En homenatge a Pier Paolo Passolini

el que m'arribava a agradar aquest director, encara em recordo de Èdip Rei amb la Silvana Mangano fent de Iocasta. Va ser una pèrdua per al cinema i la cultura europea, però el que més em va impressionar és de la manera brutal en què va morir. Va ser esgarrifosa.
Ell Fellini i Luchino Visconti formaven un triumvirat que per a mi encara no hi ha qui els superi, cadascú en el seu estil de fer cinema, clar!!

Tu en poques paraules, però clares li rets un homenatge que no m'ha estat indiferent.

Molts petons.

Passolini, ja fa molt temps, una mena d'autobiografia - i em fa ràbia! no en recordo el títol...- en què no era ell el sodomita, si no que es trobava de plè sota el poder d'un adolescent, força endimoniat, en un poblet italià de mala mort on ell feia de mestre d'escola. La ironia era que qui havia de ser l'alumne feia de mestre - en l'iniciació homosexual - i el pobre mestre esdevenia fàcil víctima i aprenent d'un noiet que el torejava a base de bé. Em va agradar moltíssim. Com a escriptor, faceta que li desconeixia quan el vaig llegir, és també fascinant.
Trobo el teu poema un just homenatge i te l'aplaudeixo. Felicitats.
Moltes gràcies per comentar-me! (tot i que els elogis em semblen una mica excessius...)
Una forta encaixada també!

Llevat del poema a la noia, la resta són força enigmàtics i em costa entendre'ls. La propera vegada que ens trobem et demanaré que me'n facis cinc cèntims.
Un plaer llegir-te i conèixer-te.

Glòria

caramb, no et coneixia però m'ha agradat molt llegir-te

felicitats i benvingut a la pàgina

t'apuntes a venir a la trobada????