Foto de perfil de Nil

Nil

42 Relats, 309 Comentaris
24884 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
. Estació Arc de Triomf - BARCELONA.
. Nu, autoretrat meu reflectit al mirall, fet amb el mòbil. Any 2006.
. (Amb) -Tacte! : nildepoesia@gmail.com


« EROS, BÈSTIA INVENCIBLE, DOLÇA I AMARGA ». (Safo)

- El veritable significat de les coses es troba en dir les mateixes coses amb altres paraules. (Charles Chaplin)

- La poesia és el camí per a la supervivència, per arribar a les consciències, per acceptar les derrotes, per saber viure les nostres misèries, per a estar prop d'allò màgic de l'existència. (Niño de Elche).

- La poesía no quiere adeptos, quiere amantes. (Federico García Lorca )

- Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos. Per llurs ulls plens de vida passen les seves visions. (...........) ara amb el que ell de la bellesa ha fet veure, es commouen. ( Molt Rarament -fragments) - .Konstandinos P. Kavafis




.

Últims relats de Nil

  • ATZABEJA - 2n acte del p. el Brocanter-

    Nil - 15-10-2018 - 39 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vaig dir-vos que si les muses m'inspiraven..., el poema tindria un segon acte. Però deu ésser que els hi caic d'allò més bé que m'ha eixit un tercer. I és que aquesta experiència meva de fa cinc anys, a parer meu, s'ho val! de totes totes. Altrament em plau compartir-la amb tots vosaltres siguin quins siguin els vostres gustos sensuals, tant si els teniu com si no. Perquè del que es tracte és de copsar la vibració de la bellesa. És veu-hi arreu... la presència de Déu, la qual jo identifico com a energia creadora... més

  • EL BROCANTER -1r acte-

    Nil - 21-09-2018 - 485 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El poeta de Sarrià J.V. Foix, deia en el seu poema -Sol, i de dol- (1947): "M'exalta el nou i m'enamora el vell". I és que jo sempre, a banda d'adorar el minimalisme, he tingut gran fal·lera pels mobles antics. Per això casa meva és una mescla d'ambdues sensibilitats artístiques. Perquè hi va haver un temps, quan vaig decorar-la, que em vaig fer un fart de recórrer antiquaris i mercats de trastets vells. Un món on l'homoerotisme és present a l'ambient. Cosa que va propiciar que visqués més d'una aventura... Ah! Aquest poema tindrà, quan les muses ho convinguin, un 2n "acte" poètic. Nil. més

  • AL-JACUZZI

    Nil - 05-08-2018 - 1044 Lectures - 18 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un jacuzzi és un espai d’aigua on els cossos, desproveïts de roba, s’entretoquen..., de manera desinhibida bo i gaudint de la sensibilitat a flor de pell amb que els ha dotat la natura. Us ve de gust ,ara, experimentar noves sensacions? A través d’una homoeròtica experiència viscuda meva... Doncs, au! clogueu els ulls i acompanyeu-me una estona. Bon relax! Nil. més

  • PLENILUNI

    Nil - 10-05-2018 - 1073 Lectures - 20 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Més d'un cop he tingut la sensació que una força aliena a mi em fa actuar de manera libidinosa. Emana, aquesta, de les ànimes desencarnades que vaguen per l'astral que veient-se privades d'òrgans sensorials de carn i ossos amb els quals poder tenir plaer terrenal... ho fan a través del meu erotogen cos físic? Els més ortodoxos em direu que sóc víctima d'una possessió, obra abominable del diable en persona. Però jo vull creure que és una inspiració més de l'Esperit Sant bo joguinejant amb la meva, que és també la seva, sensitivitat corpòria . Amén! més

  • LES TRES GRÀCIES

    Nil - 19-02-2018 - 988 Lectures - 26 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Plasmades com a belles dones nues que traspuen elegants i suggerents formes, en actituds suaus i tendres i que a voltes fins i tot poden fer pensar en un capteny lèsbic per com infonen erotisme. No vaig tenir coneixença de Les Tres Gràcies, fins decades després d’haver tingut una experiència viscuda essent encara jo un preadolescent, i que ara tot remetent-me a elles us l'explico, per a delectança vostra i meva amb traç poètic. més

  • EL RETROVISOR

    Nil - 19-01-2018 - 914 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La versió masculina del mirallet de bossa de mà de les senyores sabeu quina és? Doncs, l'espill retrovisor del cotxe. Que ara també ho és de les dones, atès que fa dècades que la conducció ha deixat d’ésser cosa exclusiva d’homes. I és que a nosaltres també ens agrada inspeccionar-nos la cara. Però, per alguns, entre els quals em trobo jo, anem encara més lluny en quan al seu usament ... Si llegiu el meu nou poema, «El retrovisor», sabreu a que em refereixo... més

  • L'EFEB

    Nil - 18-12-2017 - 1036 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les escultures gregues representen a l'efeb o efebus, com un jovencell nu portador de gran bellesa i no sobrepassant els vint anys d'edat, trobant-se entre els més renomenats Ganimedes. Tot i que "ephēbus" significava adolescent, a l’antiga Grècia el seu ús estava reservat per als membres de la ephebeia, una institució que es dedicava a formar-los en l’art de la guerra. Aquesta poesia que us presento, és fruït d’haver estat jo abstret per beutat d’un efeb del món d'ara, que vingué a fer pràctiques de jardineria on hi exerceixo aquesta feina. Una experiència, de visió artística,que m'ha mostrat que la bellesa es inherent en la naturalesa humana i que malgrat que hagin passat més de dos mil anys d'ençà de l'època clàssica grega, les passions humanes continuen i continuaran essent les mateixes... més

  • BUB-BUB!

    Nil - 15-11-2017 - 931 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una vegada un company de treball, berber, en veure passar el culet punxegut de la noia oficinista d'on ambdós treballàvem, no se li va ocórrer altra cosa que pessigar el meu per tal de satisfer de manera tàctil la seva visió eròtica. L'actor ros Heat Ledger, en el paper de Ennis del Mar, quan penetrava, pel darrere, a la seva muller en el film BROKEBACK MOUNTAIN, ho feia imaginat-se que era el cul del seu enamorat Jack, interpretat per l'actor Jake Gyllenhaal. Jo, en més d'una ocasió quan he vist un paio atractiu, passejant el gos, també me les he enginyat per trobar la forma d'ésser a frec d'ell i així poder llençar-li tota mena de"piropos" sense que se n'adonés de la meva actuació libidinosa . Vegeu-ne com... més

  • ANGOIXA.

    Nil - 19-10-2017 - 1051 Lectures - 17 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els homes que desitgem els homes, alguns, som com camaleons. Sobretot si al llarg de la vida hem ocultat la nostra identitat sexual. La pell se’ns ha fet de doble girada per tal de poder passar desapercebuts. Ara, ho visc de manera mig acceptada, però encara així... Poema inspirat per un client entrant quan jo treballava en un bar-restaurant setze anys enrere a l'Anglaterra. més

  • NI HAO! (hola!)

    Nil - 25-09-2017 - 806 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dins la doctrina Taoista, la tija de jade és el penis i la posició de lotus és estar assegut amb les cames creuades. Amb aquest aclariment no vull dir pas que practiqui jo aquesta disciplina. Ni de bon tros!. Però si us diré que trobant-me un cop en aquesta posició i abstret per l’onatge de la platja vaig tenir-hi un "cuento chino"... més

  • NO!

    Nil - 17-08-2017 - 1087 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No aprovo el sexe d’adults amb adolescents que no estan del tot formats encara. Deixem que la fruita apetitosa acabi de madurar a l’arbre de la vida, no fos cas que es podrís, en tastar-la, abans d’hora... més

  • COWBOY

    Nil - 12-07-2017 - 1020 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El sexe interracial, a més d'ésser excitant és també sanador. Perquè és gràcies a la seva pràctica que hom esvaeix tota mena de pors o perjudici racials... més

  • LLUNA

    Nil - 15-06-2017 - 490 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquest món elèctric en que vivim, són molt pocs els humans que alcen el cap per a admirar la lluna. Estem massa abstrets per la llum artificial que ha acabat per condicionar les nostra vida nocturna. És per això que el dia que ens hi fixem restem captivats de llur bellesa. més

  • INTEMPORAL

    Nil - 15-06-2017 - 353 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sóc persona extremadament sociable. Però alhora, portes endins, professo la més absoluta solitud. Aquesta dualitat meva convergeix de manera reeixida. Però és en els caps de corda d'ambdues polaritats on trobo la vibració exacte que em permet expressar-me de forma poètica. més

  • UN TREN ANOMENAT DESIG

    Nil - 21-05-2017 - 1037 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Moltes dones viuen amb la por de que un altra el hi prengui el marit. Potser és per això que algunes fan la vista grossa quan s'assabenten que el que ha entra en joc és un home. Perquè per aquestes dones nosaltres només som un joc.... més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil | 16-10-2018 | Valoració: 10

    Quina gràcia, jo sé d'una que li va passar el mateix. I va caure a terra boja de riure tant i la gent preguntava que li passava i ella responia entre riotes: el gato!, el gato! ..
    Aquestes anècdotes, innocents, però gracioses fan passar una bona estona.

  • Nil | 16-10-2018 | Valoració: 10

    He fet un cop d'ull al diccionari català-valencià- balear i si que està recollit el mot ventoɫeɾa, emprat en el català oriental i també a Pineda. En el Diccionari d'en Griera, hi surt també com a vent molt fort que arrabassa arbres (català oriental) i faig cap al diccionari Occità i em trobo amb els mots ventolada (en català també hi és i significa vent fi), ventolet i ventolin. O sigui que sense voler he embolicat la troca. Però de totes maneres tal com ha quedat un cop rectificat, em sembla que ha guanyat força.

  • Nil | 16-10-2018 | Valoració: 10

    Bon dia, doncs sí, hauria d'haver un programa que facilites rectificar un cop publicat. Jo ple de cops m'agradaria poder canviar moltes cosetes dels meus poemes i no pot ésser. Jo, de català, de fet, no en sé gaire... Els pronoms febles em fan ballar el cap. Tot el dia sentint la gent parlar castellà... Ara bé, en cosa de vocabulari pocs en guanyen. El mot "ventolera ho he sentit en la gent més aviat jove, no pas o no gaire ens els de la meva edat, nat del 63, o els que s'acosten a la teva. volia dir-t'ho per correu però no hi apareix. Perquè assenyalar que si això o allò no és correcte, fa lleig i desmotiva. Em sento bé de que no t'ho hagis pres malament... I endemés no solament has rectificat el mot, sinó que també has canviat tot el gir lingüístic, on deia Però la ventolera de les circumstàncies, ara hi diu: però les crues ventades de la realitat. Molt més bell encara... de debò! Nil.


  • Nil | 16-10-2018 | Valoració: 10

    Doncs jo tinc una visió molt optimista de la vida. Només quan no em trobo bé, lumbàlgia o dolor d'articulacions se'n cau el món a sobre.... un jardiner no s'ho pot permetre. En quan al poema, he de treure'm el barret, perquè, tot i que jo no sóc de rimes, és bellíssim! tant pel que fa a la seva concepció com al seu significat. Perquè tot ell és receptari de saviesa i una excel·lent.lent exposició del que és la vida. Salut, Nil. Ah! he aprés un joliu mot nou: "Soflama".

  • Nil | 15-10-2018 | Valoració: 10

    Un poema preciós on l'estat d'ànim teu, el de qualsevulla de nosaltres també hi podria ésser present, queda reflectit mitjançant els element de la natura. Contat d'una manera poètica i summament melangiosa, tendra i saberuda. Ah! se'm fa estrany que empris el castellanisme "ventolera", quan en català sempre s'ha dit ventada o a tot estirar venteguera... Salut, Nil.

  • Nil | 15-10-2018 | Valoració: 10

    Sovint oblidem que som, la distracció d'aquest món sorollós i a apressat no dona espai i temps per aturar-nos i donar qualificatiu al que som realment. Esguardem, però no mirem. Oïm, però no escoltem. Toquem, però no sentim. Mengem, però no paladegem....etc Per això llegint el teu poema compost de tota indole de paraules, discordants entre elles, però annexes pel que fa a l'essència del que som. Salut, Nil.

  • Nil | 14-10-2018

    Bé, és cert, com he dit, que en cultura no li arribo ni ala sola de la sabata... i tampoc m'amoïna pas, perquè sóc un zero a l'esquerra en adquirir coneixements acadèmics i em costa memoritzar força i ésser constant també. Però, jo crec que hi ha dues menes d'intel·ligències. L'acadèmica que acabo d'esmentar i la natural que és la que brolla de l'experiència de la vida, sense deixar de banda la capacitat mental de cadascú. Els primers repeteixen coneixements memoritzats i els segons són com com naixements d'aigua de dins les roques, brollant amb tota espontaneïtat. En Kavafis posseïa totes dues, jo em conformo en tenir un centelleig de la segona. De totes maneres, et diré, amb tota sinceritat, no m'agrada pecar d'humilitat hipòcrita, que considero que alguns dels meus poemes, els de caire homoèrotic, no tenen res a envejar als seus.Sí, tal com t'ho dic... Per això el teu comentari, sense tu potser ésser conscient, anava per aquesta linea segons la meva percepció. Kavafis té el merit de que la poesia és cristal·lina, sensual, sempre actual. Que defuig del barroquisme, la pedanteria, cursiria, o pornografia "canina" de molts dels que toquen aquesta temàtica sigui en poesia o prosa. És un model a seguir, tot i que a mi no en cal, perquè tinc el meu propi estil. No sé si t'hauràs fixat, però el meus poemes, sense ésser rimats desprenen força musicalitat i sobretot són íntegrament harmoniosos a la vista del llegidor per com estan plasmats visualment: les línes segueixen un estricte ordre mètric. Això requereix esmerçar-hi més hores que no pas en l'execució del poema en si, en la seva significança i argumentació. Quantes vegades per poder acomplir aquesta premissa he hagut de desbaratar tota l'estrofa perquè el mot que havia de introduir no m'encaixava per ésser o massa llarg o massa curt. Encaraque al final m'ho prenc com fer mots encreuats o jugar a fer trenca-closques, un bon exercici mental, no et sembla Bé, fins aquí tot... Mercès de nou, ens seguirem llegint. Nil

  • Nil | 14-10-2018

    Sr Garcia, m'encoratge molt a seguir poetitzant en llegir el teu comentari. I és una floreta que em llences en comparar-me amb el gran Kavafis. Poeta que jo admiro molt i amb el qual em sento identificat per com visqué la seva orientació sexual. Però, em veig amb el deure de remarcar que aquest poeta era un home d'una amplia cultura, de família acabalada i culta. Llegint els seus poemes de caire històric evidència el seus bastos coneixements de llengua i cultura clàssica. Jo en canvi sóc un humil jardiner que no arriba a mileurista, bon Jan , això si, que amb prou feines acabà l'EGB.
    Una cosa que voldria que tothom tingués en compte alhora de llegir els meus poemes, és que no són fruit de l'atzar o la divina providència, sinó
    d'una plena dedicació, meticulosa, a la qual m'he lliurat de ple amb un objectiu o propòsit que no és altra cosa que arribi a donar sentit a la meva vida, en els darrers anys força inmobible. Ja voldria jo, com també tots vosaltres, que els nostres poemes o relats ens sobrevisquin com els d'en Kavafis. Per acabar dirè que allò que compta és que el escriure ens permeti tenir una vida més agradable,, no et sembla. Salut, Nil.

  • Nil | 14-10-2018 | Valoració: 10

    Per a mi la ment ho és tot. Perquè tot allò visible a l'ull físic, entenguis per terrenal, no són més que construccions mentals de l'ésser humà en la quarta dimensió en la que habitem, donat que és aquesta la que es regeix pel temps, que és com dir que som objectes en 3D que es mouen a través del temps. La ment, per dir-ho d'una manera entenedora i a parer meu és Déu en acció, o si més no una ínfima part d'ell que es manifesta de manera col·lectiva. La ment, Déu o suprema energia creadora en prendre possessió d'un cos imperfecte, tosc i condensat anatòmicament com és el nostre, està sotmesa a tota mena de desequilibris emocionals. Vet aquí el mal de tots els mals... Però perquè, si la ment, és Déu en acció o energia creadora segons el llenguatge ateu, té que experimentar el tortuós camí del sofriment i la injustícia humana?. Jo,aquesta és una pregunta que em faig tot sovint i he arribat a la conclusió, ens agradi o no, que l'esperit en que està animada aquesta energia creadora i encontra posició destructora, necessita per a purificar-se, experimentar a traves de tota mena d'escenaris possibles com ara el dolor i la joia. Perquè en acabat amb dues polaritats es complementen i alhora evolucionen alhora per assolir el centre d'on emana aquesta energia, que jo situo en el gran sol central de la nostra galàxia. I que passa després? Doncs tornar a recomençar, perquè la vida és un respir : inspirar i espirar, inspirar i respirar... i així interminablement funciona tot l'univers. No res passa perquè si... en cada sotrac avancem pugem graó més en el nostre camí evolutiu. Bona nit, Nil.

  • Nil | 13-10-2018 | Valoració: 10

    Jo, en els meus poemes tostemps faig una una petita introducció per tal que el llegidor pugui ubicar-se i això que els meus poemes, cosa poc normal avui dia, són força realistes. Perquè la poesia és tant intimista, que a voltes un poema, com ara aquest teu, pot tenir diverses interpretacions. Quina és la vàlida? Jo, crec que la que cadascú es fa. A mi, aquest poema concís i alhora ampli en significança, em suggereix una mena d'adéu! o comiat d'algú estimat. Amb el qual la relació o complicitat que hi podia haver ha arribar a la seva fí, tot desitjant-li el millor del món. Això sí! sense engany i amb honestedat. Pel que fa a la imatge del raïm, podria ésser quelcom relacionat amb la dolçor o el tacte que hom a de tenir en un contacte cos a cos? Sigui el que sigui, tots aquells que llegeixin el teu poema restaran atrapats, seduïts i ensucrats amb el teus bells mots. Salut! Nil.

  • Nil | 11-10-2018

    Hola! bon dia... Ah! veig que has canviat la imatge de perfil, aquesta que has ficat m'agrada més... més original i alegre...
    Cercant, cercant, he trobat el text, fragment, que et volia enviar per correu. Però com és molt curt i sóc molt impacient i complidor, t'ho penjo aquí, amb traducció al catalana meva. Nil

    "Tant el director d'orquestra com la resta de músics posaren tot el seu cor en la interpretació de la partitura, cosa que originà un commovedor efecte a l'èter: llums de colors meravellosos es plasmaren damunt llurs testes. Hi havia de blaus, roses i malves amb llampades d'or. Quan la música pujava de to, més variats i vibrants eren els colors. Era semblant a mirar a través d'un calidoscopi, però més bonic encara. El director amb els braços estesos i els dits llampurnejant - envoltat d'una llum blava que anava canviant a mesura que s'escampava en la distància -, esdevenia part de la melodia. Quan la interpretació finalitzà s'inclinà en senyal d'agraïment i totes les llums al voltant dels músics desapareixerem per complet, restant tant sols una llum blavissa engir d'ell"

  • Nil | 09-10-2018 | Valoració: 10

    Quina sort que tens d'estar enamorat de la teva feina laboral, tant! que fins i tot a la dutxa la vius i la sentes a flor de pell. T'acarona i t'extasia fins a perdre la consciència del que ets. I per molt fantasiós que aquest " meravellós" relat pugui semblar a ulls dels profans, en el teu relat hi besllumo ciència i espiritualitat. I et diré més! No és que el teu vestigi s'esmunyi pel desguàs, no! Sinó, que és el verb musical, la melodia dels estels, dels planetes, de la vida en general que és fon amb tu per a dur-te al concert de les altes esferes. Llàstima que no hi surti el teu correu, perquè voldria comentar més em profunditat aquest tema. Nil.

  • Nil | 09-10-2018 | Valoració: 10

    Jo, el pare i la mare van morir portant-se poc de temps. Però és curiós... del pare puc dir que no hi penso gaire o gens! i en canvi de la mare cada dia, en algun moment.. i em llevaria deu anys de la meva vida per retrobar-nos una hora en aquesta. Però, ni estic emmarat ni obsessionat. Simplement que ara valoro el que abans no era conscient de tenir. Com una mare res! El teu poema m'agrada, pel que dius i com ho dius. I a més llegir-lo i tenir coneixement de la seva creació em fa sentir menys sol dins la meva unicitat. Només puc dir-te, si et serveix com a consol, que hi ha un més enllà, un més enllà que és aquí, en cada segon de temps que hi penses en els teus éssers estimats finats. Salut, Nil.

  • Nil | 09-10-2018 | Valoració: 10

    Jo, el pare i la mare van morir portant-se poc de temps. Però és curiós... del pare puc dir que no hi penso gaire o gens! i en canvi de la mare cada dia, en algun moment.. i em llevaria deu anys de la meva vida per retrobar-nos una hora en aquesta. Però, ni estic emmarat ni obsessionat. Simplement que ara valoro el que abans no era conscient de tenir. Com una mare res! El teu poema m'agrada, pel que dius i com ho dius. I a més llegir-lo i tenir coneixement de la seva creació em fa sentir menys sol dins la meva unicitat. Només puc dir-te, si et serveix com a consol, que hi ha un més enllà, un més enllà que és aquí, en cada segon de temps que hi penses en els teus éssers estimats finats. Salut, Nil.

  • Nil | 09-10-2018 | Valoració: 10

    Intueixo que és autobiogràfic i existencial. Escriure, i tant!, que ajuda a sanar, a parlar amb un mateix i de retruc, gràcies a RC amb els relataires invisibles que estan disposats a llegir-te, a sentir-te, a compartir les teves penes i joies... En definitiva a fer-nos pinya. T'estime!, Nil.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: