Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

26 Relats, 102 Comentaris
4948 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
nildecastellruf@gmail.com

Últims relats de Nil de Castell Ruf

  • LIBIDO

    Nil de Castell Ruf - 15-04-2017 - 314 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema libidinós i ensems romàntic. Experiència viscuda sobre rodes de camí cap a Itàlia a una edat força jove. La meva intenció ara és immortalitzar aqueix moment de forma poètica per a delectança vostra. més

  • MENHIRS

    Nil de Castell Ruf - 15-02-2017 - 334 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menhir o pedra del dimoni. Ací us adjunto la traducció a l'anglès i al còrnic. Per tal que pugueu gaudi visualment de llur traducció a aquesta llengua celta. Escrit durant el meu sojorn a Cornualla. més

  • CATRIC-CATRAC

    Nil de Castell Ruf - 07-02-2017 - 626 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Als banys públics de l'antiga Roma els homes es grataven el cap amb un dit, i no pas! perquè anessin plens de polls, sinó per a identificar-se davant altres que com ells volien jugar a.. més

  • MEDITERRÀNIA

    Nil de Castell Ruf - 16-01-2017 - 161 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tota ma vida he viscut vora la mar i no m'imagino pas envellir-ne sense la seua panoràmica diària. La meua il·lusió fora tenir una finestra que s'obrís davant d'ella. Per a veure eixir així el sol cada dematí al llevar-me. més

  • ESPANTADIMONIS

    Nil de Castell Ruf - 11-01-2017 - 461 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La formicofilia no va amb mi. Simplement conto una experiència no cercada, però si viscuda vora un aixernador, en un dia xafogós d'estiu de qui sap Déu quants anys fa, en que un insecte s'aprofità de la meva pràctica solitària ... més

  • PÈTALS

    Nil de Castell Ruf - 29-12-2016 - 176 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Haver participat en en collita del narcís al comtat de Cornualla, fou una experiència única. Cal dir-vos que ja des de la meua tendra edat ja havia anat a collir clavells a les plantacions de la meua família. més

  • OH MARE !

    Nil de Castell Ruf - 23-12-2016 - 195 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan arriba Nadal qui és qui no pensa en els éssers estimats que ja no hi són? Jo aquests dies hi trobo a faltar moltíssim, per dins de la casa, la flaire de l'olla de Nadal on la mare hi ficava a coure tots els ingredients que personificaven les seues amorose més

  • VENT

    Nil de Castell Ruf - 19-12-2016 - 145 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    M'encanten els dies ventosos. Sobretot a la nit, quan un és troba allitat. És aleshores quan et venen tota mena de sensacions viscudes. Aquí teniu un poema que vaig escriure a Cornualla durant una setmana en que no va deixar el vent de bufar amb força. més

  • SENECTUT

    Nil de Castell Ruf - 14-12-2016 - 162 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Els vells fan pudor deia el pare, volent dir que ningú els vols tenir a casa. Les residències són plenes de vells arrenglerats en cadires de rodes. I és que quan algú diu que en tal i en tal altre ha fet un baixó, malament rai!. més

  • SCHOOL OF ART

    Nil de Castell Ruf - 14-12-2016 - 117 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquesta escola d'art ,de Penzance (Cornualla), on deixà petjada l'escriptor Oscar Wilde o la famosa escultora Barbara Hepworth per dir algun nom, fou on vaig iniciar-me com a "live model". Aquesta poesia expressa un sentiment que difícilment un poeta podria descriure sense haver passat primer més

  • MUSA

    Nil de Castell Ruf - 14-12-2016 - 73 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Divagant pel port de Newlyn, en còrnic: Lulyn. Vaig creuar-me amb una dona no pas gaire major que jo, però que la beguda i el tabac i potser també l'excés de sexe l'havia envellida abans d'hora. I això que van dir-me que havia sigut musa! més

  • L'ULL

    Nil de Castell Ruf - 01-12-2016 - 258 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Em va passar a recollir tal com havíem acordat i tot seguit vam fer cap devers la seva "country house ".Només arribar-hi em va fer entrar a una cambra on hi havia un llòbrec llit amb cobricel i tot. Damunt del cobrellit una bata luxosa de color avellutat que havia de fer servir, per a no més

  • FLOR D'HIBISCUS

    Nil de Castell Ruf - 01-12-2016 - 154 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tinc l'avantatge de tenir l'urbs de Barcelona a un cop de pedra de casa. Abans baixar a Barcelona i desplaçar-se en metro era tota una delit: encreuament de mirades, sensacions i perquè no!, un flirteig a cara descoberta. Ara amb aquesta cosa que tothom porta empeltat al cos un mòbil, se m'ac més

  • JOVENCELL

    Nil de Castell Ruf - 20-11-2016 - 180 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Aquesta poesia la vaig escriure fa poc més de deu anys. Aleshores era un cant a la jovialitat madura. Ara, transcorregut el temps, amb 53 anys fets, m'he permès modificar-la i adaptar-la a la meva present maturitat que es troba en camí, digui el que digui, en camí, com tots, d'esdevenir frui més

  • BEUTAT

    Nil de Castell Ruf - 20-11-2016 - 103 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Beutat es aquella cosa qui dona alegrança veent oint ymaginant e membrant entenent e amant, Llull més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil de Castell Ruf | 22-04-2017


    Si, a vegades volent remerciar els comentaris acabem desfent tota la troca i ja no queda fil per a dir quelcom més. Tu has tret el mot "homo" que fins ara ningú ho havia fet. Encara que per ésser més exactes, en comptes d'una "relació" com dius tu jo diriamés aviat una experiència viscuda o contacte. Aquí a RC, despullar-se sense mostrar la identitat real d'un mateix, no és agosarat del tot . Talvegada mig-mig. Però bé, per algun lloc s'és começa, no et sembla.
    Ah! al voler respondre el teu poema he pitjat a on diu ofensiu. Perquè està tant a la vora de respondre o comentar que és fàcil equivocar-se. J he enviat un missatge a la redacció de RC donant compte del meu error.

  • Nil de Castell Ruf | 21-04-2017 | Valoració: 10


    Aquesta notícia que ja vaig saber fa uns mesos és una alenada d'esperança per a la llengua pròpia a València. Jo, fa poc vaig anar a celebrar el natalici d'oncle meu que feia 95 anys. I no era pas a València capital sinó en una ciutat cap de partit vora Castelló. El dia de l'àpat, a un cantó de la taula hi havia l'amfitrió, mon oncle, i llurs fills i nores. Tots parlant en valencià, al mig jo i a l'altra banda de la taula nets, amb llurs respectius parelles sentimentals i el caganiu, un angelical rebesnét. Doncs bé, els de tercera i quarta generació no gastaven altra llengua en les seves converses que el castellà.
    Cal dir que aquest familiars, el de segona generació, fa trenta anys van decidir educar als seus fills en castellà perquè feia més “categoria”. Trist final per a una llengua que l'havia parlat la meva familia materna des que Jaume I va reconquerí aquestes terres meridionals per a la nació catalana.
    . Ah! Dius que hi haurà “crispetes” paraula nauseabunda, a parer meu, que fa anys que s'ha posat de moda i que ni déu sap d'on ha sortit. En detriment de les nostres entranyables “palomites” que en bon català, si més no a València, és “Rosetes”.

  • Nil de Castell Ruf | 20-04-2017 | Valoració: 10

    No sé pas ni aquest relat està escrit com una història fantàstica o tot el contrari, ho has escrit amb coneixement de causa. Tant fa! El que si et puc dir que aquesta història, és per a mi tan real i lògica com les històries que atresoren molt dels llibres que he llegit sobre temes de visitants de l'espai i que personalment me les crec del tot. Perquè no pot ésser d'una altra manera. I és que aquest relat retrata una evolució planetaria a la qual els terrestres ens trobem a molts anys llum de distància per assolir-la.

  • Nil de Castell Ruf | 20-04-2017

    M'ha costat Déu i ajuda trobar la formula per a dur a cap aquesta empresa com és ara versificar una experiència libidinosa. I això sense caure en el parany de l'ofensa o el mot groller. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Però i si hom assoleix la fita de crear amb molt poques paraules no una imatge sinó diverses com passa ara en aquest poema que, com tu dius, et fa posar en la pell dels personatges, ja puc donar-me per satismet. Això voldrà dir que el poema en si té química! Mercès, pel teu bell comentari, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 19-04-2017


    Jo amb trobar el mot escaient penso que tinc força destresa. Ara bé en gramàtica i sintàxis sóc maldestre. Sempre tinc dubtes i això m'obliga sovint a preguntar algú competent en la matèria. Jo en aquest poema, Libido, hi he esmerçar vora 400 hores! Sí, capficat en trobar el mot adient i sobretot la musicalitat no rimada. En prosa no cal tant, però crec que s'ha de repassar i mirar de no ésser repetitiu i garbellar el relat tot treint tot allò que no sigui rellevant perquè fluexi com la seda.Com et vaig dir, tens imaginació i això és que val. Altres sabran escriure més que tu, però els hi manca Àngel! Tu el tens....
    No saps pas com em tranquilitzaque que no t'ho hagis pres malament, això diu molt de tu. Ah! i si maix no trobes la paraula que cerques, no dubtis en demanar-me consell. A dalt tens el meu correu. Salut, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 18-04-2017 | Valoració: 10



    Si bé la història de la química cal cercarla en el moment que l'home comença a dominar el foc i en consequència el seu aprofitament en la fabricació i utilització d'estris i elaboració sustàncies. No és fins els temps moderns en que la química ha assolit un protagonisme de primera magnitut en les nostres vides. L'envestigació en aquest camp, sempre i quan es faci amb seny i amor, pot comportar millores en la confottabilitat de la societat. Però utilitzada de forma inhumana i amb només fins econòmics pot dur.-nos a la destrucció del planeta. Aquest escrit teu és molt realista i té un valor incalculable, perquè dona la visió del factor "químic" des de un punt de vista personal, viscut i sentit alhora. Sí!, estudiem-la, sí! investiguem-la. Però, alerta! sempre amb respecte i humilitat i no pas volguen jugar a ésser Déus.

  • Nil de Castell Ruf | 18-04-2017 | Valoració: 10


    Bon vespre Israel,
    primer de tot espero que la mona, amb ous o sense, l'hagis paït bé. També vull agraïr-te la propagada que m'has fet amb la teva original descripció de la meva fitxa com a relataire. Perquè veig que el meu poema libidinós i romàntic, amb banda sonora inclosa, està pujant en entrades com l'escuma de xampany i de retruc aquest teu també, que jo crec que és degut al meu primer comentari on et faig una tirada del Tarot amb molt de "carinyu". Nil de Castell Ruf, el medium, tarotista i mag dorment de relats en català.

  • Nil de Castell Ruf | 18-04-2017 | Valoració: 10



    Hola Montse,
    et llegeixo sempre perquè les teves histories són planeres i espontanies. Ara bé hi ha una cosa que voldria comentar-te, i espero que no t'ho prenguis malament i és la que tot seguit t'exposo:
    Trobo que hauries de repassar el text una i mil vegades fins deixar-lo polit. Perquè no sé si te n'has adonat, un mateix mot el fas servir moltes vegades en una mateixa linea. I no pot ser que en un relat de poques linees aquesta paraula hi surti ple de vegades. Això li treu mèrit a la història i a més fa mal d'ulls. Per exemple en aquest escrit el mot casa hi surt: 8 cops, vendre 4, gaire 5 ,pis 2 gran 2. Si dius que el jardi no és ni massa gran ni massa petit, llavors les golfes no caldria dir que són grans sinó espaioses, no et sembla. Bé, espero que no t'ho prenguis com una critica sinó com una observació constructiva. Consell d'un lletraferit sense estudis.

  • Nil de Castell Ruf | 17-04-2017 | Valoració: 10

    Es un poema meditatiu pel seu caire plàcid i indulgent, on les imates de la natura em transporten a la recerca de jo intern. Comparteixo amb tu aquestes sensacions que clarament puc entreveure en el tall dels teus mots, on cadascú d'ells son portadors d'una vibració que fa que el poema en si desprengui una inèrcia que em fa girar l'esguard devers la contemplació de la bellesa, escortada aquesta per notes de silenci. Aquest silenci que a mi tant m'agrada....

  • Nil de Castell Ruf | 17-04-2017 | Valoració: 10

    Mira, avui no et faré pessigolles, no. Més aviat et llençaré una galleda d'aigua freda al damunt per a veure si te n'adones que darrerament desvarieges una mica massa. Primer, fa dues setmanes,van ser els teus escrits a còpia de sopa de lletres i nombres que no entreveien res ni aportaven res ni al món de l'art ni a intel·ligència de l'esperit. Vaig arribar a pensar que no eres humà sinó un robot a qui se l'havia creuat els cables. I en acabat ens etzibes o buides el pap amb més d'una dotzena de relats amb data del mateix dia: Jorn 15 del mes 4 per a ésser més exacte. Entre tanta producció per força hi ha d'haver algun escrit que mereix ésser llegit, naturalment! Però no creus que enfarfega una mica o el que ets pitjor, pots arribar a fer avorrir el pa? Perquè aquesta necessitat teva de cridar l'atenció i ésser escoltat? Hi ha un altre relataire, que et triplica els anys per cert, que també fa com tu o tu com ell de tant en tant: plof! Deixar anar set o vuit escrits de cop. Encara que aquest segueix una coherència exemplar i es nota que te el cap al seu lloc per l'experiència de la vida. Però tu, haaa! Creu-me al final la gent se n'atipa de tanta minyoneria i ximplesa. Que per fer gracietes ja tenim les nostres mascotes. Jo de veritat, em preocupes. Que si tu mateix et comentes els propis escrits, que si ara els escrits et parlen. I ja no diguem la facilitat amb la que et proclames rei d'Israel! I a damunt et mires al poble, o sigui els altres relataires, com si fossin morralla de la casta més baixa. Si us plau! Un xic més de respecte. No sigui que un dia et fotin un moc de manera virtual. No sé, parla amb algú, ves al metge de capçalera i que et faci un volant per anar a cal psiquiatra. Bé, espero que disculpis la cruesa de les meves paraules, però t'ho havia de dir abans que sigui massa tard. Hi ha afectesque maten i el meu és un d'aquests, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 17-04-2017



    Estimada Montse, corroboro tot el em dius. Ara bé he de fer-te avinent abans que tot el que dic te una doble intenció. Sóc del parer que hi ha dos temps en l'existència humana: el cronològic i el biològic i cadascú el duu segons la seva genètica i la seva manera de percebre la vida. La seqüencia de l'autocar i tant que podia donar-se a la meva edat actual o a la d'un grupet d'avis de la tercera edat. Però, tu creus aquesta tindria el perfil “ iniciàtic”, emprant les teves paraules, que denota el poema? En el poema els llavis són l'òrgan clau, tant , primer, com il·lusòria impressió òptica, com després, un cop “és lluna plena” i és consuma l'acte, del bes, de manera física. Per mi, aquest fet és com un despertar de la primavera en una edat jove i a tot estirar, també podria esdevenir-se a una edat relativament, jove. Cada cosa al seu temps com les figues a l'agost. En quan al botonet , celebro que tu si hagis captat la magnitud de l'ardència sexual que representa en el context. No com en n'Israel que només ha reparat on anava a raure... També ell veu el negre, que creu és fictici també, com la resta del relat, com una amenaça. Quan en realitat és tot el contrari. Jo diria que el negre o millor dit l'home negre és la cirereta morbosa que adorna aquest pastís afrodisíac que és en si tot el poema.
    Quan dic que “ això ara no faria pas per nosaltres”. Et diré que m'he inclòs jo per una qüestió de tàctica. Perquè dir-li a L'Israel: ja no fa per tu així a soles fora deixar-lo desemparat davant la perceptiva de que algun dia pugui viure-ho com ho vaig viure jo i la veritat no volia treure-li l'esperança de manera tant dràstica. Si, quan he fet aquesta afirmació, he donat per suposat que ell és de la nostra mateixa generació, la de la nevada. Però com tu molt bé dius ell és molt més jove. El que passa és que n'Israel amb els seus plantejaments filosòfics i els seus neguits de caire existencial a vegades em fa creure que és un gat vell, molt vell. Quan en realitat és una persona que te molt camí per recórrer encara. Això si, el dia que hi arribi, promet ésser una persona que pot donar els seus fruits d'allò més profitosos i exòtics Quan li vaig deixar anar això de: que ja ha fet tard per experimentar aquesta seqüència de l'autocar, en realitat també era una mena guitza que l'etzibava per per no haver copsat el sentit del poema. Perquè guaita que era fàcil d'entendre, a parer meu, lo del botonet i el negre. En això les dones sou més intuïtives i perspicaces...
    I tornant allò de fer segons quines coses a segons quines edats, discrepo en tu en que la edat si que pot tenir importància. Encara que he d'avançar-te que és una apreciació personal meva. Per mi l'estètica versus bellesa, en el sentit estètic va lligat a joventut. Jo, un morreig de dos joves si l'hagués de versionar entre dos vells no ho reproduiria de la mateixa manera. Jo crec que se'm faria més agradable a nivell visual veure dos avís prement-se la mà o mirant-se d'aquella manera que només l'experiència de la vida fa que sigui possible.
    Recordo que quan l'any 95 es va estrenar la pel·lícula Els Ponts de Madison i poc després es va passar per la tele. Estava jo mirant-la amb els meus pares i el moment que en Clint Eastwood apareix amb el tors nu dutxant-se, mon pare que era de la mateixa quinta, va deixar anar en veu alta: que és fastigós! I aquest mot fastigós em va quedar gravat i amb els any he arribar a comprendre el significat que li va donar el meu pare. Perquè en l'época que es va rodar el film l'actor tenia 65 anys i la protagonista l'atractiva Meryl Streep, 46, dinou anys més jove. I aquesta diferència d'edat, en aquestes etapes de llurs vides, si que feia l'escena una mica repelent. Perquè molt diferent hagués estat que la Meryl hagués tingut 27 i en Clint 46. Perquè malgrat els mateixos anys de difència ell continuava éssent una persona jove a 46. Però a 65 anys! L'escena, per més ben presa que estigués era això: fastigosa com deia món pare. Perquè per més que tingués la pell del pit allisada, la cara ja denotava ésser un poc mòmia per a fer el paper de Romeu...

  • Nil de Castell Ruf | 16-04-2017 | Valoració: 10

    No tothom pot dir el mateix en quan a una estreta relació humana de molts anys. Perquè hi ha gent que han anat fent anys plegats i encarà no han traspassat la ratlla del coneixement mutu. Aquest saber de l'altre a través d'un mateix també pot donar-se en el cas d'una amistat sense intimitat carnal. Es clar que en aquest cas no podríem dir com fas tu: "i sabem dels nostres cossos tots els solcs" Forma metafòrica bellíssima al meu entendre. Perquè com el pagès que llaura la terra, l'amistat i l'amor requereix un bon fer, que s'assoleix només amb una bona dosi de comprensió i paciència.

  • Nil de Castell Ruf | 16-04-2017 | Valoració: 10


    M'agrada molt! Em copsa com et vals de la botànica per a expressar aquest sentiment tant pregon. On dius: "Després, m’he esguardat pell endins, més enllà de la carn, ben endintre,on campen les emocions a tort i a dret, el goig i la tristesa, la passió i el desencís..." ho trobo brillan! Et seguiré llegint. Salut, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 16-04-2017

    Això de la musiqueta ho he suggerit ja que darrerament aquesta web li manca una mica massa de vida, color...etc Començant pel disseny que, segons les paraules d'un ex maquetista de TV3 amic meu, és d'allò més tronat i cursi, no et sembla? Doncs ni idea que correspon la melodia a la banda sonora del Padrino. A mi m'ha semblat adient, Doncs contra gustos no hi ha res a dir....
    En quant a la narració no hi ha res d'inventat. “Te lo juro por mis muertos!” Et diria si fos andalús o gitano a tot estirar. Però com que sóc català et diré que “que ja t'ho pots ben creure”. I per increïble que et sembli el negre és real. Encara recordo les seves dents blanques com el sucre sonrient-me. La caiguda del botonet metafòricament representa que fou tant forta la trempera que rebenta la bragueta i el feu saltar a terra encès de l'excitació, encara que el motiu fou que estava mig desfilat. Com sempre els meus poemes són fruit de la meva experiència. Puc fer algun afegit d'una altra experiència per acabar d'arrodonir-lo, però sempre essent fidel a la veracitat re. Si mires la web veuràs que hi surt també en autobiogràfic. Bé, al final tants retrets no m'ha quedat clar si t'ha agradat o no? Ah! Em sap molt de greu que tu hagis tingut la temptació i no l'hagis dut a cap. Ara ja és massa tard company! Perquè hi ha coses que passada una certa edat resulten patètiques.... Perquè com deia ma mare que al cel sia les coses s'han de fer de jove i ja l'escena de l'autocar no fa per a nosaltres.

  • Nil de Castell Ruf | 16-04-2017 | Valoració: 10


    Aquesta paella que fa ton pare em fa recordar a la que fa no pas gaires anys fea ma mare que al cel sia. També ella era del sud de la nostra nació. De llavors ença no n'he menjat cap de tan bona com la que em tenia acostumat. Llegir el teu relat em fa recordas belles sentors que cada volta són més difícils de percebre en aquest món canviant. Per això és molt important viure el moment amb consciència com si fos el darrer dia. Perquè arriba un dia que tot s'acaba...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: