Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

35 Relats, 170 Comentaris
12416 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:

- POÈTICAMENT HABITA L'HOME -
Friedrich Hölderlin.

nildecastellruf@gmail.com

Últims relats de Nil de Castell Ruf

  • BUB-BUB!

    Nil de Castell Ruf - 15-11-2017 - 198 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una vegada un company de treball, berber, en veure passar el culet punxegut de la noia oficinista d'on ambdós treballàvem, no se li va ocórrer altra cosa que pessigar el meu per tal de satisfer de manera tàctil la seva visió eròtica. L'actor ros Heat Ledger, en el paper de Ennis del Mar, quan penetrava, pel darrere, a la seva muller en el film BROKEBACK MOUNTAIN, ho feia imaginat-se que era el cul del seu enamorat Jack, interpretat per l'actor Jake Gyllenhaal. Jo, en més d'una ocasió quan he vist un paio atractiu, passejant el gos, també me les he enginyat per trobar la forma d'ésser a frec d'ell i així poder llençar-li tota mena de"piropos" sense que se n'adonés de la meva actuació libidinosa . Vegeu-ne com... més

  • ANGOIXA.

    Nil de Castell Ruf - 19-10-2017 - 438 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els homes que desitgem els homes, alguns, som com camaleons. Sobretot si al llarg de la vida hem ocultat la nostra identitat sexual. La pell se’ns ha fet de doble girada per tal de poder passar desapercebuts. Ara, ho visc de manera mig acceptada, però encara així... Poema inspirat per un client entrant quan jo treballava en un bar-restaurant setze anys enrere a l'Anglaterra. més

  • NI HAO! (hola!)

    Nil de Castell Ruf - 25-09-2017 - 410 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dins la doctrina Taoista, la tija de jade és el penis i la posició de lotus és estar assegut amb les cames creuades. Amb aquest aclariment no vull dir pas que practiqui jo aquesta disciplina. Ni de bon tros!. Però si us diré que trobant-me un cop en aquesta posició i abstret per l’onatge de la platja vaig tenir-hi un "cuento chino"... més

  • NO!

    Nil de Castell Ruf - 17-08-2017 - 703 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No aprovo el sexe d’adults amb adolescents que no estan del tot formats encara. Deixem que la fruita apetitosa acabi de madurar a l’arbre de la vida, no fos cas que es podrís, en tastar-la, abans d’hora... més

  • COWBOY

    Nil de Castell Ruf - 12-07-2017 - 742 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El sexe interracial, a més d'ésser excitant és també sanador. Perquè és gràcies a la seva pràctica que hom esvaeix tota mena de pors o perjudici racials... més

  • LLUNA

    Nil de Castell Ruf - 15-06-2017 - 194 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquest món elèctric en que vivim, són molt pocs els humans que alcen el cap per a admirar la lluna. Estem massa abstrets per la llum artificial que ha acabat per condicionar les nostra vida nocturna. És per això que el dia que ens hi fixem restem captivats de llur bellesa. més

  • INTEMPORAL

    Nil de Castell Ruf - 15-06-2017 - 185 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sóc persona extremadament sociable. Però alhora, portes endins, professo la més absoluta solitud. Aquesta dualitat meva convergeix de manera reeixida. Però és en els caps de corda d'ambdues polaritats on trobo la vibració exacte que em permet expressar-me de forma poètica. més

  • UN TREN ANOMENAT DESIG

    Nil de Castell Ruf - 21-05-2017 - 711 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Moltes dones viuen amb la por de que un altra el hi prengui el marit. Potser és per això que algunes fan la vista grossa quan s'assabenten que el que ha entra en joc és un home. Perquè per aquestes dones nosaltres només som un joc.... més

  • DIT DEL COR

    Nil de Castell Ruf - 09-05-2017 - 676 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els dits de la mà són els instruments amb que duem a cap les accions de la vida diària. Però hi ha un, el de cor o també anomenat llépol, que representa la nostra sexualitat primigènia. Els nostres desigs més ocults... més

  • LIBIDO

    Nil de Castell Ruf - 15-04-2017 - 730 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema libidinós i ensems romàntic. Experiència viscuda sobre rodes de camí cap a Itàlia a una edat força jove. La meva intenció ara és immortalitzar aqueix moment de forma poètica per a delectança vostra. més

  • MENHIRS

    Nil de Castell Ruf - 15-02-2017 - 503 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menhir o pedra del dimoni. Ací us adjunto la traducció a l'anglès i al còrnic. Per tal que pugueu gaudi visualment de llur traducció a aquesta llengua celta. Escrit durant el meu sojorn a Cornualla. més

  • CATRIC-CATRAC

    Nil de Castell Ruf - 07-02-2017 - 915 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Als banys públics de l'antiga Roma els homes es grataven el cap amb un dit, i no pas! perquè anessin plens de polls, sinó per a identificar-se davant altres que com ells volien jugar a.. més

  • MEDITERRÀNIA

    Nil de Castell Ruf - 16-01-2017 - 302 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tota ma vida he viscut vora la mar i no m'imagino pas envellir-ne sense la seua panoràmica diària. La meua il·lusió fora tenir una finestra que s'obrís davant d'ella. Per a veure eixir així el sol cada dematí al llevar-me. més

  • ESPANTADIMONIS

    Nil de Castell Ruf - 11-01-2017 - 679 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La formicofilia no va amb mi. Simplement conto una experiència no cercada, però si viscuda vora un aixernador, en un dia xafogós d'estiu de qui sap Déu quants anys fa, en que un insecte s'aprofità de la meva pràctica solitària ... més

  • PÈTALS

    Nil de Castell Ruf - 29-12-2016 - 314 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Haver participat en en collita del narcís al comtat de Cornualla, fou una experiència única. Cal dir-vos que ja des de la meua tendra edat ja havia anat a collir clavells a les plantacions de la meua família. més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil de Castell Ruf | 20-11-2017

    Es clar! dir-hi guapa a una dona casada per mitjà de la nena no comportava cap compromís. Ara, m'has fet recordar que quan jo era petit i anava agafadet de la mà de la mare pel carrer, els paletes andalusos li llençaven floretes a la mare: guapa! "rubia!" i la mare continuava caminant sense immutar-se. Però jo crec que en els fons li agradava sentir-se admirada encara que fos d'aquella manera. Perquè el pare d'aquestes coses no ho era gens ni mica. Tot el contrari. El tipic pagès català
    seriós que només estava per la feina.

  • Nil de Castell Ruf | 19-11-2017 | Valoració: 10

    A primer cop d'ull, en llegir el teu relat, hom es pregunta: com gosa aquest paio emmerdar un espai com aquest, temple de la poesia i estança de les muses? Però qui sóc jo per a assenyalar-te amb el dit.... quan els meus poemes, per més embellits que es mostrin, palesen aventures d'allò més libidinoses i sòrdides. Perquè una cosa és llegir i l'altra rellegir. Ah! aleshores si que copso la veracitat del teu relat, el missatge "pensant" que transmet. Allò que put i que la majoria de la gent s'estima més ignorar, tirar pel dret i no mirar enrere. Perquè ens queixem de les merdes de gossos, però no pas d'aquesta merda invisible que dirigeix les nostres vides i les fa feixugues fins a la desesperació. Deia el Vell Santiberi que tant important és el menjar com el desmenjar i tu pel que veig, atenent a la teva ressenyes biogràfiques, i tu diu un peu terrós o aixafaterrossos com jo que amb prou feines es va treure l'EGB, saps desmenjar molt bé, sort d'això, i a damunt et permets el luxe de dir que, malgrat tot, ets feliç !. Enhorabona, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 19-11-2017

    A UN ASSUMPTO LLÉPOL (començament)

    No serà persona cuerda
    ni manco estimada en res,
    ni tampoc bon portuguès
    qui dirà mal de la merda.
    Que encara que sia verda,
    blanca, negra, parda o groga,
    no és just que ningú se moga
    per dir que sia dolenta,
    perquè, encara que és pudenta,
    és antiquíssima droga...

    Francesc Vicenç Garcia
    (rector de Vallfogona)

  • Nil de Castell Ruf | 19-11-2017

    Tens raó... Encara que jo normalment si el toco és quan ell em frega les cames i si veig que no, o demano permís o prenc la iniciativa segons la cara que fa d'afable el seu amo. Un dia a Palma, vaig tocar un, sense aturar-me, i no veig que em va dir el seus amos: dues "loques peninsulares" , que em van insultar de manera mal educada.
    En aquest cas, el del poema, el gos el vaig acariciar, amb doble sentit. Però pensa que això que trobis un amo que t'atregui no es dona cada dia.

  • Nil de Castell Ruf | 18-11-2017 | Valoració: 10

    Relat molt ben escrit, llisca com la seda! La història que narres és força colpidora per com punxa la psique de la la ment. Poc o molt, tots hem experimentat alguna vegada la influència abassegadora de la mare en algun moment de la vida. Però en el cas que relates, ho fa d'una forma que no dona pas a que hom pugui créixer internament a partir de la seva pròpia iniciativa. Ésser mare o pare és una tasca que reconec que no és gens fàcil. Perquè mai saps la dosi d'amor exacte que has de donar per a que el fill pugui formar-se sense interferir en la seva unicitat espiritual i humana. I t'ho diu un que no hi ha dia que passi que no se'n recordi de la seva. Si remenes en els meus poemes publicats, hi trobaràs un que tracte aquest tema. El poema es titula: Oh! Mare.

  • Nil de Castell Ruf | 17-11-2017


    I tant. Encara que en aquest cas, simplement va ésser una mena de rampell de voler llorejar la bellesa en el seu estat pur, com és topar amb algú que malgrat que no coneixes, et transmet unes sensacions que activen la teva admiració per allò que és bell i de retruc, generalment, bondadós. Mercès pel teu elogi, una abraçada, Pol.

  • Nil de Castell Ruf | 17-11-2017 | Valoració: 10

    Des de la nostra perspectiva de persones adultes, totes aquestes demandes poden tenir fàcil resposta. Però des de la visió infantil tots aquests interrogants no tenen raó d'ésser i existir. És molt bonic que al final del poema escriguis :"que els nostres plors mullin la terra i en fructifiqui un món millor. Mots transmutes el que és un desastre en una esperança futura. I és que els teus poemes sempre atresoren un missatge que fa posar les coses al seu lloc.

  • Nil de Castell Ruf | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Deixant de banda la història del relat que la trobo original. El que jo hi ressaltaria és la és la forma com narres els esdeveniment: el neguit, el dubte, la mateixa por... Tot aquest suspens m'ha tingut encongit el cor fins el desenllaç final. I és que jo que he estat sempre,ara no tant, un caga-dubtes de cal Déu. Aquest relat m'ha fer despertar velles experiències que jo creia ja oblidades. Enhorabona per saber penetrar en la pell dels teus llegidors, Pol

  • Nil de Castell Ruf | 15-11-2017 | Valoració: 10

    Aquesta relat és molt original. Al llarg de la història no han estat pocs que quan s'han fet a la mar han experimentat tota mena de experiències fantàstiques o tal volta reals, que un cop contades en veure terra a la vista han esdevingut imaginaries. M'ha agradat que el pescaire actues amb tan bon cort.
    Ah! i disculpa que et torni a aconsellar, com a mi també m'agrada que m'ho facin. Jo hagués titulat el teu relat " Peixet " a seques! Perquè si fas servir la forma diminutiva ja no cal afegir l'adj. "Petit". Altra cosa fos que diguessis: El Peix petit.
    També a l'obra Le Petit Prince, els traductors catalans ho tradueixen literalment del francès com a El Petit Príncep, pensant que així es diferencia més del castellà: El Principito. Quan en català hauríem de dir: El principet.


  • Nil de Castell Ruf | 14-11-2017 | Valoració: 10

    Bé, sort que al final ha prevalgut el seny. Jo al meu poema "No!" també exposo una situació semblant, encara que en diferent context. El teu, sorprèn pels dos finals possibles : el real i el fantasiós.

  • Nil de Castell Ruf | 11-11-2017

    Ja el vaig comentar aquest poema. Et desitjo bona segon dia de "Diada" d'avui. Si m'envies un missatge al meu correu, t'envio una foto inspiradora de ma "mare".

  • Nil de Castell Ruf | 11-11-2017

    Mercès! Don si, la mare era una era una dona de bellesa natura, de família de llauradors, rosa amb ulls blaus. quan la gent ha vist una foto d'ella la relaciona amb la Grace Kelly i altres actrius de l'època. Jo ara donaria deu anys de la meva vida per estar un dia amb ella. Sempre queden coses pendents...
    Ara toca mobilitzar-nos malgrat que l'empresa és feixuga. Però cap independència no s¡ha aconseguit sense l'esforç dels seus conciutadans.

  • Nil de Castell Ruf | 08-11-2017 | Valoració: 10

    Això que narres és molt gros. Escanejar el propi bebè i que ningú, inclosa la caixera, se n'adones... L'altre dia vaig veure a la tele un reportatge sobre els coales. La mare coala també n'havia de fer tota mena de malabarismes, de la branca estant on era, per a protegir el seu fill de la fúria del mascle coala en zel. Amb això vulll dir que les dones quan son mares fan "malabarismes" que ens deixen estupefactes a nosaltres, els homes.

  • Nil de Castell Ruf | 06-11-2017 | Valoració: 10

    Sovint quan tinc fam de bona poesia, em poso a escorcollar entre els escrits dels que hi tinc com a predilectes poetes de Relats en català. Avui, he entrat dins la teva intimitat poètica i vet aquí que m'hi trobat amb aquest de magnific, escrit poques setmanes abans de que jo fos coneixedor d'aquesta web. Uf! quina meravella de poema... com els que a mi m'agraden: curts, directes, expressius i sobretot que fineixin dins cor. En aquest hi sé veure un esquitx d'influència de la bella poesia andalusina. Aquella que il.il·luminà les fonts de l'Alhambra.

  • Nil de Castell Ruf | 04-11-2017

    La teva proposta és benvinguda... Però vols dir que la meva poesia de caire homo-èrotic podria mixturar-se amb la prosa etero-eròtica de na Monseblanc? Per aquí publica un tal Enric, una prosa, bisex, super-pornogràfica,enginyosa , molt més propera a la d'ella. A mi, m'ha posat a cent alguns dels seus paràgrafs. Ells són molt més directes, fan servir mots més explícits. Jo en canvi faig com aquell que no la diu...Encara que al final el resultat és el mateix. Però bé, posats a proposar, podríem fer-ne un trio literari, com ho veus? Per cert, no totsels relats de na Montseblanc són eròtics.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: