Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

38 Relats, 253 Comentaris
18380 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:


- BARCELONA -

. Bessó concebut el dia de Nadal -de la gran Nevada-.
. Jardiner de professió + Poeta en la intimitat.
. Nu, autoretrat meu reflectit al mirall, fet amb el mòbil. Any 2006.
. Contacte : nildecastellruf@gmail.com

. ESBORRA FORÇA COPS SI VOLS ESCRIURE COSES DIGNES
D'ÉSSER LLEGIDES, (HORACI).


Últims relats de Nil de Castell Ruf

  • LES TRES GRÀCIES

    Nil de Castell Ruf - 19-02-2018 - 657 Lectures - 23 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Plasmades com a belles dones nues que traspuen elegants i suggerents formes, en actituds suaus i tendres i que a voltes fins i tot poden fer pensar en un capteny lèsbic per com infonen erotisme. No vaig tenir coneixença de Les Tres Gràcies, fins decades després d’haver tingut una experiència viscuda essent encara jo un preadolescent, i que ara tot remetent-me a elles us l'explico, per a delectança vostra i meva amb traç poètic. més

  • EL RETROVISOR

    Nil de Castell Ruf - 19-01-2018 - 676 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La versió masculina del mirallet de bossa de mà de les senyores sabeu quina és? Doncs, l'espill retrovisor del cotxe. Que ara també ho és de les dones, atès que fa dècades que la conducció ha deixat d’ésser cosa exclusiva d’homes. I és que a nosaltres també ens agrada inspeccionar-nos la cara. Però, per alguns, entre els quals em trobo jo, anem encara més lluny en quan al seu usament ... Si llegiu el meu nou poema, «El retrovisor», sabreu a que em refereixo... més

  • L'EFEB

    Nil de Castell Ruf - 18-12-2017 - 727 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les escultures gregues representen a l'efeb o efebus, com un jovencell nu portador de gran bellesa i no sobrepassant els vint anys d'edat, trobant-se entre els més renomenats Ganimedes. Tot i que "ephēbus" significava adolescent, a l’antiga Grècia el seu ús estava reservat per als membres de la ephebeia, una institució que es dedicava a formar-los en l’art de la guerra. Aquesta poesia que us presento, és fruït d’haver estat jo abstret per beutat d’un efeb del món d'ara, que vingué a fer pràctiques de jardineria on hi exerceixo aquesta feina. Una experiència, de visió artística,que m'ha mostrat que la bellesa es inherent en la naturalesa humana i que malgrat que hagin passat més de dos mil anys d'ençà de l'època clàssica grega, les passions humanes continuen i continuaran essent les mateixes... més

  • BUB-BUB!

    Nil de Castell Ruf - 15-11-2017 - 753 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una vegada un company de treball, berber, en veure passar el culet punxegut de la noia oficinista d'on ambdós treballàvem, no se li va ocórrer altra cosa que pessigar el meu per tal de satisfer de manera tàctil la seva visió eròtica. L'actor ros Heat Ledger, en el paper de Ennis del Mar, quan penetrava, pel darrere, a la seva muller en el film BROKEBACK MOUNTAIN, ho feia imaginat-se que era el cul del seu enamorat Jack, interpretat per l'actor Jake Gyllenhaal. Jo, en més d'una ocasió quan he vist un paio atractiu, passejant el gos, també me les he enginyat per trobar la forma d'ésser a frec d'ell i així poder llençar-li tota mena de"piropos" sense que se n'adonés de la meva actuació libidinosa . Vegeu-ne com... més

  • ANGOIXA.

    Nil de Castell Ruf - 19-10-2017 - 856 Lectures - 17 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els homes que desitgem els homes, alguns, som com camaleons. Sobretot si al llarg de la vida hem ocultat la nostra identitat sexual. La pell se’ns ha fet de doble girada per tal de poder passar desapercebuts. Ara, ho visc de manera mig acceptada, però encara així... Poema inspirat per un client entrant quan jo treballava en un bar-restaurant setze anys enrere a l'Anglaterra. més

  • NI HAO! (hola!)

    Nil de Castell Ruf - 25-09-2017 - 628 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dins la doctrina Taoista, la tija de jade és el penis i la posició de lotus és estar assegut amb les cames creuades. Amb aquest aclariment no vull dir pas que practiqui jo aquesta disciplina. Ni de bon tros!. Però si us diré que trobant-me un cop en aquesta posició i abstret per l’onatge de la platja vaig tenir-hi un "cuento chino"... més

  • NO!

    Nil de Castell Ruf - 17-08-2017 - 904 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No aprovo el sexe d’adults amb adolescents que no estan del tot formats encara. Deixem que la fruita apetitosa acabi de madurar a l’arbre de la vida, no fos cas que es podrís, en tastar-la, abans d’hora... més

  • COWBOY

    Nil de Castell Ruf - 12-07-2017 - 918 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El sexe interracial, a més d'ésser excitant és també sanador. Perquè és gràcies a la seva pràctica que hom esvaeix tota mena de pors o perjudici racials... més

  • LLUNA

    Nil de Castell Ruf - 15-06-2017 - 384 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquest món elèctric en que vivim, són molt pocs els humans que alcen el cap per a admirar la lluna. Estem massa abstrets per la llum artificial que ha acabat per condicionar les nostra vida nocturna. És per això que el dia que ens hi fixem restem captivats de llur bellesa. més

  • INTEMPORAL

    Nil de Castell Ruf - 15-06-2017 - 267 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sóc persona extremadament sociable. Però alhora, portes endins, professo la més absoluta solitud. Aquesta dualitat meva convergeix de manera reeixida. Però és en els caps de corda d'ambdues polaritats on trobo la vibració exacte que em permet expressar-me de forma poètica. més

  • UN TREN ANOMENAT DESIG

    Nil de Castell Ruf - 21-05-2017 - 879 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Moltes dones viuen amb la por de que un altra el hi prengui el marit. Potser és per això que algunes fan la vista grossa quan s'assabenten que el que ha entra en joc és un home. Perquè per aquestes dones nosaltres només som un joc.... més

  • DIT DEL COR

    Nil de Castell Ruf - 09-05-2017 - 858 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els dits de la mà són els instruments amb que duem a cap les accions de la vida diària. Però hi ha un, el de cor o també anomenat llépol, que representa la nostra sexualitat primigènia. Els nostres desigs més ocults... més

  • LIBIDO

    Nil de Castell Ruf - 15-04-2017 - 887 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema libidinós i ensems romàntic. Experiència viscuda sobre rodes de camí cap a Itàlia a una edat força jove. La meva intenció ara és immortalitzar aqueix moment de forma poètica per a delectança vostra. més

  • MENHIRS

    Nil de Castell Ruf - 15-02-2017 - 658 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menhir o pedra del dimoni. Ací us adjunto la traducció a l'anglès i al còrnic. Per tal que pugueu gaudi visualment de llur traducció a aquesta llengua celta. Escrit durant el meu sojorn a Cornualla. més

  • CATRIC-CATRAC

    Nil de Castell Ruf - 07-02-2017 - 1113 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Als banys públics de l'antiga Roma els homes es grataven el cap amb un dit, i no pas! perquè anessin plens de polls, sinó per a identificar-se davant altres que com ells volien jugar a.. més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil de Castell Ruf | 18-04-2018 | Valoració: 10

    Doncs jo no sé, Unicorn Gris... El relat és bo d'entendre: tomba la clau al pany, entra, sent unes veus, avisa els veïns mossos d'esquadra, s'endinsen tots plegat a la casa i en obrir la porta de la habitació veuen que no era ningú! Sinó el despertador-radio, riuen... Pel teus comentaris, veig que et costa agafar el fil dels relats, amb les poesies et passa igual. A vegades em fas somriure per com fas de critic bo encoratjant als relataires a "millorar". Unicorn ets autèntic i "campechano", diria jo. A mi em costa entendre els acudits, però els relats de la Montserrat són tant entenedor que podrien passar per la categoria de contes de vora del foc. Salut, Unicorn. Una abraçada Montserrat.

  • Nil de Castell Ruf | 17-04-2018 | Valoració: 10

    A vegades em fas "pena" i no pas perquè siguis un desastre de persona. Sinó per tot lo contrari. Per què ets un bon Jan, un paio autèntic, "campechano", franc, de bona mena i bona fe i això, esser-ho avui en dia, és viure en un món de decepcions i desenganys. Perquè la gent com nosaltres, jo també sóc si fa o no fa com tu, malgrat les diferències en estil i fets, no som " d'eixe món". Nosaltres som nat-bufs d'una altra dimensió. Orgullosos hem d'estar d'ésser positius i de tenir esperança que la vida ens somrigui algun dia. Una abraçada, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 17-04-2018 | Valoració: 10

    Aquest relat teu m'ha fet recordar la meva infantesa. Jo també tinc la cella cosida, a més a més de la llengua i dos dits de la mà esquerra i algun esvoranc al cap. Bona peça estava fet jo de petit.... amb la cella, la mare, pobra, pensà que havia perdut un ull de tanta sang que rajava. Quan ho penso, en el que he fet patir, em ve un calfred al cos. Jo estic convençut que quan som petits tenim un angelet de Déu que vetlla per nosaltres. Amb això que et dic, crec que estàs d'acord amb mi. Una abraçada, Nil. Per cert, no ha sortit encara el meu poema, PLENILUNI, publicat, que ho fa això? Serà que mentre que era a la llista d'espera pendent de supervisar, he anat modificant-lo una i mil vegades i això ha produït un curtcircuit? Algú m'ho pot aclarir?

  • Nil de Castell Ruf | 17-04-2018 | Valoració: 10

    On ha d'anar sense res més que la petita senalla amb quatres foteses? Jo crec, ha estat una mena de rampell per a poder alenar, sentir... com se sentiria sense res. Que és tot el contrari del que té ara, que és molt i tot! Jo sóc un home, però si fos una dona, una dona com la del relat, potser em passaria el mateix. Perquè ésser dona no és gens fàcil... La societat, en si, abusa de les dones i no sexualment precisament... Sinó dels multi-rols a que estan obligades a complir. Bon relat, toques la fibra de les dones i la consciència de nosaltres els homes. Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 16-04-2018 | Valoració: 10

    Ah! em vaig oblidar de comentar que m'encanta, ho trobo brillant!, on dius: Voldria un quilo d’escamarlans amb els bigotis tallats à la garçon! .

  • Nil de Castell Ruf | 15-04-2018 | Valoració: 10

    Crec que ets nimfa de mena. Aquest escrit teu només pot haver estat escrit sota la influència d'una posició física i mental meditativa: Alfa i Omega! Quan ésser unicitat
    dins la globalitat esdevé un tot. Apareix llavors la clarividència. Que no és altra cosa que sentir, fluir i deixar-se emportar per tot els que ens rodeja, llum..Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 15-04-2018 | Valoració: 10

    Ara que ja he recorregit una i mil vegades el meu darrer poema: Pleniluni i que els de la casa, RC, triguen a treure'l a la llum. Em dedico, avorrit d'esperar-ne de nous, a cercar al rebost dels meus literaris camarades... I vet ací que he ensopegat amb aquest magnific relat ambientat en una peixateria de mercat. Uf! una vella i coneguda olor... que m'ha fet particip de la cua d'espera i alhora desesperar-me en haver d'aguantar la toca dallonses de l'amonedada clienta. Perquè no només m'ha captivat la història, sinó també la teva destresa en escenificar-la en forma escrita.
    I per acabar , deixe'm que t'expliqui un cas que va passar al Mercat de Santa Caterina ja fa anys. Resulta que una senyora clienta anava a comprar la vedella a una paradeta, de les moltes que hi ha de carn. Sempre havia de trobar alguna falla: que si me la talles massa gruixuda, que si té molts filets, que si no sembla tendre...etc Fins que un dia el desesperat carnisser, que ja estava de la clienta fins el cap damunt... Es va descordar la bragueta dels pantalons i allí davant mateix de la senyora, sobre la taula de tallar la carn, va descarregar la seva titola! bo preguntant-li: i aquesta li agrada?. Es veu que al carnisser, la direcció del mercat, li van fer tancar la parada. O sigui que li va sortir cara la broma...

  • Nil de Castell Ruf | 14-04-2018 | Valoració: 10

    La nina de peluix que trobà el teu personatge, intueixo, que és un missatge, un simbolisme, una metàfora del conflicte d'amor o desamor que té ell amb les dones.
    És digne de posseir-les? N'ha ferit alguna? Hi ha una que se'n vol apartar? Només
    l'ànima de qui li don vida ho sap...Acabo amb un "enhorabona" per aital magnífic
    relat que no m'ha deixat pas indiferent. Salut, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 13-04-2018 | Valoració: 10

    Un relat escrit amb enginy per a tocar el tema de la infidelitat. Un relat castrador i ple de ressentiment, perquè puneix amb la Sida la promiscuïtat. Quan una cosa no té perquè portar a l'altra si hom és curós i entenimentat en la pràctica del sexe.També és cert que com més s'exerceix, més possibilitats hi ha de contraure aital patologia. El relat , tal volta és un advertiment! o potser és un ressentiment no guarit ... El lector ho escull segons la seva conveniència. Però sense oblidar que tothom és reposable dels seus actes. Salut, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 11-04-2018 | Valoració: 10

    M'omple d'ànims llegir el teu meditat comentari sobre el meu poema ANGOIXA, bona tria!... Grans mercès. En quant al teu relat, EL TESTAMENT, només i molt puc dir-te que m'ha sobtat per com és de dissemblant amb el allargassat relat VIDA DE PRES. En aquest , per la seva brevetat, però alhora ric en significança. He pogut copsar, sense esforç, la teva unicitat com a "Polígraf". Perquè, vet ací que donar vida a un personatge que es mor i continua visquen la seva pròpia "defunció" amb tot el que això comporta. És una brillant posada en escena, que manta de vegades he jugat jo mateix a fer de la de la meva. Ah! per cert, on dius: "per a formar part del res", ho trobo discutible, jo hagués posat : per a formar part del tot. Perquè és quan ens despullem del cos físic, que ens reintegrem amb el tot. Ah! bona pensada en donar a conèixer un escriptor peculiar com en Murakami bo deixant el llibre damunt la tauleta de nit. Enhorabona, Nil

  • Nil de Castell Ruf | 08-04-2018 | Valoració: 10

    Ambdós entesos...
    Jo veig que tens fusta i de la bona. Només cal afaiçonar-la bé. I ho fas! Ara bé, a mi com em costa força enfrontar-me a un relat llarg, m'hagués estimat més que el teu relat hagués estat més concís. En el teu cas, que tot el relat li he trobat interessat, no veig altra sortida que fer-ne dos o més relats. Jo, amb les poesies, les començo, algunes, com la darrera que sortirà ara, Pleniluni, amb vint versos i al final li he reduïda gairebé a la meitat. Hi esmerçat un més i mig, vora 400 hores! Perquè no només he hagut de sintetitzar, sinó també trobar les paraules que el fessin musical,sedós, fotogràfic, pictòric, bell i sobretot entenedor. Perquè no és gens fàcil explicar una història en dotze versos i més quan es tracta d'un poema de caira homoeròtic que pretén estimular la ment del lector sense caure en la cosa barroera i vulgar.
    De tècnica no hi emprat cap, perquè vaig per lliure i sóc totalment autodidacte. Ni tan sols tinc estudis superiors, ni entenc de mètrica. Jo crec que els meus resultats són fruit de l'amor que sento per la llengua, constància, bon gust i sobretot sinceritat amb un mateix i amb els altres. I no t'ho creguis pas tant bo o mal de fer potser escriure un poema com un relat. Tot va en funció de les qualitats literàries de cadascú. Ah! quan escric el poema el recito en veu baixa mil i una vegades, com si fos un mantra, fins a trobar la vibració exacte.. I en quan a saviesa posaria la mà al foc que entens més tu que no pas jo. Salut, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 08-04-2018 | Valoració: 10

    Uf! Jo crec que el dia rúfol que fa avui acompanya o ajuda, com li vulguis dir, a llegir tot aquest interminable relat teu. I pensar que quan vaig entrar a RC no era capaç de llegir un text mitjanament llarg. Serà que jo peco, potser, d'extremadament concís....Per això escric poesia. Com si volgués que tot hi tingués cabuda dins la butxaca del meu pantaló.
    El teu relat, m'ha enganxat de bon començament, fins i tot m'he sentit identificat en les teves agudes observacions. Totes elles molt ben treballades i a més a més descrites de forma planera i sense renunciar a la riquesa sinonímica de la nostra llengua. Però si vols que et sigui franc, al meu gust, d'aquest relats jo en trauria diferents històries. Totes ells independents l'una de l'altre i aleshores miraria de donar-lis personalitat pròpia. Perquè el text teu, en si, és un un ric viver de sensacions, emocions i històries amb les quals si no ens sentim emmirallats, si ens podem sentir identificats. Perquè colpix, tocar la fibra i a sobre no et deixa indiferent. Salut, Nil

  • Nil de Castell Ruf | 08-04-2018 | Valoració: 10

    Em sorprèn que algú vint anys més jove que jo escrigui sobre un tema, el pontifical, que passa avui dia gairebé desapercebut entre el jovent, diguem-ne corrent, per no dir "normal" i així no ofendre a ningú. Però, jo veig que aquest excel·lent relat teu s'ha de llegir sota un altre prisma. Sí, el relat, cal girar-lo del revers si allò que perseguim és copsar el vertader missatge que tot ell atresora. Perquè aquí més que una sublimació de la Santa seu papal amb tota la seva jerarquia eclesiàstic i la parafernàlia que el caracteritza. El text és un advertiment, un desemmascarament dels falsos profetes, dels falsos emissaris de Déu. La ciclop estatura del papa amb llurs encegadors cabells d'or prenent seient a la poltrona, que hauria d'ésser, celestial, és un missatge, una revelació de la nova humanitat que està entrant en camí, una transmutació del planeta on ha de regnar la pau a l mon i el respecte per la natura de la quan en formem indivisible part. Salut, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 06-04-2018 | Valoració: 10

    Amb aquesta història fas la campanada, perquè enganxa de bon començament.
    M'has fet recorda a una anècdota familiar meva. Resulta que el meu rebesavi va comprar al preu de cinc unces d'or una mare de Déu amb nen jesús inclòs, vestits ambdós amb roba de fe fil d'or i argent, a Barcelona, devers 1876. I tot fent una prometença la vant dur fins al mas on vivíem, a vint quilometres de distància, transportada a peu amb un baiard de la mà d'ell i el seu fill, el meu besavi. Quan la guerra la van amagar sota una portadora i al final per por a represàlies, la van fer desaparèixer, quedant només l'escaparata de vidre.





















  • Nil de Castell Ruf | 02-04-2018 | Valoració: 10

    Però aquesta expresió: el cabell li composa, és una invenció teva, l'has sentida mai al carrer o casa teva? es al diccionari? Mercès!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: