El teu cony roent com la terra roenta

Un relat de: seglexx

Som uns micos recontrasagradament complicats. Ballem una contradança de la qual no sabem el final.

La terra s'escalfa i fa sentir la seva set. Nosaltres colpegem un teclat impersonal mirant estúpidament una pantalla que ens porta passions...

Veient les carreres davant dels braus observo els micos que acceleren el seus moviments. És la por, és el pànic de sentir una banya afilada, tenir la mort a uns centímetres.

A Srebrenica. Els civils fugien, desesperats cap al bosc. Ridículs moviments accelerats, provant d'escapar de la mort.

El pànic, la por animal, l'angoixa extrema dels que corrien cap a la mort.

Però les metralladores engreixades, esperant, carregades de bales, esperant segar cossos. Cosir cossos a trets.

La pell, la pells dels nostres cossos, Montse.

La pell dels nostres cossos, escalfant-se, fonent-se, enmirallant-se en la Terra.

Apaivagant la set en el teu sexe.

Unint els nostres llavis, segellant els nostres llavis en el teu cony, roig, calent, humit.

El teu cony roent com la terra roenta.

Comentaris

  • benvingut...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 30-07-2005 | Valoració: 10

    I molt bevingut si vens amb aquests esclats de literatura visceral i punyent.

    Increible.

    m

  • POETICA QUE ES RECARGOLA A SI MATEIX[Ofensiu]
    camarassa | 30-07-2005 | Valoració: 8

    M'agrada les idees escampades que deixes anar, marcades d'una forta pulsió. Les pulsions que ens marquen, les dues úniques: la mort i el sexe, i com es barregen, mai van separades. És fosc i autèntic. Turbulent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

seglexx

2 Relats

2 Comentaris

2613 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00