Abans i després

Un relat de: nousica

Quan els més elevats abismes envaeixen el silenci de la fortalesa, de sobte, el paisatge es torna inhòspit.

Tot es tanca a l'entorn i és pràcticament impossible escapar… No és pot viure en el país que no hi és. La voluntat no és creadora. El no res és indestructible. I qualsevol esforç és inútil

A l'interior de la fortalesa, els jardins dels sentiments, les fontanelles de les indecisions i els estanyols de les debilitats , estan molt protegits però tremendament sols.

Tot es va tancant al voltant....

El pensament , està a anys llum de la realitat. El NO, costa milions en alguns idiomes, en d'altres... ni existeix i la renúncia és el color amb el que es pinta la covardia, en la nit dels desitjos.

L'espai i el temps, l'aquí i l'ara, es confonen en un remolí de sensacions i sentiments passats i presents. Però un suau ventet platejat acarona la fortalesa i canvia per un plàcid benestar, l'ambient gèlid de l'interior.

El violí irromp enmig del silenci i inicia un melodia entre dramàtica i melancòlica. Les violes sintonitzen immediatament ...i les vibracions resulten perfectes!. De vegades, però, el violí esdevé trompeta i altera la dolça melodia amb sons estridents.

El camí cap als núvols està ple de sorpreses i el descens a les fondalades no es pot comparar amb res.

El blau elèctric pot esdevenir vermell intens en el moment més inesperat i blaus i vermells, grocs i verds, ataronjats i ocres, en un intent tranquil i relaxat composen la millor escena en el primer i últim dels paradisos existents.


Comentaris

  • el violí esdevé trompeta[Ofensiu]
    | 02-04-2007

    Més que el missatge que vols fer arribar, m'agrada les coses que dius. Imagino que es tracta d'un escrit força personal; és ple d'idees més aviat abstractes, que poden tenir un sentit diferent per a cada lector; això és bo.
    En general, però, es veu aquest abans i després del títol, elevats abismes que envaeixen el silenci, paisatge inhòspit... Com si hagués passat alguna cosa que ens ho ha canviat tot.
    M'agrada la simbologia que desprèn el text. Bon relat!

    Dani