Un concert de gala

Un relat de: ricardet
Era un concert de gala a Berlín. Furtwängler interpretava la Cinquena de Beethoven. Els cavallers portaven llacet al coll de la camisa emmidonada i botons de puny en les mànigues. Les senyores lluïen bells vestits de seda acompanyats per perles i joies. Tot d'una vaig notar la meva olor. No m'havia dutxat i no sabia què collons pintava jo allà. Em picava tot el cos i vaig començar a rascar-me. Llavors em vaig adonar que estava totalment nu. Em vaig acollonir. Què cony feia jo allà? Em vaig fixar en el meu company de seient. Portava un abric llarg. L'únic que havia de fer era robar-lo mentre tenien lloc els aplaudiments de comiat i anar-me'n corrent d'allà. Encara estàvem en l'acte segon i jo no tenia més que un programa de mà que vaig recollir del sòl per a cobrir les meves vergonyes. Es va fer etern, i això que Furt és el més gran.

Dit i fet. Acaba la simfonia i el públic s'aixeca per aplaudir. Jo ja anava a estirar la mà i quedar-me amb l'abric, però quina no seria la meva consternació quan el director com una estaca es concentrava en la propina que tocaria. Segur que alguna cosa de Wagner. És cert, el preludi de Tristany. El va interpretar tan bé que vaig plorar i vaig arribar a oblidar que estava en pilota picada. En acabar vaig seguir amb el meu pla mentre el públic aplaudia com si estigués en estat d'èxtasi. Me'n vaig anar corrent sense parar-me enrere amb l'abric posat.

En passar pel guarda-roba, una senyora em va dir que una altra vegada deixés allà l'abric ja que estaria més còmode. Vaig abandonar la sala de concerts mentre encara aplaudia el fervorós públic. Vaig mirar a les butxaques però no hi havia res. No em quedava més opció que anar caminant a casa. Era el millor, que a la nit tots els gats són bruns i a l'autobús cantarien els peus nus encara que jo tenia previst agafar un taxi que em portés a l'hospital del meu barri.

Llavors vaig tenir una experiència kafkiana. Em vaig mirar en un vidre que semblava un mirall i no em vaig reconèixer. Davant meu tenia un porc amb abric. Segur que seria una deformació perquè no portava les ulleres. La gent parlava alemany. Vaig pensar que eren turistes, però anava errat. Estava a Alemanya sense saber-ho i tots corrien al refugi perquè anaven a bombardejar. Vaig pensar que somiava, que m'havia excedit en la medicació, però no. Una bomba va segar la vida de les persones properes a mi a la sortida de la sala de concerts. Va aparèixer l'amo de l'abric, que es va alegrar molt de recuperar-lo però no va saber que pensar quan va veure esventrat al porc greixós i pudent. Era gener de 1939 i la carn de l'animal va ser repartida entre els vianants, la majoria dels quals plorava per un ésser estimat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ricardet

3 Relats

0 Comentaris

465 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00