Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

32 Relats, 150 Comentaris
9745 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
nildecastellruf@gmail.com

Últims relats de Nil de Castell Ruf

  • NO!

    Nil de Castell Ruf - 17-08-2017 - 497 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No aprovo el sexe d’adults amb adolescents que no estan del tot formats encara. Deixem que la fruita apetitosa acabi de madurar a l’arbre de la vida, no fos cas que es podrís, en tastar-la, abans d’hora... més

  • COWBOY

    Nil de Castell Ruf - 12-07-2017 - 603 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El sexe interracial, a més d'ésser excitant és també sanador. Perquè és gràcies a la seva pràctica que hom esvaeix tota mena de pors o perjudici racials... més

  • LLUNA

    Nil de Castell Ruf - 15-06-2017 - 143 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquest món elèctric en que vivim, són molt pocs els humans que alcen el cap per a admirar la lluna. Estem massa abstrets per la llum artificial que ha acabat per condicionar les nostra vida nocturna. És per això que el dia que ens hi fixem restem captivats de llur bellesa. més

  • INTEMPORAL

    Nil de Castell Ruf - 15-06-2017 - 130 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sóc persona extremadament sociable. Però alhora, portes endins, professo la més absoluta solitud. Aquesta dualitat meva convergeix de manera reeixida. Però és en els caps de corda d'ambdues polaritats on trobo la vibració exacte que em permet expressar-me de forma poètica. més

  • UN TREN ANOMENAT DESIG

    Nil de Castell Ruf - 21-05-2017 - 606 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Moltes dones viuen amb la por de que un altra el hi prengui el marit. Potser és per això que algunes fan la vista grossa quan s'assabenten que el que ha entra en joc és un home. Perquè per aquestes dones nosaltres només som un joc.... més

  • DIT DEL COR

    Nil de Castell Ruf - 09-05-2017 - 544 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els dits de la mà són els instruments amb que duem a cap les accions de la vida diària. Però hi ha un, el de cor o també anomenat llépol, que representa la nostra sexualitat primigènia. Els nostres desigs més ocults... més

  • LIBIDO

    Nil de Castell Ruf - 15-04-2017 - 628 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema libidinós i ensems romàntic. Experiència viscuda sobre rodes de camí cap a Itàlia a una edat força jove. La meva intenció ara és immortalitzar aqueix moment de forma poètica per a delectança vostra. més

  • MENHIRS

    Nil de Castell Ruf - 15-02-2017 - 452 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menhir o pedra del dimoni. Ací us adjunto la traducció a l'anglès i al còrnic. Per tal que pugueu gaudi visualment de llur traducció a aquesta llengua celta. Escrit durant el meu sojorn a Cornualla. més

  • CATRIC-CATRAC

    Nil de Castell Ruf - 07-02-2017 - 833 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Als banys públics de l'antiga Roma els homes es grataven el cap amb un dit, i no pas! perquè anessin plens de polls, sinó per a identificar-se davant altres que com ells volien jugar a.. més

  • MEDITERRÀNIA

    Nil de Castell Ruf - 16-01-2017 - 256 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tota ma vida he viscut vora la mar i no m'imagino pas envellir-ne sense la seua panoràmica diària. La meua il·lusió fora tenir una finestra que s'obrís davant d'ella. Per a veure eixir així el sol cada dematí al llevar-me. més

  • ESPANTADIMONIS

    Nil de Castell Ruf - 11-01-2017 - 602 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La formicofilia no va amb mi. Simplement conto una experiència no cercada, però si viscuda vora un aixernador, en un dia xafogós d'estiu de qui sap Déu quants anys fa, en que un insecte s'aprofità de la meva pràctica solitària ... més

  • PÈTALS

    Nil de Castell Ruf - 29-12-2016 - 275 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Haver participat en en collita del narcís al comtat de Cornualla, fou una experiència única. Cal dir-vos que ja des de la meua tendra edat ja havia anat a collir clavells a les plantacions de la meua família. més

  • OH MARE !

    Nil de Castell Ruf - 23-12-2016 - 307 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan arriba Nadal qui és qui no pensa en els éssers estimats que ja no hi són? Jo aquests dies hi trobo a faltar moltíssim, per dins de la casa, la flaire de l'olla de Nadal on la mare hi ficava a coure tots els ingredients que personificaven les seues amorose més

  • VENT

    Nil de Castell Ruf - 19-12-2016 - 236 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    M'encanten els dies ventosos. Sobretot a la nit, quan un és troba allitat. És aleshores quan et venen tota mena de sensacions viscudes. Aquí teniu un poema que vaig escriure a Cornualla durant una setmana en que no va deixar el vent de bufar amb força. més

  • SENECTUT

    Nil de Castell Ruf - 14-12-2016 - 248 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Els vells fan pudor deia el pare, volent dir que ningú els vols tenir a casa. Les residències són plenes de vells arrenglerats en cadires de rodes. I és que quan algú diu que en tal i en tal altre ha fet un baixó, malament rai!. més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil de Castell Ruf | 19-09-2017 | Valoració: 10

    Quan vaig comentar aquest bellíssim poema teu, vaig dir que passaria per la Rambla quan les primeres pluges esborressin les taques de dolor.... He passa fa uns dies i no cal dir que l'aigua de la pluja ha purificat l'ambient de plany i dolor que l'impregnava. Però remembrant el teu poema mentre caminava Rambla avall. M'ha vingut al pensament allà on dius: les flors oloren a sang, i llavors he guaitat totes les roses roges que hi havia al meu voltant. Totes eren renovades, totes acabades d'arribar.... Però com es trobaran les ànimes que habiten aquests cosos esquerdats i trencat que tu anomenes? M'estimo més no pensar-hi...

  • Nil de Castell Ruf | 17-09-2017 | Valoració: 10

    Excel·lent !. Li recitat en veu alta i a la primera se m'ha desgranat en vells sons musicals que s'han precipitat, en finir, dins el silenci. Un silent que duu a la meditació....

  • Nil de Castell Ruf | 17-09-2017 | Valoració: 10

    Abans que em penedeixi, ja que ho proposes, respondre a les teves demandes: suggeriments, propostes...etc. Bé, primer de tot crec que t'has de replantejar el format de la teva lletra. No pot ser que els títols dels teus relats doblin o qua-tripliquin, sobretot el relat PESATS, al nostres. Això denota ganes de sobreeixir entre la resta de relataires. I aquí el reconeixement es guanya amb talent i no pas amb qui la té més grossa... Després, opinió personal, canviaria la teva foto i no pas perquè no siguis un xicot macot, com diria la meva tieta teresina que Déu l'hagi perdonada. Sinó perquè que la dona que t'acompanya a la foto surt mig tallada de cara i en posició arronsada. Això fa sumís! O surts sol o mira de compartir l'espai amb ella. No facis com el meu veí Mohammed....
    En quan al relat "Addicte al joc", està molt ben escrit. domines l'escriptura. Personalment per a mi, un xic llong atès que em costa llegir narrativa. Però com t'he dit, està ben narrat. En quan al tema que toques més d'un se sentira identificat i tal volta riura. Ah! i també jo prescindiria de la foto de la imatge de la noia penjada a Pexels! Sembla una propaganda de detrítics... Però, bé ja no vull aconsellar-te res més. no fos cas que un dia jo em donés per penjar "Tios de calendari"....
    Salut! Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 15-09-2017

    Hi ara! Tots n'aprenem d'uns i dels altres. Jo amb la tria de mots procuro ésser molt precís ja que en poesia és complicat dir molt amb poques paraules. Amb la prosa teniu més marge.... Em conforta que els meus suggeriments t'enriqueixin. Jo també em delecto amb les teves escenes vilaronianes.

  • Nil de Castell Ruf | 15-09-2017 | Valoració: 10

    M'encanten els gats i si no en tinc cap és per allò que esgarrapen els mobles, deixen anar pels, com nosaltres, i vulguis no vulguis una mica, com nosaltres, d'oloreta fan. És un relat àgil, amè, entendridor i sobretot trobo genial la frase on diu: "De dia em venia a buscar i feia Meeeeuuu! I jo li contestava , que voooolsss? I ell Meuuuuuu!"

  • Nil de Castell Ruf | 15-09-2017

    On dic: És inevitable, per immorals que siguin les teves històries, saltar-se-les. He comés un error en oblidar posar un "no" abans de "saltar-se-les. O sigui, que el que volia dir és que les teves històries són tant originals que per força venen de gust llegir-les de cap a cap...

  • Nil de Castell Ruf | 15-09-2017 | Valoració: 10

    És inevitable, per immorals que siguin les teves històries, saltar-se-les. Perquè malgrat que a voltes escenifiquen comportaments penats per la lleis vigents en quan a la violació de les dones o abús de menors. He de dir-te que totes elles ens assabenta fins a on pot arribar a actuar la libido humana. I és que remoure consciencies és també una forma d'acceptar que qualsevol, ja sigui de manera física o fantasiosa,pot veure's involucrat en actes aquesta mena.
    Per cert, el teu llenguatge literari és excel·lent. Encara que com a suggeriment et diria que l'us exclusiu del llatinisme "Penis" i el castellanisme "Polla", subordina en detriment del mot nostrat "Titola" la llengua catalana. Quan el Diccionari eròtic i sexual d'en Joan J.vinyoles i Vidal amb col·laboració d'en Ramon Piqué i huerta d'Edicions 62, en recull 600 mots! per a referir-se allò que tenim els homes entrecames.

  • Nil de Castell Ruf | 14-09-2017 | Valoració: 10

    La teva capacitat literària per a crear una història a partir d'un simple terronet de gel és fantàstica. I aquesta és donada, segons la meva apreciació, per aquesta sensibilitat a flor de pell que és innata en la gran majoria de les dones i que traspuen també en menor mesura alguns homes entre els quals m'incloc jo. Enhorabona Montse!

  • Nil de Castell Ruf | 14-09-2017 | Valoració: 10

    La història, com totes, molt vilaroniana. M'ha agradat motl, de veritat. Encara que on dius que "La roser amb gran sorpresa va veure que no hi havia res", jo en lloc de "sorpresa" hagués posat amb gran " Disgust , Desolació, disil.lució etc...". Perquè la paraula sorpresa fa referència a quan s'esdevé una cosa que no t'esperes pas i no pas a una cosa que estàs esperant d'antuvi o tens coneixement, en concret unes monedes....

  • Nil de Castell Ruf | 13-09-2017 | Valoració: 10

    M'agrada... Sí! m'agrada aquesta poesia. I a més a més em sento identificat amb la teva manera de poetitzar la vida. Les roselles són com llavis pintats de dona germinant de la terra.

  • Nil de Castell Ruf | 13-09-2017


    Docs no és gens fàcil. Hi esmerço moltes i moltes hores... Gràcies per la teva apreciació. Nil

  • Nil de Castell Ruf | 09-09-2017


    Justa la fusta: Verge santa és la que s'escau més bé... Perquè com t'he dit el relat m'ha agradat molt... però això de "mal rotllo" fa mal d'ulls en un temps d'un país que no correspon al d'ara. Fa poc s'ha rodat una pel·lícula catalana sobre Otger Catalò: Pàtria. I alguns dels nobles que hi surten en el film, ambientat en el que avui és Catalunya, parlen xava!. Serà que no hi ha actors catalans que parlin un català sense influència del castellà...

  • Nil de Castell Ruf | 09-09-2017

    La història m'ha agradat força pel seu rerefons de post guerra, com diu el gat vell d'en Poblet. Ara bé no la trobo gens per a riure com diu l'emmascarat personatge que es fa dir "Karin. Es clar que cadascú és lliure d'opinar a la seva manera, fins i tot és vàlid riure's d'un mateix si encara que sigui de manera encoberta...
    Això si, he de remarcar-te que hi ha una paraula o forma de dir que esguerra tot el relat en conjunt. I és quan poses en boca de la mare l'expressió: Quin mal rotllo!. Perquè dubto que una mare de post-guerra, les nostres àvies per a ésser més exactes, fer servi aquesta modalitat de dir, pròpia de l'argot del jovent d'avui en dia i no pas d'aquella època .

  • Nil de Castell Ruf | 09-09-2017 | Valoració: 10

    Et confesso, tot i que no m'agrada gens el futbol, que aquesta vegada, llegint el teu relat futbolístic, m'has fet posar "cachondo". I es per això que no m'he pogut estar de fer volar l'estel. Que per cert ha corregut, com el teu relat, com la seda...

  • Nil de Castell Ruf | 26-08-2017

    Bé, per tal de desfer aquesta ambigüitat que anomenes, he de dir-te que en aquest poema hi ha un enigma que tot seguit desvetllaré. D'entrada diré que en aquest m'he pres la llibertat de fer un collage. És a dir he fet de dues experiències una. Això vol dir que el personatge que hi intervé no és un! sinó dos. I naturalment en dos dies diferents i amb un interval d'un parell anys de diferència cronològica. Per tant, un dia fou l'experiència en que se m'insinua de manera explicita, quan encara no havia estès la tovallola i m'havia tret la roba, un gitanet de poc més de quinze anys i que jo vaig no sols vaig rebutjar de totes totes, sinó que també vaig fer-li veure que estava comportant-se d'una manera anòmala.I l'altre,la seqüència en que jo, ja tombat amb la tovallola, anys més tard, en que aparegué entre les roques una mà fogosa i misteriosa com la que descric al poema. Essent aquesta la d'un gitanet, de la meva edat, d'aquella època en que s'esdevé l'acció, jo devia tenir uns vint i tants anys. I que també vaig rebutjar, primer per el sobresalt que vaig tenir em va deixar mig desconcertat i després perquè, simplement, no em va venir de gust. No, perquè en tota situació libidinosa hi ha d'haver dosi de química també. Sigui una atracció física, sigui una afinitat d'espontània simpatia. Bé, espero haver-me explicat prou bé.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: