Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

girona,

120 Relats, 704 Comentaris
134155 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors

Últims relats de Avet_blau

  • La pedra i el castanyer

    Avet_blau - 13-09-2013 - 991 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La pedra i el castanyer Hi ha via una pedra grossa, en una andana de terra, que orgullosa es reia del seu entorn, on petis marges i matolls sobrevivien. Soc forta, dura, indestructible !, cridava, però dins la feixa de terra va reeixir una castanya i va trobar bona te més

  • Soc la reina del Tauler

    Avet_blau - 12-09-2012 - 1448 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Soc la reina del tauler i em moc per totes bandes, travessant d’una tirada fagedes i cors, Em moc amb rapidesa, col•locant-me en pocs minuts al capçal d’un llit, si sento un gemec, però també puc ser assegut al cim, meditant la propera jugada Al principi era més

  • El nius de la vida

    Avet_blau - 23-12-2011 - 1585 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El nius de la vida Tothom neix en un niu, primer bressol de la vida a vegades aspre, fràgil i fred; a vegades, càlid, confortable i bonic. més

  • els Grampons de la vida

    Avet_blau - 13-11-2011 - 1444 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Obligat pel glaç de la vida, i també per la neu, que abundosa, s’acumula als cims . I així camino segur, mes arrapat a la pell i als cors. més

  • busco

    Avet_blau - 23-09-2011 - 1376 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Busco, un batec dins els silenci un cor que parli, com el vent . Busco, una mirada amorosida, amb uns ulls que acaronin, com una albada vora el mar.... més

  • Les ales del vent

    Avet_blau - 23-02-2011 - 1518 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les ales del vent, Son transparents, i corren silencioses; a voltes bateguen com cor desbocat, a voltes llisquen com carícia tendre. Les ales del vent, son poderoses; travessen continents i mars, per atrapar una albada o per abraçar l’estimada. més

  • La vida es...

    Avet_blau - 10-08-2010 - 1893 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La vida es, curiositat, per conèixer les fondalades del cor, però també les fragàncies del colors. Tenir, interès, per les petites coses, oblidades del diner. I il·lusió, per descobrir cada matí, noves albades, i a la nit...dolces vesprades. més

  • Jo denuncio !

    Avet_blau - 25-07-2010 - 1270 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Jo denuncio ! Aquesta plaga de paràsits, que emparats en el paraigües de la llibertat, i amb la boca plena de promeses i utopies, enganyen al poble, amb disfresses de prosperitat. Jo denuncio, la seva corrupció, creant castells de sorra amb les nostres il·lusions; més

  • El riu i la muntanya

    Avet_blau - 10-06-2010 - 1405 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El riu i la muntanya La seva era una passió de segles, es necessitaven, i vivien el seu amor d' una manera impetuosa. La Muntanya ja l' acaronava de petit, blanc i juganer en els cims i en anar creixent el vestia de mil colors, en anar creixent, el riu va esdevenir un amant prodigiós. El riu entrava i sortia frenètic, per tots els recons, entres els còdols i replecs de la muntanya, tan seva , tan càlida; era un gemec sord i profund, a totes hores, enmig de cascades impetuoses plenes de petons i abraçades. més

  • Les gàbies de les pedres

    Avet_blau - 30-05-2010 - 1571 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les gàbies de les pedres Hi havia un pais molt llunyà que tot era de pedra, N' hi havia de tots colors, formes i textures, i un gran riu que el reseguia i les banyava, i baixava indiferent cap el mar. Un dia hi va arribar un ocell, agosarat riu a munt, i en no trobar ni un sol arbre va preguntar al riu, on son els arbres ? Jo viuria en aquest pais si tingues bons arbres per niuar i menjar. Mai n' hi ha hagut d' arbres aquí!. Va contestar el riu. L' ocell, enamorat dels colors, va pujar, repetidament pel riu, portant en cada viatge varies llavors, fulles i herbes que repartia per les esquerdes de les roques, més

  • La meva amant

    Avet_blau - 08-02-2010 - 1758 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La meva amant La meva amant, te forma d'arbre i olor de gessamí, i l'hi agrada sentir el batec del aire viatger de les paraules. i cada nit li recito versos, que omplen de música el fosc silenci. La meva amant te gust de mel i tacte de seda, i demana que amoroseixi la seva pell cada vesprada, i s' esborrona sempre, quan l'escalfa el meu abraç sincer. més

  • Dins la burka

    Avet_blau - 27-12-2009 - 1587 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dins la burka S'amaguen il·lusions, s'esborren records i s' escola estèril el temps de la vida. En aquest anonimat cruel, s'embolcallen els batecs del desig, del ser, i existir . Sota els vels de l' anonimat, no poden creixen responsabilitats , llevat de donar fills. Mirar i no ser vist, Plorar i no ser escoltat, Parlar i no sentir resposta... més

  • L' àtic de la vida

    Avet_blau - 31-10-2009 - 1746 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L' àtic de la vida Quasi tothom anhela pujar-hi, a dalt del edifici, al darrer pis; es viu millor, hi ha vistes precioses, el lloc, espaiós. i la pujada... segons, alguns pugen per les escales, d'altres amb l' ascensor. I esdevé una meta de la vida arribar-hi, les ambicions s' acompleixen, quan arribes al darrer replà; Es te de tot !, lo necessari i lo superflu.... més

  • Petjades en el cor

    Avet_blau - 06-10-2009 - 2345 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Petjades en el cor, Las que deixa un amor que es marceix en la tardor dels sentiments, en la buidor de la nit, en la foscor de l' hivern. Petjades en el cor, las que marquen els pares absents i que no s'omplen mai, deixant el delit d' un petó ardent, de quan la febre masegava, quan el record encara es present. més

  • Saber envellir

    Avet_blau - 02-09-2009 - 1969 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Saber envellir. No acceptes l'edat, i et disfresses d'adolescent etern, tapant una carcassa, que comença fer olor d'anys. Ofegues amb cremes les arrugues, que la vida t'ha escrit en la pell, i així ningú podrà llegir-te, ni conèixer el teu historial, intens i apassionat... però ja vell. més

Últims comentaris de l'autor

  • Avet_blau | 23-12-2011 | Valoració: 10

    aquest verd, que nomes es pot veure els pocs dies despres de nèixer les fulles, i despres queda cremat, fosc i aspre.
    I costa recordar-lo perque la seva tendresa s' oblida, i cal esperar un altre any per veure altre cop el verd de "la Fageda Maragda".

  • Avet_blau | 17-12-2011 | Valoració: 10

    doncs tambe tinc triada una petita enana vermella, la >estrella de Teegarden> per alla la patria d' Aries; apropet: a nomes 8 anys llum de viatge.
    es un solet molt mes petit que el nostre, quasi amagat, pero crec que hi ha un planeta blau i verd... precios.

  • Avet_blau | 08-12-2011 | Valoració: 10

    descrius molt be el dia a dia, la monotonia,
    les petites discrepancies que omplen el sarró de les nostres relacions de parella
    tan igual i tan diferents, som fets de la mateixa pasta... però complementaria.

  • Avet_blau | 29-11-2011 | Valoració: 10

    l' enyor d' un bes,
    pot espurnejar uns ulls,
    pero el record d' uns llavis
    poden fer plorar el cor.

    excel.lent el poemari i el blog de fotos,
    Avet_blau

  • Avet_blau | 15-11-2011 | Valoració: 10

    intim i melangios,
    el record de la sabiessa de les paraules
    que retorna a un passat.
    etapes,
    esgraons de la vida ,
    que cal saborejar, com un plat, com un bes.
    amistat,
    que no valora el temps ..sino les paraules.

  • Avet_blau | 13-11-2011 | Valoració: 10

    bell relat , en la recerca de l' estimacio que defuig cruel .
    gracies
    Avet_blau

  • Avet_blau | 31-03-2011 | Valoració: 10

    Aquella esquena amiga,
    que sovint s' esvaieix dins somnis del passat.

    Aquella abraçada tendre,
    que deixa llàgrimes en la tendressa.

    Aquelles paraules vora el cor,
    que ens omplen de vida i d'amor.
    Avet_blau

  • Avet_blau | 30-03-2011 | Valoració: 10

    com una partida qualsevol,
    la vida dona trumpfos i morralla,,..sovint.
    potser la sort, el risc, donen ales i valor a les cartes, i cal saber jugar-les,,
    peró la suor, el sacrifici, i l' abnegacio donen mes força que el vent i el tró.

  • Avet_blau | 23-02-2011 | Valoració: 10

    el dia i la nit , aigua i foc,
    ambivalencies que donen color al mon i a l' amor..
    com pendol d' emocions la vida es desgrana en extrems , sovint.
    i la vida ...nomes es pot resumir en una vida .

  • Avet_blau | 21-09-2010 | Valoració: 10

    preciós i tendre,
    amb la melangia que nomes un cop de tramuntana pot donar.
    En aquets dies serens en que el mar te un blau
    clivellat d'escuma blanca.

    Xavier
    ( el nen de l' Escala )

  • Avet_blau | 10-09-2010 | Valoració: 10

    sovint mes pedents del nostre caminar
    que del paisatge...
    dels colors i olors de la vida.

    Esclaus del nostre aspecte o les nostres obsessions no mirem ni el camí ni el destí.

  • Avet_blau | 09-09-2010 | Valoració: 10

    relacions humanes,
    que es deterioren inclos les mes intimes,
    les mes properes,
    i ha un evoranc enorme entre les generacions.

  • Avet_blau | 24-07-2010 | Valoració: 10

    com els somnis curts d' estiu;
    donant força a totes les petites coses,
    que omplen la monotonia del temps,
    que a l' estiu passa feixuc i lent.

  • Avet_blau | 24-07-2010 | Valoració: 10

    sovint passa,
    la llibreta es eixuda,
    la tinta s' esborra i seca,
    no surten les paraules...
    i si surten, no encadenen sentiments,
    i cal esperar amatents,
    a que la vida ens doni un bri d'aire,
    i d' inspiració.

  • Avet_blau | 08-06-2010 | Valoració: 10

    els que regalen temps
    joia d' aquest moment .
    els que saben i poden escoltar ,
    i mesuran paraules com joies.

    i encenen la llum de l' esperança
    obrint una porta a la nit .

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor