A dalt d'un fanal encés

Un relat de: Joan G. Pons

Sóc persona d'anar a dormir d'hora. Avui, tot passejant amb la foscor de capvespre, he mirat casualment un fanal i... Sí ! Ja ho endevineu ! Penjat, molt cofoi, el meu amic, el Follet.

-Ep ! Què fas aquí dalt ?
-Hola Joan. Estic amb la llum d'un fanal.
-Vaja ! Et sents il·luminat ? Ja,ja,ja,ja !!!
-Sí i No.
-Ja hi som. Baixa i m'ho expliques, si us plau.

D'un salt, és molt àgil, ja et tinc davant meu.

-Què vols saber Joan ?
-Això que estàs amb la llum.
-Sí. Estic amb la llum d'un fanal. Una llum acollidora. Cada dia l'encenen, però...
-Un però ?
-M'agrada més la llum pròpia. La llum dels humans i dels follets.
-Hi ha poques llums pròpies. Moltes són efecte de causes. I en les persones humanes hi ha causes que treuen força a la llum.
-Sí, Joan, però em sento més acompanyat, il·luminat, de les llums autònomes.
-Quines ?
-La llum de les emocions.
-Follet, les emocions són un ara que sents i...
-La llum motiva, s'encén amb aquest "i".
-Ajuda'm. Un exemple concret.
-Mira, Joan: Cito unes quantes llums, bastant autònomes:

·la llum en el cor
·la llum en la mirada
·la llum en el pensament (aquesta llum necessita molt voltatge)

-A vegades les emocions i els sentiments apaguen aquestes llums.
-I també les encenen i aporten calidesa humana.

Ja no hi és, ni a prop... ni al final.

Torno a casa, a reflexionar, com que tinc el meu quadre de llums. Una reflexió animada i motivada.



Comentaris

  • Mirem més enllà...![Ofensiu]
    natura | 27-01-2010 | Valoració: 8

    Molt cert tot plegat, quantes coses que haurien de ser òbvies als nostre ulls resten invisibles dia a dia...?

  • Un relat que il·lumina[Ofensiu]
    Naiade | 27-01-2010 | Valoració: 10

    Divertida manera de fer entendre quants i variats tipus de llum podem emanar i copsar. M'ha semblat com llegir un conte amb missatge. I ha persones que irradien aquesta llum que fa que t'apropis a ells i cerquis la seva companyia, la seva llum que tan de bé fa a tothom. Tos necessitem rebre llum i si sabem transmetre-la ja quasi tenim el camí guanyat.
    Bona feina Joan.

    Una abraçada

  • Em sembla...[Ofensiu]
    rnbonet | 27-01-2010

    ...que aquest follet és gallec. Ho dic perquè repregunta i dona respostes ambivalents i enigmàtiques.

    PS. No, no és cap 'vivència' ENYORANT! Sols una impressió veient un quadre.

  • la llum que m'acompanya[Ofensiu]
    Fada del bosc | 27-01-2010 | Valoració: 10

    Un conte fantàstic, de veritat m'ha agradat molt, de fet hi ha persones que desde el primer moment t'entusiasment, en un principi no saps perquè, però desprès descobreixes que és la llum que desprenen, i personalment penso que la llum més bonica és la del cor.

    Aprofito per agrair-te els comentaris al meu poema, de fet tens raó jo ja no camino sense, si no amb, la seva llum sempre m'acompanya.

  • El follet té raó...[Ofensiu]
    brins | 26-01-2010 | Valoració: 10

    La llum de les emocions sempre ha de romandre encesa per poder saber-nos vius.
    També és cert que hi ha molts factors que poden apaivagar.la, però sentir-la molt endins, gaudir-la i patir-la, és un privilegi del ser humà.

    Una abraçada,

    Pilar

  • I quan la llum s'apaga...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 26-01-2010

    Quan els sentiments aclaparen i la llum perd força, s'apaigava o es fon.
    La millor llum és una mà amiga, una mirada amiga, un cor amic, unes paraules amigues, sovint només així tornes a brillar.
    Necessitem aquesta llum per alimentar l'esperit. Ser-ne conscient ens ajuda a saber trobar-la dins nostre . Tot és un exercici per aprendre a viure.
    Parlar-ne ja és una teràpia.
    Gràcies Joan, fins avui no he pogut entrar a la web, problemes de "l'altra llum" potser.
    Una càlida abraçada,
    Núria

Valoració mitja: 9.6