l'esperança

Un relat de: sacaix

Aquella nit era molt fosca, en prou feines es veia la lluna entre els foscos núvols; a la casa hi entrava molt poca llum. Era una nit calorosa d’estiu, la xafogor regnava la casa, per això em vaig posar només la part inferior del pijama; uns pantalons curts de color blau molt apagat, de fet, desgastat de tant utilitzar-lo.

Vaig sortir de la meva habitació disposat a anar a la cuina a buscar quelcom per veure abans d’anar-me’n a dormir. Caminava pel llarg passadís quan el meu peu nu va notar esclafar un minúscul insecte. Vaig aixecar el peu i vaig veure que era una mosca ja morta; la vaig tirar a terra amb la mà. L’insecte amb prou feines va segregar líquids, tanmateix em vaig eixugar amb el pantaló. La sorpresa va venir just després quan un grapat de mosques es dirigien cap a mi des de l’altre punta del passadís; em va sorprendre el succés, per això em vaig quedar immòbil. Un cop sobre meu em vaig posar a agitar les mans per fer-les fora i si fos possible matar-ne alguna. Però la cosa va empitjorar, tot seguit van començar a aparèixer molts insectes de tots els racons de la casa. Dels petits forats inferiors de les parets en van sorgir infinitat de formigues; del sostre en van aparèixer abelles que amb mala jeia volien picar-me; de les finestres que havia deixat obertes van venir volant mosquits. També escarabats, saltamartins, tàbacs, aranyes i una infinitud de diferents insectes diferents.

Jo estava absorbit pel pànic, no podia, o no sabia com escapar, estava constantment trepitjant cuques. Tots ells es posaven a volar al voltant meu; i els terrestres intentaven enfilar-se per les cames. Jo només veia una capa negre i grisosa que s’anava movent al meu voltant, tots ells havien aconseguit recobrir les parets del passadís. En un intent per fugir d’aquell terror vaig entrebancar-me amb un seguit d’escarabats de grans dimensions i, aixafant-ne uns quants contra el terra i fent-los miques omplint el meu peu de líquids estranys, vaig caure de panxa a terra. La meva caiguda no va ser envà, vaig matar moltes formigues i altres cuques terrestres; insuficient. El soroll era inaguantable, no podia suportar aquell brunzit que cada vegada era més intens degut a la infinitud d’insectes que tenia al voltant. Vaig tancar els ulls, no volia veure aquell horrible espectacle. Començava a notar com tots aquells petits éssers es passejaven per la meva esquena; notava com abelles i tàbacs em picaven els braços i cames. Els insectes s’anaven introduint pels meus curts pantalons; notava tota la meva pell coberta per tota aquella magnitud d’insectes que semblaven voler fer de mi un gran àpat.

Per un moment vaig obrir els ulls, el panorama no podia ser pitjor, les parets blanques s’havien convertit negres de tantes cuques que hi havia. En aquell moment podia distingir altres insectes com prega déus, grills i fins i tot cuques de llum que semblaven fer un petit concert en mig de tot aquell terrabastall. Després vaig tancar els ulls; jo continuava movent-me com podia des del terra, tot i això sense poder-me aixecar. Els meus braços al tocar el terra notaven com molts d’aquells insectes morien esclafats per la meva carn que s’omplia de llefiscosos líquids. Els ulls els havia d’anar obrint i tancant constantment perquè no fossin molestats ni picats per cap insecte. Al cap d’una estona començava a notar com molts d’aquests insectes entraven per tots els orificis del meu cos; no es conformaven amb la superfície de la pell i van començar a introduir-se per tots els forats que van trobar al seu abast. Jo intentava evitar-ho, però eren tants que no hi podia fer res.

Per un moment vaig aixecar el cap. Davant meu vaig poder veure un petit insecte de colors aposemàtics que dins aquella immensitat de colors grisosos i negres semblava no voler-me mal. Era vermell taronjós amb taques negres, amb un cap ben petit i unes minúscules antenes i potes que s’agitaven constantment. Vaig aixecar la mà, aquest s’hi va col·locar sobre com si em volgués transmetre quelcom. Jo no parava de mirar-lo, amb la vista fixada única i exclusivament en aquest petit insecte tan bonic. Ell es movia per la meva mà dirigint-se cap al dit central. Jo aixecava la mà amb posició ascendent per poder veure’l millor; però un cop va arribar a l’extrem, va obrir la seva petita closca i en va treure unes ales negres i llefiscoses; les va començar a agitar fins a prendre el vol. Jo vaig deixar caure la mà i el braç a terra; l’insecte s’anava allunyant del meu camp de visió fins a desaparèixer entre la immensitat negrosa que m’envoltava. Desesperat i cansat, el cap em va caure a terra; els insectes no minvaven la seva feina, continuaven picant i rascant la meva pell. Després ja no vaig fer res més, gairebé immòbil. Pensava en la visita d’aquell insecte. Després ja no recordo res més.

Comentaris

  • comentaris diversos[Ofensiu]
    sacaix | 09-05-2005

    Després de molt temps de publicar aquest relat m'he decidit a fer alguns comentaris respecte als que heu fet els lectors.
    Primer de tot agraïr que us l'hagueu llegit i més que l'hagueu comentat. Totes les vostres observacions són benvingudes, tan per bé com per mal.
    Aquest és un relat que vaig escriure ja fa uns anys, dels primers de la meva etapa literària. N'estic força orgullós per la poca experiècia que tenia aleshores.

    La idea que tenia al moment de plasmar aquesta història, era bàsicament l'escena escabrosa i surrealista, emmarcant-ho amb una petita metàfora que no volia ser res més que secundària.
    El fet que el final sigui una simple frase, era per acabar de quadrar-ho, encara que sigui mínimament. El final no és gens important, el fet que no quedi del tot resolt o quadrat no té importància. No m'agrada escriure els finals. Aquest és un relat molt curt, el que és important és l'escena.
    El relat quedaria molt més quadrat amb una resolució més convincent, però no ho vull escriure. Aquest, ja no el retocaré més.

    El relat volia escenificar i transmetre sensacions més o menys afortunades. Volia que inquietés, com en d'altres relats que he escrit. Crec que ho vaig aconseguir força.

    A la gent que no li ha agradat, doncs em sap greu, m'agradaria que fos entretingut per tothom, però no puc abarcar tots els gustos.

    Moltes gràcies

    PS: ni ESO ni històries, jo vaig fer BUP!

  • La rebel.lió dels insectes.[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 31-01-2005 | Valoració: 9

    Un relat molt i molt imaginatiu. I molt bo. Molt ben escrit. Has trobat la idea i això és fantastic.
    Que matis una mosca d'estiu i les altres s'agrupin en formació organitzada d'atac i se't fotin a sobre sembla fàcil de trobar però se t'ha d'ocórrer. Això el millor, després el desenvolupament manté la tensió.

    Tanmateix, has de tenir present que el final dels relats sempre és difícil, per la qual cosa un acabament que digui i no recordo res més. No és un bon final per això et recomano que el canviïs. Almenys així t'ho diria un professor de veritat i ho diuen llibres com la cuina de l'escriptura i tots els manuals. T'ho dic per fi de bé. Si ho fas és un relat que polit pot aspirar a guardons.-

    Sempre diuen que els relats han de ser piramidals és a dir amb un bon final a dalt i després el desenvolupament i que no han d'acabar amb la mort del protagonista o amb una espècie de mort, com em vaig desmaiar i ja no recordo res més.




  • rectifico[Ofensiu]
    Linkinpark | 09-01-2005 | Valoració: 10

    es mereix un 10

  • no ho entenc[Ofensiu]
    prudenci | 25-11-2004

    no se perquè ets el mes votat , potser per els amics ? He vist relats molt millors aqui. Perdona, al principi ja m´ha cansat.

  • Interessant[Ofensiu]
    Linkinpark | 10-11-2004 | Valoració: 9

    No he pogut parar de llegir. Aquesta va ser la primera història que vaig llegir de la web i no està malament. Molt original.
    Continua així!!

  • Cosa més dolenta...[Ofensiu]
    gosflac | 22-09-2004 | Valoració: 1

    Em sap greu dir-ho però mira que és cutre aquest relat. De fet m'he cansat a la meitat. Caldrà millorar sacaix; ara quan acabes l'ESO...

  • Delirar[Ofensiu]
    Ferran Planell | 17-09-2004

    Quan la grisor ens aclapara, qualsevol nota de color significa l'esperança en si mateixa. El perill no és altre, que molts cops tan sols es tracta d'un miratge.

    En la meva valoració, tot i que tardana -m'acabo d'incorporar-, coincideixo amb "moebius". Pel que he arribat a sentir, és una imatge pròpia dels que pateixen "delirium tremens"

    Es fa llegir.

  • l'esperança[Ofensiu]
    Lavínia | 29-07-2004 | Valoració: 9

    Francament bo. M'ha recordat vagament una pel·lícula sobre abelles que literalment es cruspien un ésser humà. L'ambient d'angoixa està molt ben descrit. És tema per a un curt metratge.

  • COMENTARI SOBRE L'ESPERANÇA[Ofensiu]
    cescarnau | 21-06-2004 | Valoració: 7

    Es un text literariament molt bó, amb una història esgarrifosa. Encara em pica tot.
    Veig molta imaginació molt ben narrada però m'estimo llegir altre tipus de temes que no em provoquin el fàstic que tan bé, crec, que vol provocar el seu autor.
    Estic segur que pots escriure sense que s'ens contraposin les emocions.

    ANDAVANT¡

    cescarnau

  • M'ha agradat molt!!!!!!¡¡¡¡¡¡[Ofensiu]
    fenix92 | 02-06-2004 | Valoració: 10

    M'ha encantat. Mentre llegia em venien esgarrifances sobre que s'et fiquessin insectes pels orificis. Eeeeex! Et felicito sacaix. He afegit a favorits el teu relat.

  • No patiras delirium tremens, veritat?[Ofensiu]
    moebius | 25-05-2004

    Fes-t'ho veure això, eh!. Però al final, més en serio, els insectes heredaran el mon... Com a relat crec que li manca alguna cosa però m'agradat.

  • quina por![Ofensiu]
    Ilargi betea | 25-05-2004 | Valoració: 8

    Uff...realment com a relat de terror es molt bo (almenys per a mi que tinc fòbia als insectes...) ho he passat fatal llegint-lo!
    Jo també canviaria la forma de l'esperança...però trobo que aixi és més original.
    Felicitats per la idea! Apa, ànim i molta inspiració!

  • sigues pràctic: usa insecticida[Ofensiu]
    llamp! | 25-05-2004 | Valoració: 8

    A part de ser un relat com bé deien per aquí que recorda a la Metamorfosi o a pel.lícules com "Indiana", em sembla un relat fàcil de llegir. S'agraeix, perquè els insectes son llefiscosos i si fos gaire espès el relat no seria tant bo per llegir. M'agrada el tempo o el ritme, si vols, però la pròxima vegada no dipositis la fe en un d'ells, per molt virolat de colors que sigui: utilitza l'insecticida si el tens a mà.

  • buff he suat![Ofensiu]
    mafalda | 08-05-2004 | Valoració: 10

    Aquest és el conte teu que més m'ha agradat. Penso que està molt ben escrit i la idea és força bona. Et felicito!
    P.D. Llegint el conte m'ho he passat molt malament... no per res, però el que mes por i angunia hem fa en aquest mon és que un insecte entri per algun forat del meu cos. Un dia, fins i tot, estava fent bibac i hem va entrar una formiga dins l'orella, va ser horrible t'ho asseguro!

  • Inventar i refer[Ofensiu]
    utete uguri ugú | 27-04-2004 | Valoració: 7

    La metamorfosi meets Bugs de Pearl Jam meets Men in Black meets Javier Tomeo meets Indiana Jones y el Templo Maldito meets Khalil Gibran! Si fos un crític desmenjat et diria que em sembla haver rellegit més que llegit, però com que no ho sóc i crec que és pràcticament impossible inventar fora del refer, et felicito i endavant! (De fet, quasi totes les referències que em venien al cap són boníssimes, que no és moc de pav!)

  • està prou bé[Ofensiu]
    spplash | 23-03-2004 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la idea i trobo que està prou bé. Encara que em recordo una mica a la metamorfosi.

  • Però per què sempre fuig l'esperança?[Ofensiu]
    jaume | 14-03-2004 | Valoració: 7

    S'esdevé el càstig dels insectes perquè en nèixer, sense fer res, vivim ja en un context de culpa, irremisiblement. I en defensar-nos i lluitar no fem res més que intensificar la nostra culpa. Per això l'esperança s'escapa, ha de fugir i condemnar-nos, mostrant llur ales negres segurament els nostres camins equivocats. Puix no podem conèixer la bellesa en un món fals.

  • Felicitats[Ofensiu]
    obiwan | 09-02-2004 | Valoració: 7

    Cal tenir bona imaginació per tal d'arrivar escriure quelcom aixís.
    Molt bé.

  • genial![Ofensiu]
    sofrosyne77 | 27-01-2004 | Valoració: 10

    genial, tio! no l'havia llegit. El que trovo més ben trovat és el ritme del relat: tot el creixendo que fa fins arrivar l'esperança. genial... felicitats Arnau...

Valoració mitja: 8.06

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: