Foto de perfil de lledarat

lledarat

5 Relats, 25 Comentaris
2231 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric perquè m'agrada i em diverteix, algun dia faré alguna cosa amb cara i ulls, de moment només hi ha dos peus que caminen i a vegades s'entrebanquen. Tocat per la boira osonenca.

Últims relats de lledarat

  • Punts de vista

    lledarat - 19-01-2020 - 186 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'art no sempre és al gust de tothom, això si, agradi o no sempre sol crear una opinió i d'això tracta aquest microrelat que combina humor i protesta. més

  • La raó de la meva vida

    lledarat - 19-04-2018 - 366 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una història d'amor, d'esperança, sentiments, crítica i homenatge. més

  • Els últims fidels

    lledarat - 17-04-2018 - 218 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'etern dilema, creure o no creure, per alguns aquesta és la qüestió. A vegades hi ha situacions que fan reflexionar les creences, sobretot davant les desgracies. Un relat social i de terror, més que per produir por, per la temàtica més

  • Fe, la flor de la vida.

    lledarat - 21-03-2018 - 648 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    A vegades la fe pot millorar la teva vida si hi creus fermament. més

  • Crònica de l'últim viatge a Kansas

    lledarat - 21-02-2018 - 813 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La nit més boja, sexe, alcohol i més coses. A partir d'ara t'ho pensaràs dos cops quan vagis a Kansas. Dedicat a Carrie Nation, líder del moviment de la temprança, que fidel a la causa de l'abstinència va fer el que va poder. més

Últims comentaris de l'autor

  • lledarat | 23-01-2020

    Vaig llegir aquest relat després que em comentessis que n'hi havia un de "clavat" i el cert és que no estava segur si era aquest o no ja que clavat, clavat no és; si que hi ha molta similitud però també forces diferències per no trobar encertada la utilització de la paraula "clavat", hagués estat més correcte utilitzar la paraula "semblant" potser.

    Gràcies per l'aclariment.

  • lledarat | 21-01-2020 | Valoració: 10

    Un relat poètic i bonic, una història d'esforç i amor, l'art en l'aparellament i en el niu, m'ha agradat.

    Per cert, no es pot respondre directament al comentari oi? Intentava fer-ho al comentari teu del meu relat però no ho he sabut fer i he contestat amb un comentari al relat.

    Salut,

    Enric

  • lledarat | 21-01-2020

    Gràcies pel comentari, de fet aquest relat el vaig idear fa cosa de dos anys enrere en una competició en què l'art era la temàtica, sempre em venen el cap més d'un relat i al final aquest no va ser el triat. Aquesta vegada l'he agafat, l'he rellegit i modificat les vegades que ha fet falta fins a considerar-lo apte (dins les meves possibilitats) per presentar-lo.

    Alguns llibres sobre escriptura que he llegit ja diuen que s'ha de llegir molt per no caure en el tòpic o el plagi, així i tot és molt fàcil que diferents relats s'assemblin molt ja que després de cents d'anys d'escriptura, i més avui dia que a causa de l'Internet hi ha tants escriptors publicant microrelats, és molt difícil crear originalitat, l'originalitat ve més donada pel punt de vista o la forma d'enfocar el tema potser. M'agradaria saber quin és aquest relat que tant sembla al meu, si pot ser.

    Salut!

  • lledarat | 06-04-2018

    Bon relat, un títol ben pensat, una història senzilla i emotiva amb un final que culmina fent rodó el relat.

  • lledarat | 06-04-2018

    Bon relat, divertit i critic alhora, intrigant i emocionant. La temptació de fer servir el xiulet és molt gran.

  • lledarat | 28-03-2018

    Un relat original dins el repte temàtic d'aquest mes en què la majoria de gent ha escollit la fe en Déu. És un dels relats que més m'han agradat i si, farà falta molta fe perquè creguin amb aquests éssers i tot i que milions creuen (o diuen creure) en un ésser superior creador de la vida i l'Univers, estic segur que no creueien en aquests del planeta vermell. Salut!

  • lledarat | 27-03-2018

    a vegades no fan falta moltes paraules per fer un bon relat i aquest és el cas, um relat divertit i original, assassinada amb delicadesa es podria dir degut a l'arma fina, haurem d'esperar que algun altre lector de nobeles policíaques vingui a resoldre el cas...

  • lledarat | 27-03-2018

    m'agrada la literatura de terror i està molt bé aquest relat, et situa perfectament en l'ambient, podria estar una mica més polit en algunes coses com quan diu "els següent, i el següent", suposo que falta una s però tampoc acabo d'entendre la frase, tampoc entenc bé això d'estrangular la nina, no l'havia matat ja amb l'agulla al cor? Bé, a vegades no entenc coses i quan ho expliquen exclames "aaah és clar" A part d'aquestes petites cosetes el relat està molt bé.

  • lledarat | 22-03-2018

    Sabia que seria una cosa lògica això de la muntanya però no hi vaig caure, a vegades no arribo, ara que ho entenc veig un gran final, un molt bon relat i està bé experimentar, un experiment difícil lo de combinar les dues persones. Perdona la confiança de la meva humil persona, només intento ser sincer i dir el que penso com m'agradaria que siguin amb mi. Salut!

  • lledarat | 22-03-2018

    Un relat clàssic, real i cru que segur que ha passat a les millors cases. Un bon relat.

  • lledarat | 22-03-2018

    No anaven pas malencaminats la familia, aquest és el millor mètode diuen per guanyar més, o millor dit perdre-hi menys i si s'està de sort guanyar-hi un bon pessic, però sembla ser que aquests no en tenien gaire de sort.

  • lledarat | 21-03-2018

    Bon relat, es llegeix molt bé i està ben pensat. M'hi he sentit una mica identificat ja que fa temps que no treballo i he passat temporades així però no tinc cap problema en trobar temes de conversa als dinars en familia. També m'ha recordat la meva àvia que em va ajudar en un moment així, ai les iaies...

  • lledarat | 21-03-2018

    Quin trauma amb les llenties, sort que vas descobrir que tenien gust a felicitat, un relat curiós i divertit.

  • lledarat | 21-03-2018

    Quin pessimisme, la història no sempre ha set dolenta, també hi ha hagut millores, descobriments bons, solidaritat i encara que avui dia ens hem tornat més individualistes, cosa que volen els que ens fan ballar, hi ha gent bona. M'aferro a posar el meu gra de sorra i no abandonar, amb l'esperança que algun dia les coses canviïn. No s'ha de generalitzar tampoc, si que tots errem però de tot se n'apren, si errem llavors no tenim la raó sempre.

    Gràcies pel comentari, al relat volia expressar el poder de la ment i ho he fet amb un tema delicat com són les anomenades pseudociencies i d'elles, les flors de Bach perquè es basen principalment amb la fe. No sóc catòlic, més aviat ateu. Salut!

  • lledarat | 21-03-2018

    Un relat divertit i alhora crític amb la religió. Aquest afany de poder i control de la humanitat, en aquest cas a través de les esglésies i la religió, resulta que tot i la reticència a creure del protagonista que fa dubtar al propi totpoderós, aquest si que existia doncs es volatilitza.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: