Una màgia que pasa

Un relat de: Fidel Català
Una màgia que pasa

Captes aquell moment, i el deixes
que reposi fred i volàtil.
L'acomiades i aquell instant reviu
en la memòria de la retina.

Una imatge ideal de colors
que naveguen per l'espai,
com ànimes perdudes
ignorants del seu poder.

Voldries deixar aquest record
en la retina memorística
i marxar en un sospir
com ens deixa l'aurora.

Una màgia
un instant, que quan passa
ja no és.






Quan de nit mires el cel i veus aquells llums de colors iridescents, sents com que se t'escapa alguna cosa. I respires, i sents l'aire feixuc marxar. I tots marxem, un dia o altre.
I si tens temps, fas les paus amb qui no ho hauries fet mai. Després serà tard.

Fidel Català | 25/03/2024

Comentaris

  • Cuida't[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 27-03-2024

    Espero que aquest poema amb aires de comiat sols sigui un poema més.
    Fes bondat i millora't.

  • La màgia...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-03-2024 | Valoració: 10

    sol ser efímera, però queda en el record. Un deliciós poema ple de màgia, que tampoc s'oblida
    .
    Molt bonic Fidel.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Fidel Català

Fidel Català

13 Relats

80 Comentaris

12369 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:


Ser dimoniet no és cap constant,
tanmateix, se'm fa natural,
la pena és voler ser dimoni infernal
per plantar-li cara al trapella, atacant
sense ser conscient d'estar protestant
com un animal...
cosa que potser no cal.
Si vols pots jugar-hi, això no obstant,
pots enfadar-te replicant,
però... jugant,
sense fer-nos mal.