llegint-la com poesia i entenent-la com un relat.
I aquest estrofa de lo millor que he llegit fins avui, en aquest apartat:
"Amb sobtada tendresa, omples
la meva aixella esquerra de petons:
un calfred em recorre sencera
en rebre carícies secretes."

De fet si m'ho permets, jo hi trauria la paraula esquerra, i ho deixaria així:
"les meves aixelles de petons"

i per acabar, les carícies secretes formen part total del mon de l'erotisme

Felicitats quimera, com sempre es un plaer llegir-te

Començava a creure que no conreavés la pesia eròtica, però ja veig que anava errat, ho fas i com tot molt bé.

Un bes

i amb decisió has començat l'aventura de l'eròtica, que no de la poesia, i amb nova imatge gràfica, molt sensual.
I dius que ho tornaràs a provar?
Ens seguirem veient, SB