ENTRE BASTIDORS...

........
—Va, no et moguis.
—Compte amb la cua que ja tinc una edat.
—No et queixis que jo, tot i la fresqueta, m’estic fregint dins l’armadura.
—Vols dir que no podríem fer alguna cosa per no haver de passar per això cada any?
—Ui, és complicat això de canviar les tradicions.
—Però les princeses ho han aconseguit, ja no les posen a la foto!
—Nosaltres hi hem de ser, tant sí com no. Vinga, jeu i calla. Com més aviat acabem millor.
—Quina creu! Potes enlaire i llengua a fora?
—Paciència! Ja ve el de la foto.
—Si se li acut posar-me una rosa entre les dents, et juro que me l’empasso, a ell i a la rosa.
.........
—Bé, ja està
—Quines ganes tinc de tornar dins la cova.
—I jo d’amagar-me dins les pàgines d’un llibre!
—Fins a l’any que ve, amic.
—Que tinguis un bon any, germà.

I s’aixeca el teló de la nostra Gran Diada, la diada de Sant Jordi!

D’aquesta conversa entre bastidors no n’ha transcendit res o gairebé res. Però estigueu a l’aguait, podria ser que d’entre tantes pàgines com es fullejaran avui, tregui el nas una espasa o en surti una discreta fumera...

Bona diada, companys!