Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

31 Relats, 123 Comentaris
7859 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
nildecastellruf@gmail.com

Últims relats de Nil de Castell Ruf

  • COWBOY

    Nil de Castell Ruf - 12-07-2017 - 244 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El sexe interracial, a més d'ésser excitant és també sanador. Perquè és gràcies a la seva pràctica que hom esvaeix tota mena de pors o perjudici racials... més

  • LLUNA

    Nil de Castell Ruf - 15-06-2017 - 95 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquest món elèctric en que vivim, són molt pocs els humans que alcen el cap per a admirar la lluna. Estem massa abstrets per la llum artificial que ha acabat per condicionar les nostra vida nocturna. És per això que el dia que ens hi fixem restem captivats de llur bellesa. més

  • INTEMPORAL

    Nil de Castell Ruf - 15-06-2017 - 64 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sóc persona extremadament sociable. Però alhora, portes endins, professo la més absoluta solitud. Aquesta dualitat meva convergeix de manera reeixida. Però és en els caps de corda d'ambdues polaritats on trobo la vibració exacte que em permet expressar-me de forma poètica. més

  • UN TREN ANOMENAT DESIG

    Nil de Castell Ruf - 21-05-2017 - 520 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Moltes dones viuen amb la por de que un altra el hi prengui el marit. Potser és per això que algunes fan la vista grossa quan s'assabenten que el que ha entra en joc és un home. Perquè per aquestes dones nosaltres només som un joc.... més

  • DIT DEL COR

    Nil de Castell Ruf - 09-05-2017 - 431 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els dits de la mà són els instruments amb que duem a cap les accions de la vida diària. Però hi ha un, el de cor o també anomenat llépol, que representa la nostra sexualitat primigènia. Els nostres desigs més ocults... més

  • LIBIDO

    Nil de Castell Ruf - 15-04-2017 - 559 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema libidinós i ensems romàntic. Experiència viscuda sobre rodes de camí cap a Itàlia a una edat força jove. La meva intenció ara és immortalitzar aqueix moment de forma poètica per a delectança vostra. més

  • MENHIRS

    Nil de Castell Ruf - 15-02-2017 - 411 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menhir o pedra del dimoni. Ací us adjunto la traducció a l'anglès i al còrnic. Per tal que pugueu gaudi visualment de llur traducció a aquesta llengua celta. Escrit durant el meu sojorn a Cornualla. més

  • CATRIC-CATRAC

    Nil de Castell Ruf - 07-02-2017 - 753 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Als banys públics de l'antiga Roma els homes es grataven el cap amb un dit, i no pas! perquè anessin plens de polls, sinó per a identificar-se davant altres que com ells volien jugar a.. més

  • MEDITERRÀNIA

    Nil de Castell Ruf - 16-01-2017 - 219 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tota ma vida he viscut vora la mar i no m'imagino pas envellir-ne sense la seua panoràmica diària. La meua il·lusió fora tenir una finestra que s'obrís davant d'ella. Per a veure eixir així el sol cada dematí al llevar-me. més

  • ESPANTADIMONIS

    Nil de Castell Ruf - 11-01-2017 - 561 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La formicofilia no va amb mi. Simplement conto una experiència no cercada, però si viscuda vora un aixernador, en un dia xafogós d'estiu de qui sap Déu quants anys fa, en que un insecte s'aprofità de la meva pràctica solitària ... més

  • PÈTALS

    Nil de Castell Ruf - 29-12-2016 - 238 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Haver participat en en collita del narcís al comtat de Cornualla, fou una experiència única. Cal dir-vos que ja des de la meua tendra edat ja havia anat a collir clavells a les plantacions de la meua família. més

  • OH MARE !

    Nil de Castell Ruf - 23-12-2016 - 267 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan arriba Nadal qui és qui no pensa en els éssers estimats que ja no hi són? Jo aquests dies hi trobo a faltar moltíssim, per dins de la casa, la flaire de l'olla de Nadal on la mare hi ficava a coure tots els ingredients que personificaven les seues amorose més

  • VENT

    Nil de Castell Ruf - 19-12-2016 - 199 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    M'encanten els dies ventosos. Sobretot a la nit, quan un és troba allitat. És aleshores quan et venen tota mena de sensacions viscudes. Aquí teniu un poema que vaig escriure a Cornualla durant una setmana en que no va deixar el vent de bufar amb força. més

  • SENECTUT

    Nil de Castell Ruf - 14-12-2016 - 217 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Els vells fan pudor deia el pare, volent dir que ningú els vols tenir a casa. Les residències són plenes de vells arrenglerats en cadires de rodes. I és que quan algú diu que en tal i en tal altre ha fet un baixó, malament rai!. més

  • SCHOOL OF ART

    Nil de Castell Ruf - 14-12-2016 - 167 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquesta escola d'art ,de Penzance (Cornualla), on deixà petjada l'escriptor Oscar Wilde o la famosa escultora Barbara Hepworth per dir algun nom, fou on vaig iniciar-me com a "live model". Aquesta poesia expressa un sentiment que difícilment un poeta podria descriure sense haver passat primer més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil de Castell Ruf | 17-07-2017 | Valoració: 10

    Bon vespre. Si fossis fuster et diria que ets un bon artesà de la fusta. Perquè aquest teu poema està tallat i tornejat amb maestria. Ets un bon artesà de les emocions. La història que expliques atrapa i et deixa amb el gust de tornar-te a llegir. I és que veig que encara queden caballers com ara tu....

  • Nil de Castell Ruf | 17-07-2017

    Bona nit Lluís. Mercè pel teu encoratjador comentari. Però crec que no has copsat del tot el poema. Potser és que no me sé explicar prou bé. Tu dius de fer un altre poema paral.l on bescanviï els papers. Tal com ho proposes ja és així! Torna-ho a llegir... En quan al mot "blanc" no fa pas referència al color de la meva dermis, sinó a fitó, rodella.. Com a alternativa no explicita de la paraula ''anus''. O sigui '' Tirant lo blanch''. Com el nostre clàssic de cavalleria. Ah! Disculpeu si faig algun error en escriure, ja que tinc l' ordinador espatllat i fer-ho amb el mòbil és força complicat.

  • Nil de Castell Ruf | 15-07-2017

    Bon dia Aurora. Els teus comentaris sempre mereixen la meva atenció. Perquè ells denoten sempre una bona percepció del significat que aquests meus volen expressar. Tens bona lupa... Però també vull fer-te avinent que en els meus poemes de caire libidinós, mai, a excepció del poema ''pol.len'' hi ha espai per a l'amor i l'estimació. En canvi si per al desig fervent de compartir i gaudir de manera mutua dosi de bellesa, simpatia i plaer. T'ho dic perquè per a mi l'amor i l'estimació son significats amb els quals no fare mai cap mena de fribolitat. Una altra cosa és que, com tota realització hom hi posi tota l'estima i respecte del món com jo acostumo a fer sempre.

  • Nil de Castell Ruf | 15-07-2017 | Valoració: 10

    L'altre dia un company de feina, obsecionat pel porno femení, va emviar-me un WatsApp on es es veia una noia escarxofada tota nua en una amaka i era penetrada per un consolador lligat a un dron telederigit. L'aparell amb summa precisió t'aturà davant la vagina i un cop ben posicionat entra a dins d'ella sense que la noia oses resistècia. Esmento aquesta escena, perquè això il. lustre molt bé find a quin punt, com molt né relates tu de forma irònica, la tecnologia de facturació casolana ha arribat a canviar el concepte que hom tenia de la guerra i també, com acabo d'explicar, del sexe..

  • Nil de Castell Ruf | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Bell relat que des del món urbà pot sembla una escena costumista. Però que en realitat crec que pot esdevenir-se encara . Jo mateix, i no sóc tant major, ho he viscut a ca meva. El pare un pagès cabut com el personstge del teu escrit i la mare, una dona sempre amatent a tot allò que pogués requerir la seva assistència. Perquè entre el rondinar del pare i el remugar de la mare, sempre acabava guanyany l'amor que els havia unit en sant matrimoni. Avui dia, les parelles, mancades de dosi de paciència, per ambdues bandes, i sobretot de vertader amor... Acaben trencant-se com quan cau a terra un got de duralex.

  • Nil de Castell Ruf | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Hom creu que la parla és l'estat més elevat de la condició humana i que aquesta marca la frontera entre les persones i els animals. Me'n guardaré prou de negar-ho, encara que aprofundint i recapacitant, també he arribat a la conclusió que la comunicació verbal té les seves mancances i limitacions. Com podem expresar el dolor en paraules, segons quins olors i sabors? I l'amor! En aquest poema teu per poder-ho fer es val del sentit del tacte i jo diria que també, malgrat que no en facis esment, de la telepatia. Habilitat inherent en l'ésser humà, tot i que en estat força inconscient.

  • Nil de Castell Ruf | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Hom creu que la parla és l'estat més elevat de la condició humana i que aquesta marca la frontera entre les persones i els animals. Me'n guardaré prou de negar-ho, encara que aprofundint i recapacitant, també he arribat a la conclusió que la comunicació verbal té les seves mancances i limitacions. Com podem expresar el dolor en paraules, segons quins olors i sabors? I l'amor! En aquest poema teu per poder-ho fer es val del sentit del tacte i jo diria que també, malgrat que no en facis esment, de la telepatia. Habilitat inherent en l'ésser humà, tot i que en estat força inconscient.

  • Nil de Castell Ruf | 13-07-2017 | Valoració: 10

    Molt bon relat. Tot i que no estic d'acord amb el titol de l'escrit. Jo crec amb tota certesa que quan algú deixa el cos terrenal, la vida segueix per aquest ésser estimat nostre. Quan vaig al cemintiri, no hi veig els meus pares allí. Jo els imagino ocupats en nous afers en una altra vibració. Crec també que mentre els tinguem en ment, continuen estant vius per a nosaltres.

  • Nil de Castell Ruf | 13-07-2017 | Valoració: 10

    Molt bon relat. Tot i que no estic d'acord amb el titol de l'escrit. Jo crec amb tota certesa que quan algú deixa el cos terrenal, la vida segueix per aquest ésser estimat nostre. Quan vaig al cemintiri, no hi veig els meus pares allí. Jo els imagino ocupats en nous afers en una altra vibració. Crec també que mentre els tinguem en ment, continuen estant vius per a nosaltres.

  • Nil de Castell Ruf | 05-07-2017 | Valoració: 10

    Fa mols dies que no hi entro, amb l'ordinador espatllat, em costa Déu i ajuda seguir aquest bloc amb el mòbil. Però avui ho he fet i m'he trobat amb aquest meravellós poema, Dutxa. Excrit amb ple domini de la paraula, amb absoluta finesa, amb grans dosi de romanticisme, amb intenció de fer-nos particep en una dutxa on cada gota d'aigua és un fragment d'espill de les nostres fantasies més intimes. Enhorabona!

  • Nil de Castell Ruf | 15-06-2017 | Valoració: 10


    A banda de que és un poema molt ben estructurat i relligat: no hi manca ni sobre res... tot és ple de significança. A través de la seva lectura puc sentir el que tu expresses d'una manera tan bella i alhora impregnar-me de la teva lucidesa davant un fet circumstancial com és la mort. Com deia e n Foix: vull morir com l'atzavara, florint!

  • Nil de Castell Ruf | 07-06-2017 | Valoració: 10

    Fins ara no havia llegit pas el teu escrit el qual has inclòs dins l'apartat d'assaig. He hagut, t'he de dir, de fer marxa enrere per verificar-ho ja que en llegir-lo creia que estava llegint un poema: "Una llàgrima lliscant pel teu rostre, senyal de dol pel meu camí." Ja aquesta primera frase conté tota l'essència, colpidora, per treure'm el barret i dir-te: meravellós! La resta del relat ja llisca tot sol dins aquesta llàgrima que conté una forta dosi d'emoció i creativitat narrativa

  • Nil de Castell Ruf | 27-05-2017 | Valoració: 10

    Que siguem germans de sang no vol dir pas que siguem germans d'ànima. Jo, també te'n podria explicar més d'una. Amb el temps hom va madurant i se n'adona que no val la pena fer-se la sang agre. No cal arribar a la condició de perdonador, perquè el perdó ja és en si un acte d'arrogància. Però si en canvi se pot arribar a no tenir en compte els greuges soferts. Perquè per més que un cregui que no és culpable, sempre, escarbant escarbant, es podria trobar sinó un motiu de culpa si una complicitat de la culpa. Allò que cal fer, al meu entendre, és apartar l'ego i mirar de reconduir la situació per ta de treure's les puces del damunt.
    Bon relat i molt ben escrit. Una abraçada. Ah! encara no he trobat la informació que t'havia de passar....

  • Nil de Castell Ruf | 27-05-2017

    M'ha agradat molt tota la narració. Per l'estil que gastes puc endinsar-me en la teva ànima. I fent-t'ho percebo una narradora d'una gran sensibilitat, emotivitat i sobretot nostàlgica. Ingredients força importants per a transmetre bones històries...

  • Nil de Castell Ruf | 27-05-2017


    Bé, les aventures són interminables....
    Tenint en conta que he recorregut bona part de la bola del món. D'aquest poema no n'estic del tot satisfet, trobo que m'encallo en alguns girs. N'he fet una versió millorada. Però com no hi ha opció per esborrar-ne aquest i ficar l'altra...
    Per error vaig clicar aquest sense tenir-lo corregit del tot.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: