I ja he llegit el teu relat... fa gairebé 1 hora però és tan dens q l'he hagut de copsar en petites dosis.. Sí, s'amor és dens i pesa. Té un pes físic q a vegades és insostenible ("La insostenible lleugeresa del ser" de'n Milan Kundera)

Primerament, he anat subratllant tot el que m'agradava però ha arribat un moment q tot estava groc (com es desert). I he decidit guardar-lo talment.

Una setmana d'enamorat és més que una setmana. Però és això: enyorar, cercar, cuinar, mirar, estimar, desitjar i/o (i i/o) deixar fugir (?). He tengut moltes setmanes així, segur que no exactament així perquè tothom s'enamora a sa seva manera. Sa teva manera matemàtica i cuinera m'encanta. Mai m'hagués imaginat que cuinar amb amor seria tan trist.

Perquè consider (no sé si en tenc dret) el teu relat així, trist. Trist com esperar amb les butxeques plenes de confits multicolors, com trepitjar fulles suïcides, com mirar partir avions (q és com tenir una sobredosi de dejà-vus) , com caminar sense t'estim, com descobrir que l'única manera de veure el cel de nit és mirant les estrelles..

Jo crec que s'amor és trist per definició, i a vegades, té moments alegres i alguna vegada d'èxtasi. Hi pot haver qui hem capgiri això. Sí és així, que hem doni la recepta.

Te surten unes frases que pareixen extretes "frases celebres". "Me palpen la cobertura per dir-me que ja saps que la mar de la menor torna blanca quan està ennigulat". Aquesta frase me sona a una xerrada que vam tenir sobre el color de la mar. Si el cel fos rosa amb colors verd bistatxo, la mar també ho saria? Segurament sí! Però també depen del que hi ha davall.. per tant, la mar seria com un vidre/mirall, no?

És q "avui tb t'estim" pareix com una mescla de frases molt bones q s'han anat pensant durant molt de temps amb un sentiment d'enamorat que idealitza i no correspost que , clar, és una bomba molt intel·ligent d'idees

Sí, sí, són paraules MAJORS!

Esper una crítica constructiva de sa meva crítica que intentava ser constructiva! Almenys té donat la meva opinió!

Ben fet!

Som una bona amiga, o així t'has referit tu a mi fa molt poc.. (pista, pista!!)

L'única informació que tenc teva, és la que m'has donat tu (per tant, no tenc el teu mail). Potser la mar a través d'un forat (petit) és més documentació de la que et penses.. qui espia la mar?

Bona nit= Yumeji's Theme "In the mood for love"

I sona de fons un piano...

Una pista: Tu també em coneixes, bon amic

Ses sopetes (si és que encara no estic salvada) les sabràs divendres.

Ses lleis tèrmiques venen regides per paral·leles, perpendiculars i paral·leles entrecreuades. Potser tot sigui un principi matemàtic. S'amor, dic.

Si és així, t'has convertit instantàniament en es Dr. Amor!(o en procés de doctorat)

Tot això està explicat en una cançó: Antony and the Johnsons "Hope there's someone"

Ses coses no són fàcils per ningú...

Ses mans m'ajuden a ser-ho, líquida..

No sé quina mà som, tal volta ses dues, un balanceig esquizofrènic, agre i dolç. Si es pols oposts s'atreuen, jo dec estar enamoradíssima de mi mateixa.

En Sigmund diu que el ball és una manifestació sexual de l'òstia, ja li va bé. Ens veurem tots junts: jo d'aspecte lilós, Sigmund espectatiu, tu encara no saps qui ets. Però jo sí (relativament).

(T'escric ambientant-me: Bolero amor platònic-Música Nostra)

Li falta una capa de mel, li falta...

El primer que m'ha vengut al cap. Jo no sé quines espectatives te'n donaria es Senyor Freud.. (però segur que hi trobaria connotacions sexuals..)

No m'he atrevit a comentar-te el "Molts d'anys", però només dir-te que si qualcú me fes aquest regal no voldria (podria!) complir més anys (sa decepció des pròxims regals seria mortal).

Oníricament, s'altre dia se'm va clavar un plastidecor color lila al pit.

Aquesta vegada sa banda sonora de "Molts d'anys" seria Mysteres de Beth Gibbons. S'amor té banda sonora, no la sents?

Esper no me torni sa sang lila.

Qui s'apunta a ballar damunt la mar?

Molt bé, fins divendres!

Una besada

I jo que me pensava que només les dones eren líquides.

O més líquides, almenys.

Vaja relat més ben liquat, fa repensar-se a una la seva condició d'antropòfoga.

Aquestes paraules escoltant "Sometimes Later" de Alpha sonen de lo millor. (t sonarà més per la BSO de Mi vida sin mí..)

Una besada.

2 vegades m l'he llegit.

Aquest relat + una cançó un poc nostàlgica i és una bomba explosiva!!

I tot en silenci, i amb els ulls tancats. Tota sa raó: a vegades millor no obrir els ulls.

Preciós!

M'ha encantat, besades

excel·lent!

Sí, sí.. molt bé.
I mira que perdre el sexe no deu fer gràcia... m'ho imagino i... fa por!

Et seguiré llegint dp d'aquesta arribada triumfal!

Humor molt ben aconseguit, enhorabona!

m'ha agradat
original, segur. Però no parles del desenllaç, explícitament vull dir.
Sí, millor que segueixi..

Què som? reflexions..
et seguiré llegint.

Jo sí que sóc noia i puc assegurar que perfectament pot ser una fantasia sexual femenina, ja està clar!

M'ha encantat! de veres, fins i tot m'he hagut d'aturar alguns cops enmig de la lectura per assimilar el que llegia (tant el meu cap com el meu cos!)

No trob que sigui forçat, ni descarat, ni romàntic clar, però sincer: i les coses així com són! Perquè no tot ha de ser romanticisme, de sexe també es viu! (quina veritat més absoluta si t'hi atures a pensar...)

Dir-te que és lo primer que llegesc teu i has començat amb bon peu!
De fet vas comentar el meu relat A,B i C i vas arribar al punt exacte d'on jo vaig partir per escriure'l. I això m'agrada. De fet, el consell de l'ADN ja me'l havien comentat.
Però m'agradaria dir-te que A,B i C és escrit un dia d'aquests que escrius el què realment vols, i per això m'ha encantat la teva valoració!

Te seguiré llegint, esper que tu tb ho facis!

Besades

pd: l'accent mallorquí no l'evit, però surt o no surt....

I si no vos ho creis... mirau el relat Bona nit!

No te rendeixis! I te record, pq hauries de saber... q encara tens un saquet oníric!

I sí! 1/2 lila, 1/2 negre!