De tota mena

Hi ha "lletraferits" genials, com en Tolstoi (en general gran part de la generació del s XIX Russa) o el gran Stefen Zweig, per posar uns (de tants i tants) exemples.

A més de relat és tota una declaració de principis amb la que estic totalment d'acord. I tu ets de les lletraferides que m'agraden, de les que, amb una sola parsula, remouen sentiments. Molt bon relat i excepcional.

L'encapçalament d'aquest meu comentari ho és tot, és la clau de tota literatura, en el format que sigui (prosa, poesia, etc...). O t'arriba o ja pot oblidar-se. Ara bé, que aquest petit miracle de la paraula vingui d'un lletraferit una mica repelent o bé d'algú altre, això ja dependrà del que la musa de la inspiració decideixi. A mi els lletraferits que tan bé retrates en el relat no em fan ni fred ni calor, potser em desperten sentiments de llàstima perquè s'han convertit en esclaus de les paraules. Hi ha grans escriptors que són personalitats odioses, i aleshores entrem en el dilema de si ha de prevaler la paraula o el seu autor a l'hora de valorar una obra. Però això ja són figues d'un altre paner...

Una bona crítica sobre els que són tan profunds lletraferits. Molt ben expressat, pas per pas com és un lletraferit. L'he trobada molt entretinguda i enginyosa. Saber posar la paraula justa és essencial i tu ho has aconseguit.
Enhorabona.
Bona vesprada.
Cordialment.

Bon dia, Atlantis:

M'ha fet gràcia com classifiques a aquesta gent. Em donen ganes de conéixeer aquest repertori de lletraferits. No he coincidit amb tants, per a mi que els de la meua zona s'amaguen o jo mateixa no surto, perquè m'agrada més crear i escriure i aquest acte requereix moltes vegades de solitud...

Jo sí que em considero lletraferida i malgrat busqui la paraula justa per a expressar el que vull transmetre, de vegades em perdo per altres camps poètics que intento explorar. I és que les paraules em guien i ho son tot.


Una abraçada i a continuar amb les lletres,

Helena

Soc un lletrincís, perquè prefereixo la ferida incisa a la contusa, que es rebrega el magí per enfilar els mots com ho faria un poeta. Al vespre m'ajaço encara que els llençols no s'hagin planxat i al matí m'agrada que em penetri alguna cosa, si més no el raig de llum que s'escorre per l'escletxa de la persiana. No arrossego llibres pel mal costum de portar sempre les mans a les butxaques i per la meva altura de mires més que superior tiro més a suprem, com el tribunal aquell que fa el que li dona la gana i, potser, precisament per això.
M'agrada molt el teu retrat de la lletraferidesa diversa i ara mateix, jo que soc de la LCLSEE, la Lliga Contra La Senzillesa En l'Escriptura, no sé en quin calaix capficar-me. Ajuda'm!

És cert que quan es fa un abús de la metàfora, fa que la lectura resulti més feixuga, i fins i tot de vegades incomprensible. Així i tot, n'hi ha per a tots els gustos. Això, en cap cas significa que un lletraferit d'aquestes característiques tingui un gran nivell, però personalment, estic completament d'acord amb la resolució i el punt de vista d'aquest relat.

M'ha agradat molt.

Rosa.

Coincideixo amb la teva apreciació. Molt bo tot això que diuen per expressar que van anar a dormir i al matí es van llevar. No en conec gaires d'aquests, suposo que el meu esperit silvestre els espanta, també crec que és millor així. Dels que són un pou de saviesa te'n pots fiar i fer-los cas.