Les ombres llargues de l'adéu

Hola Aleix
M'encanta aquest poema. M'ha tocat els sentiments.
Una abraçada!

M'.ha agradat molt el teu poema. Unes paraules plenes de sentiment.

T'agraeixo el comentari al meu darrer poema.

Una abraçada

Marta

Benvolgut amic i poeta, un plaer compartir poesia amb tu. Gràcies per llegir i comentar els meus poemes i sobre tot per compartir la teva mestria amb nosaltres.
Una abraçada ben gran i fins aviat.
Joan

A mi, que soc d'estiu, de sol i onades petites, em costa molt acomiadar-me de l'escalfor i dels dies llargs plens de llum. El teu poema ha estat com si posés en paraules el que sento, l'enyorança del que tot just he tingut, l'amargor de saber que s'ha acabat, però la serenitat que dona saber que d'aquí un any tornarà. Potser el teu poema no parla d'això, però les sensacions sí que són les mateixes, s'acaba el bo, però tornarà...

Gràcies per comentar el meu relat. Doncs sí, tenim la R3 tallada. Hi ha uns autocars que fan el servei, de moment no els hi surt gaire bé, van descoordinats. En teoria, a Parets, ja tornarem a tenir trens a Barcelona a partir del novembre. Vosaltres ho teniu més fotut, diuen que fins el gener no es restablirà el servei. Però ja sabem que aquestes coses s'allarguen...
Darrerament, anar a agafar el tren, s'ha convertit en una mena d'aventura, no saps mai que passarà, però segur que passarà alguna cosa.
Aquest estiu m'he trobat de tot. Suïcidis, persones que es desmaien al vagó i el tren queda aturat mitja hora fins que ve l'ambulància, averies que ens obliguen a canviar de tren a mig trajecte, talls de corrent a la catenària, robatoris de coure, fallides informàtiques que paralitzen tota la xarxa...
Bé, freno que sinó encara ho somiarem.
Una abraçada, Aleix.

La naturalesa no enyora sinó que succeeix amb la nostra voluntat o no. No som poseïdors de les seves decisions, lògiques i impertorbables. Malgrat que volem dotar-les d’humanitat.

Bon dia; Aleix: Gràcies per la teua amabilitat i la teua opinió sobre el meu poema "Ala d'àngel". Sí és així, és simplement "amor". M'alegre que t'haja agradat. Una abraçada.
Cordialment.
Perla de vellut

A l'hivern el fred és fora i l'angoixa dins. La teva descripció traspua serenor i fredor primer, en descriure la partida, i caliu tot seguit, quan parles del lloc i el temps que fa que us coneixeu.

I potser el teu desig s'acomplirà: és molt habitual que qui marxa recordi i s'enyori d'aquells qui ha estimat i potser encara estima.

M'ha agradat moltíssim.!

A vegades els poemes no estan fets només de paraules sinó de la cadència dels versos. Això és el què m’ha passat amb aquest poema teu d’enyorança i absència.
M’agrada molt llegir-te.

Un Relat molt sensible. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.

Malgrat que darrerament no estic gens inspirat a escriure degut a que tinc el cap en afers personals. Llegir aquestes ombres llargues de l'adéu em suposa una alenada de beutat a la meva pensa i al meu sentir. Un poma que es desgrana com diamantes que m'enlluernen bo i fent-me sentir més sensible, més amorós i sobretot proper a tu. Enhorabona!

Malgrat que darrerament no estic gens inspirat a escriure degut a que tinc el cap en afers personals. Llegir aquestes ombres llargues de l'adéu em suposa una alenada de beutat a la meva pensa i al meu sentir. Un poma que es desgrana com diamantes que m'enlluernen bo i fent-me sentir més sensible, més amorós i sobretot proper a tu. Enhorabona!

Un poema amb una senzillesa de vocabulari, que emana aqueixa enyorança dins del cor. Tan bé redactat que sembla una joia d'un adeu, que s'espera.
Bo, molt bé, Aleix.
Una fora abraçada.
Si et ve gust, t'invite al meu últim relat.
Cordialment.
Perla de vellut

Bona tarda Aleix i moltíssimes gràcies pels teus comentaris en el darrer relat 'Revelant paisatges'. Certament, cal posar-hi sal a la vida, sempre endavant!

Aprofito per encoratjar-te a seguir amb els teus escrits, també. Aquest de les ombres m'ha fet pensar el títol també en un poemari preciós de Jordi Solà i Coll, que també t'animo a llegir perquè és preciós.

Tal i com deia en un relat de fa pocs dies, 'Malgrat les pedres, camina!' i a seguir escrivint i ens anem llegint!

Versos senzills i serens, dits amb una dolça recança -que no pas amargor- bastida sobre l'esperança del retorn. Molt bonic.

Una magnífica poesia. Trobo que destaca el ritme suau, lent, càlid, orgànic, talment com a una cançó brasilera.
El to és molt encertat; el to i el ritme destaquen molt per damunt de les mateixes paraules, de les idees, que no importen tant. Una bona manera de fer un comiat que s'espera temporal, sense desesperació, sense angúnia, acceptant la realitat, encara que et dolgui.

que un llenguatge tan planer, sense vocabulari rar ni frases llargues, et faci vibrar per dins? Al meu entendre, és un petit miracle que només està a l'abast dels rapsodes més inspirats. Senzillesa que t'arriba ben endins i et commou, no es pot demanar més d'un poema. Agraït per compartir amb tots nosaltres el teu do!

tristesa per les ombres d'un adèu i un desig d'una tornada. Un poema esquisit!

Una abraçada Aleix.

Rosa.

ajustis mai la finestra perquè així puguin entrar poemes tan bonics com aquest encara que ens arribi la gelor de l'adeu.
Una abraçada.

Com m'agrada la senzillesa que traspuen aquestes ratlles, aquest comiat que desitja un retorn, gairebé inevitable, i ho saps.

Arriba un fred que ja ens estarà bé, si en fa i ve acompanyat d'unes gotes d'aigua vital per la nostra terra, o allò que trobarà en el retorn, sols serà arena i sal, perquè el verd se'ns fondrà en un record.

Ja veus, un pensament vola cap on el cap vol anar. Tot esperant el retorn d'aquests ulls menuts.

Una abraçada.

ferran