Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

28 Relats, 115 Comentaris
6116 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
nildecastellruf@gmail.com

Últims relats de Nil de Castell Ruf

  • UN TREN ANOMENAT DESIG

    Nil de Castell Ruf - 21-05-2017 - 210 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Moltes dones viuen amb la por de que un altra el hi prengui el marit. Potser és per això que algunes fan la vista grossa quan s'assabenten que el que ha entra en joc és un home. Perquè per aquestes dones nosaltres només som un joc.... més

  • DIT DEL COR

    Nil de Castell Ruf - 09-05-2017 - 281 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els dits de la mà són els instruments amb que duem a cap les accions de la vida diària. Però hi ha un, el de cor o també anomenat llépol, que representa la nostra sexualitat primigènia. Els nostres desigs més ocults... més

  • LIBIDO

    Nil de Castell Ruf - 15-04-2017 - 498 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema libidinós i ensems romàntic. Experiència viscuda sobre rodes de camí cap a Itàlia a una edat força jove. La meva intenció ara és immortalitzar aqueix moment de forma poètica per a delectança vostra. més

  • MENHIRS

    Nil de Castell Ruf - 15-02-2017 - 361 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menhir o pedra del dimoni. Ací us adjunto la traducció a l'anglès i al còrnic. Per tal que pugueu gaudi visualment de llur traducció a aquesta llengua celta. Escrit durant el meu sojorn a Cornualla. més

  • CATRIC-CATRAC

    Nil de Castell Ruf - 07-02-2017 - 692 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Als banys públics de l'antiga Roma els homes es grataven el cap amb un dit, i no pas! perquè anessin plens de polls, sinó per a identificar-se davant altres que com ells volien jugar a.. més

  • MEDITERRÀNIA

    Nil de Castell Ruf - 16-01-2017 - 179 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tota ma vida he viscut vora la mar i no m'imagino pas envellir-ne sense la seua panoràmica diària. La meua il·lusió fora tenir una finestra que s'obrís davant d'ella. Per a veure eixir així el sol cada dematí al llevar-me. més

  • ESPANTADIMONIS

    Nil de Castell Ruf - 11-01-2017 - 508 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La formicofilia no va amb mi. Simplement conto una experiència no cercada, però si viscuda vora un aixernador, en un dia xafogós d'estiu de qui sap Déu quants anys fa, en que un insecte s'aprofità de la meva pràctica solitària ... més

  • PÈTALS

    Nil de Castell Ruf - 29-12-2016 - 188 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Haver participat en en collita del narcís al comtat de Cornualla, fou una experiència única. Cal dir-vos que ja des de la meua tendra edat ja havia anat a collir clavells a les plantacions de la meua família. més

  • OH MARE !

    Nil de Castell Ruf - 23-12-2016 - 224 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan arriba Nadal qui és qui no pensa en els éssers estimats que ja no hi són? Jo aquests dies hi trobo a faltar moltíssim, per dins de la casa, la flaire de l'olla de Nadal on la mare hi ficava a coure tots els ingredients que personificaven les seues amorose més

  • VENT

    Nil de Castell Ruf - 19-12-2016 - 160 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    M'encanten els dies ventosos. Sobretot a la nit, quan un és troba allitat. És aleshores quan et venen tota mena de sensacions viscudes. Aquí teniu un poema que vaig escriure a Cornualla durant una setmana en que no va deixar el vent de bufar amb força. més

  • SENECTUT

    Nil de Castell Ruf - 14-12-2016 - 182 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Els vells fan pudor deia el pare, volent dir que ningú els vols tenir a casa. Les residències són plenes de vells arrenglerats en cadires de rodes. I és que quan algú diu que en tal i en tal altre ha fet un baixó, malament rai!. més

  • SCHOOL OF ART

    Nil de Castell Ruf - 14-12-2016 - 134 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquesta escola d'art ,de Penzance (Cornualla), on deixà petjada l'escriptor Oscar Wilde o la famosa escultora Barbara Hepworth per dir algun nom, fou on vaig iniciar-me com a "live model". Aquesta poesia expressa un sentiment que difícilment un poeta podria descriure sense haver passat primer més

  • MUSA

    Nil de Castell Ruf - 14-12-2016 - 99 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Divagant pel port de Newlyn, en còrnic: Lulyn. Vaig creuar-me amb una dona no pas gaire major que jo, però que la beguda i el tabac i potser també l'excés de sexe l'havia envellida abans d'hora. I això que van dir-me que havia sigut musa! més

  • L'ULL

    Nil de Castell Ruf - 01-12-2016 - 274 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Em va passar a recollir tal com havíem acordat i tot seguit vam fer cap devers la seva "country house ".Només arribar-hi em va fer entrar a una cambra on hi havia un llòbrec llit amb cobricel i tot. Damunt del cobrellit una bata luxosa de color avellutat que havia de fer servir, per a no més

  • FLOR D'HIBISCUS

    Nil de Castell Ruf - 01-12-2016 - 192 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tinc l'avantatge de tenir l'urbs de Barcelona a un cop de pedra de casa. Abans baixar a Barcelona i desplaçar-se en metro era tota una delit: encreuament de mirades, sensacions i perquè no!, un flirteig a cara descoberta. Ara amb aquesta cosa que tothom porta empeltat al cos un mòbil, se m'ac més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil de Castell Ruf | 22-05-2017

    Bona matí,
    Doncs en referència al que dic d’en Fuster crec que no ho somniat pas. Si no mal recordo ho vaig llegir fa més de trenta anys. Podria ésser també una reflexió d’un estudiós de la seva obra. Amb aquesta afirmació se ve a dir que la classe política i intel·lectual del país mai ha estat a l’alçada de l'excel·lent patrimoni cultural-històric. Si aconsegueixo repescar aquesta sentència t’ho faré saber de seguida. Salut, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 21-05-2017

    Mercès pel teu comentari. Ah! et recomano el meu poema Flor d'Hibiscos de temps enrrere que també te relació amb els llavis.

  • Nil de Castell Ruf | 21-05-2017


    Camioner, caminar i caminoi. Massa semblants! Per això a sota dic que en comptes de caminar gerell, millor "posat garel"l. I en comptes de caminoi "corrio"l, que és un camí estret en que amb prou feines hi pot passar una persona. Bé, a tots ens pot passar. Hauria d'haver un mecanisme per poder corregir-ho un cop publicat. Tinc l'ordinador que em fa el ximple i ho he hagut de fer amb el mòbil que fa poc que el tinc i encara no sé pas com funciona del tot.
    Gràcies pel teu elogi. La veritat és que cada cop em costa menys fer un poema. Alguns he trigat trescentes hores. Aquest ni punt de comparació! Em plau que t'hagi agradat... Nil, una abraçada.

  • Nil de Castell Ruf | 21-05-2017 | Valoració: 10

    Quan jo feia el soldat hi havia un noi de Burjassot amb el qual enraonàvem en català. Però en cavi, ell, quan havia de parlar per telèfon no li eixia en aquesta llegua. Ho feia en castellà! Una tieta d’una cosina meva de València va patir un ictus. Des d’aleshores ja no ha parlat mai més valencià, malgrat que no ha perdut la seva comprensió. Un oncle meu de Castelló, per coses de la feina se n’anà a treballar a una població costera amb molta afluència de madrilenys durant la temporada d’estiu. Amb els de casa parlava en català, però no ho era així amb el gos que tenia. Serà també madrileny el gos? El meu tiet que va morir fa un any, un dia parlant sobre temes de llengua va amollar-me: el castellà és tan «bonico». En fí, que Déu ens agafi confessats. Ja deia en fuster que el País valencià és un tren de primera amb passatgers de segona classe.

  • Nil de Castell Ruf | 21-05-2017

    NOTA DE L'AUTOR:

    ON DIU:
    Camioner de caminar garell, ha de dir: Camioner de posat garell
    ON DIU:
    Caminoi fet, ha de dir: corriol

  • Nil de Castell Ruf | 16-05-2017 | Valoració: 10


    Torna venir Vicens Jordi Barre live (2) - YouTube
    https://www.youtube.com/watch?v=LT0XckVkOLs

  • Nil de Castell Ruf | 13-05-2017 | Valoració: 10

    Vaig treballat en un convent sis mesos com a jardiner i ara gràcies a Déu que ja no hi sóc. El teu relat m'ha dut un cert calfred de com és pot malviureen un ambient com aquest. I més encara quan són de clausura. Un dia va venir un grup de dones ja majors a fer un recer espiritual. Jo estava podant els geranis i se m'atansà una i molt educadament em demanar un esqueix dels que jo anava ficant al cove per llençar-los. La “Madre” superiora em veure'm, des de la finestra, que estava parlant vingué més tard i em digué: y no hable con la gente que viene a hacer el retiro. Jo li vaig respondre: si me preguntan bien tengo que responder! I la “madre” va i em diu: pues apártese a un lado! Aleshores jo vaig afegir: es que me ha pedido un esqueje de geranio para su balcon... i va la “madre i amolla: pues dígale que vallan a la floristería a comprarlos como hacemos nosotras...
    Pobra noieta la de la teva història. No se'm fa estrany que al final abandonés el convent, tal com vaig fer jo. Ara treballo de jardiner per a l'administració publica i la veritat que m'ha canviat la vida, ara sóc molt feliç!
    Bé, voldria afegir que no totes les monges són dimonis. Hi ha de molt bones. Però al final totes fan pinya, bones i dolentes, per a defensar llurs interesos. I més quan són governades per una mala madre!

  • Nil de Castell Ruf | 13-05-2017 | Valoració: 10


    Com el “torero” que s'acara amb bravor al bou. Tu, en aquest poema desafies la mort... Perquè la vida i la mort és l'anvers i revers d'una mateixa moneda. El contrari de vida no és pas mort: es naixement! Aquest mots teus bellament trenats són per a mi una lectura delectable que em fa pouar en l'essencial de la vida.
    Una abraçada, Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 12-05-2017 | Valoració: 10

    Hi ha moltes menes de solituds...., alguna d'insuportable. Però hi ha una que és bella, emotiva, dolça, sensual, creativa i no cal dir acompanyant! Aquesa és la que fa possible que hom estigui en permanent conexió amb el nostre Jo intern i de retruc amb tota la infinitd del mon invisible que és d'on emanen totes les crea-acions mentals que un cop pasades pel sedàs humà esdevenen matèria visible, tangible o tal volta audible... segons, és clar!, el suport físic del qual emanin. Tot això ve a torn al que em suggereix el teu magnífic poema.




  • Nil de Castell Ruf | 12-05-2017

    Mercès a tots tres pels comentaris. Tinc l'ordinador que em falla i és per això que no he pogut entrar i llegir-ne dels vostres i d'altres. Em satisfà molt que el poema el trobeu poètic i alhora molt eròtic. Dir molt, com em dius tu Montseblanc, en pocs mots no és gens fàcil.... i dir-ho d'una manera poètica, com ho ressaltes tu Montserrat, és un exercici meditatiu que hom ha de fer per a trobar la musicalitat i el geni de la llengua. Ah! Regí, torno a agrair-te la informació que m'has dat sobre les rosetes i també el teu comentari obert sobre la visió sexual d'un temps i d'un país sota el punt de vista de la teva experiència viscuda..

  • Nil de Castell Ruf | 08-05-2017 | Valoració: 10

    Ah! no sabia pas que es deia “la Libido” i no el libido com he dit jo. Mercès per corregir-me.
    Doncs si, mentre hi ha la libido hi ha vida, encara que aquesta sigui mental i no es porti a la pràctica. Perquè no ens enganyem, amb els anys hom es va calmant. Sigui perquè el cos no respon com abans o bé perquè arriba un moment que un ja n'està fart d'aquests afers i cerca altres viaranys per on canalitza l'energia sexual. Cadascú és cadascú. Jo, abans el sexe em dominava a mi, ara sóc jo que el domino a ell...
    D'això, pel que fa a la teva informació sobre les crispetes he de dir-te que m'he quedat de pedra en saber que hi ha tantes formes especifiques d'anomenar les. La pena és que no fem servir cap de les nostrades i si aquest americanisme cursi.
    La trempera matinera no és trempera vertadera, és trempera pixanera...
    Salut! Nil.

  • Nil de Castell Ruf | 08-05-2017 | Valoració: 10

    M'encanta aquest relat teu. Tal volta el que més de tots els que he llegit. Deu ésser perquè sempre m'ha ullprès aquestes vitrines on les nostres àvies i també mares hi guardava la cristalleria , el joc de cafè o els gots de coloraines guanyat d'un sorteig a la fira. Trobo d'una gran imaginació començar l'escrit fent esment del temple d'Abu Simbel per després acabar amb el raig de sol que il·lumina la foto antiga que acaba resultant essent la d'uns desconeguts. Tot l'escrit mostra un equilibri en que no hi manca ni sobra cap mot. És tendre, romàntic i també apassionat. Apassionat per les coses que han marcat un temps que només existeix en el bagul dels nostres records.

  • Nil de Castell Ruf | 08-05-2017 | Valoració: 10

    Poema no cal dir breu en el sentit que no s'extravia per enlloc. Tot ell defuig de perdre's dins la confusió o la mera floritura que a voltes comporta poetitzar un tema tan sentit com és l'amor.
    M'agrada com llisca, com esvalota el petit oceà de les emocions que cadascú de nosaltres duem dins....

  • Nil de Castell Ruf | 08-05-2017 | Valoració: 10



    La pinzellada de nocturnitat que transmet aquest poema és la consecució d'un bell quadre on les imatges s'interposen unes amb les altres fent que el fosc i la resplendor jugui a fer còrrec la imaginació tal ment com si et passes pel davant la projecció d'un filmet.

  • Nil de Castell Ruf | 07-05-2017 | Valoració: 10

    Aquest poema d'amor: enamorament i desengany. Surt de l'ànima com l'aigue brolla d'una font trobada. Llegint-lo hom se n'adona que que és no és un poema pensat, ans sinó sentit! Sentit amb tota la força del cor... I és que allò que semblava ésser “innocent com una papallona. Quan mou les ales provoca un temporal”. I és només a través un xoc emocional d'aquesta mena quan la poesia, la bona, es fa sentir, es fa escoltar i és fa de bon llegir. A relats en català, aquesta disciplina a més d'ésser escassa, és també poc usual que, segons el meu parer, que arribi a transmetre quelcom...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: