Una història d'amor que atrapa, interessa com fineix ...Però veig que és inacabable perquè el fet de que tu no donis el pas fa que l'interès sigui perpetuo per al lector. T'hauries de sincerisar i ésser valent....Si més no ho és ella des de bon començament.

No coneixia pas aquest quadre o si més no no el tenia present en el meu imaginari artistic....Veig que degut a la meva llarga absència a R.C m'hauré de possar al corrent en comentar els vostres relats ... Com aquest que porta per títol Passeig.... Trobo que escriure un poema inspirada per un quadre és com concloure l'execució d'aquest i alhora fer volar l'imaginació al qui ho llegeix. Com ara jo que m'he sentit lleuger de la càrrega i presió física del viure de cada dia.

Mercès pel teu comentari, no hi havia caigut pas amb això de Sant Valentí que és el patró dels enamorats, molt agut!!!!. Llegint el teu poema hi copso diverses significacions, però em quedo amb la de que retornar és morir....Perquè mai hi ha camí de retorn si el que volem és romandre en la zona de confort..., cada minut que passa deixem d'ésser els mateixos....i aquest poema teu després haver gaudit llegint-lo, reconec que ja no sóc el mateix.perquè llur missatge m'ha estat l'adquisició d'un nou coneixement.

Mercès pel teu comentari, no hi havia caigut pas amb això de Sant Valentí que és el patró dels enamorats, molt agut!!!!. Llegint el teu poema hi copso diverses significacions, però em quedo amb la de que retornar és morir....Perquè mai hi ha camí de retorn si el que volem és romandre en la zona de confort..., cada minut que passa deixem d'ésser els mateixos....i aquest poema teu després haver gaudit llegint-lo, reconec que ja no sóc el mateix.perquè llur missatge m'ha estat l'adquisició d'un nou coneixement.

Abans de res gràcies per els teus compliments al meu poema o prosa poètica com molt encertat dius. I passo tot seguit a comentar aquesta narració teva que m'ha tingut atrapat del començ fins al final. Per la sencilla raó de que tot el text en si llisca com la seda per com aconsegueixes captar l'atenció del lector amb aquest personatge femení com és l'Elna. Una dona meticulosa i calculadora fins l'extrem de fer glaçar la sang, d'experimentar la fredor de l'ambient que s'hi respira en tot hora. l'Elsa bé podria passar per una dona sicopata que no saps mai com pot acaba l'encontre amb ella que descrius al text. El personatge masculí ha de fer una mena de camí d'iniciació per a consumar l'acte amb ella tot i que li suposi una via crucis i que al final quedi com un caballer per com li respon a la demanda d'ella..

Un elixir com a resultat alquímic d'una persona que estima i sent la poesia com a part indestriable de la seva vida. Una fruita madura en l'arbre de la saviesa i de la percepció humana. Quan el pota o la poetessa ha alcançat l'univers que és el món de la poesia. Nil de Castell-Ruf.

Gràcies a tots dos pels vostres comentaris! M'ha costat molt i força tornar a publicar a R.C , tant de temps sense fer-hoja havia perdut el fil...Aquest poema o text poètic amb ritme parla de l'enamorament no sexual envers un "cap" heterosexual, feliçment casat, i pare de família. És un enamorament sense pretensions de cap mema. Simplement he volgut destacar la conexió que sento envers una persona, en aquest cas el meu cap, aquí aprecio i valoro per llurs qualitats humanes i professionals bo i endolcin-t'ho amb la meva visió homoerótica de percebre l'energia masculina. Això no treu que vegi en aquesta persona un mirall del que em podria fer enamorar si les trobes en algú de semblat orientació sexual a la meva. Qui de vosaltres no s'ha enamorat d'algú del mateix sexe que el vostre sense que això comporti una finalitat sexual? Ens podem "enamorar'", (aquest mot té un camp molt ampli de significació), d'un país, d'una obra d'art, d'una mascota, d'un actor de cinema, d'un esportista o fins i tot de nosaltres mateixos...

Tostemps el cel i especialment els núvols han jugat un paper primordial en la poesia amorosa. La flonjor d'aquests darrers i l'espiritualitat del primer, el cel!, ens convida a reflexionar sobre la vida i la mort, sobre l'amor terrenal i el del més enllà. El teu poema balanceja entre aquests dos mons i ho fa amb la finesa i destresa que et caracteritza i això comporta que els teus llegidors fidels s'hi sentin acomboiats amb la teva melosa poesia. Enhorabona!

Dono gràcies als Déus que ara només em resta un quart de vida si és que arribo a octogenari ..., amb una mica de sort m'escaparé d'aquest món de la intel·ligencia artificial que ho invaïrà tot! Els ordinadors i la tecnologia en general no se'm dóna gens bé....Tampoc la química i la física....Admiro i envejo les persones que sou capaces de entendre, desxifrar, joguinejar i fins i tot ejacular intel·lectualment amb aquestes disciplines....Llegint el teu relat, imaginatiu, real també!, resto sorprès fins a quin punt hem avançat tecnològicament...Si fa quatre dies al poble de la meva iaia anaven a cercar aigua a la font i a cagar a la vinya! En acabat penso si nosaltres , els humans, ja som pura intel·ligència artificial creada per altres intel·ligències artificials? Els teus relats sempre tant ben aconseguits literàriament bo i sabent que darrere d'ells hi ha un autor instruït en les ciències....

Cagar ajupit és més adient que arrupit que té sentit diferent o també més vell que l'anar a peu. Déu i criatures, un relat que ja d'entrada m'ha fet riure per dins, sobretot l'enginyosa escena del chihuahua.... Si tots els que vivim sota la capa del sol som criatures de Déu...., perquè no han d'entrar a l'església? La teva imaginació i sentit de l'humor en el relat és excel·lent! Com se t'ocòrren aquestes histoòries? T'excumulgaran si arriba a oïdes del papa de Roma.

Aquest afegitó és el nom complet que hi tenia en els meus començaments a Relats en català. Castell-Ruf fa referència a unes escriptures antigues de la casa pairal de la meva besàvia on és detallava la possessió d'uns terrenys muntanyencs on hi havia restes del que havia estat un castell romànic, a més a més on també es conserven restes de construccions ibèriques.... Com sempre m'he sentit atret pels trobadors occitanocatalans he cregut adient recuperar aquest afegitó de caire trobadoresc....Però per a vosaltres continuaré essent en Nil de sempre... Bon dia tinguis....

Un relat futurista amb reminicències d'antany. Amb expressions literàries que em remeten a una vella i bella coneguda olor ( la de fer bullir el bròquil). "Anar a fer el soldat", així ho deien els de la generació dels meus avís nats a les darreries del segle XIX. T'agraim moltissim que ens facis obrir la imaginació, em sento estel voleiant per la mà del teu talent literari.

No és gens fàcil aconseguir-ho... , almenys en les primeres etapes de la vida. Normalment ho comencem a fer en la darrera, quan hom està plenament consolidat com a personalitat humana i passa del que diran els altres. Un poema que encoratja a ésser un mateix i no deixar-se portar pel que diran els "altres". Un poema que fa de mandala de la llibertat a realitzar-se com a ésser humà sense interferència aliena.

No és gens fàcil aconseguir-ho... , almenys en les primeres etapes de la vida. Normalment ho comencem a fer en la darrera, quan hom està plenament consolidat com a personalitat humana i passa del que diran els altres. Un poema que encoratja a ésser un mateix i no deixar-se portar pel que diran els "altres". Un poema que fa de mandala de la llibertat a realitzar-se com a ésser humà sense interferència aliena.

Un poema que em duu a la centralitat del que ha d'ésser la poesia amorosa en majúscules, un poema miraculós, sublim, si més no sota el meu punt de vista sensitiu. Un poema que ja m'agradaria a jo tenir l'estil i la capacitat amorosa de poder escriure. Si el que escrius és el que sents tenim, els teus fidels seguidors, l'honor de trobar-nos davant un galant, un cavaller, un amant que sap acariciar el cor de les fèmines més que ningú.