PASSARAN COSES

Un relat de: POBLET

PASSARAN COSES...


A mitjans d’agost, aviat,
proclama el prohom Margallo
molt seriós, passaran coses
a Catalunya, ca meva,
a mi el pregó no m’esvera
ni cor, ni ment, ni neurones,
i el que em provoca... no ho callo
és un gran riure exaltat.

Aquest Vip ha molta traça
en espantar el personal
amb profecies glorioses,
és el rei de l’amenaça
i del espai sideral
on hi passen moltes coses.

Aquestes coses futures
que ens passaran, seran bones
o molt semblants a les que
ja ens profetitzà vostè
anys ha, sembrant por a tones
i angoixant ànimes pures?

Qui no ha bones solucions
i ensems no n’ha tingut mai,
només sap crear l’esglai
en els cors sensats i bons.
_____________

Josep Maria Poblet.

Sant Guim de Freixenet, 11 de juliol del 2017






Comentaris

  • I tant que passaran![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-08-2017 | Valoració: 10

    Segur que passaran coses, i bones i positives! Malgrat els mals auguris dels bocapodrits, mira, acabo de tornar de quinze dies per Islàndia, gaudint i vivint. Josep Maria, que passis tu també un bon estiu! Una forta abraçada.

    Aleix


  • Saber que és mentida[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 30-07-2017 | Valoració: 10

    Una poesia preciosa i tota ben plena de raó.


    Sergi : )

  • Sempre és millor[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 30-07-2017

    Sempre és bo creure en coses millors després d'aquesta vida terrenal, que és molt imperfecta i injusta. De fet jo hi crec. Merci per comentar-me. I també, molt bon estiu!


    Sergi : )

  • Molt ben dit![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 29-07-2017 | Valoració: 10

    Ni el Margallo ni ningú del Govern central ens fan cap por. Al menys a mi. Jo acostumo a dir, quan sento les seves amenaces: "Mira como tiemblo". És el que dius tu, em fan gràcia. Perquè saben que no poden fer res contra un poble que ha decidit donar-los l'esquena per incompetents i per corruptes. O sigui que:" Bon vent i barca nova".

    Passes un bon estiu?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1221 Relats

1223 Comentaris

634274 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/