La Trucada

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

El telèfon va sonar un parell de vegades abans que la Laura l'agafés. S'imaginava ja la veu del Pau a l'altra banda, tornant a donar una excusa increïble per tal de no quedar amb ella.
-Si?
-Hola, Laura.
La veu del Pau sonava profunda, greu. Mai abans l'havia sentit així. Immediatament, la Laura es va amoïnar.
-Pau, et passa alguna cosa?
-Laura, sento haver de dir-te això, però...
-Què passa?
-No puc venir aquesta nit.
Bingo. N'estava ben bé fins el capdamunt d'aquella història. Si no estigués tan penjada d'aquell desgraciat faria temps que l'hauria engegat a la merda. Però sempre acabava fent figa i perdonant-lo.
-Què tens, aquest cop? -Va dir, apàtica.
-És, simplement... que em serà impossible, Laura.
La Laura va romandre uns instants en silenci. Aquell to de veu era molt estrany. Massa. Segur que volia dir alguna cosa mes.
-Podries dir-me que cony et passa, Pau?
-Escolta, Laura.
-Què vols que escolti? Estic cansada de les teves excuses, Pau. Les meves amigues em diuen que dec portar més banyes que cabells, al cap, mai hi ets quan et necessito, i només apareixes quan vols alguna cosa de mi, o quan vols follar... què vols que escolti, Pau?
La Laura va arrencar a plorar. Incontroladament. Però un estrany silenci a l'altra banda del telèfon va fer que recuperés el capteniment. Els plors es van anar transformant en un imperceptible singlot, i després van desaparèixer. Només dues enormes llàgrimes negres de rimmel corregut sobre les galtes, i un lleuger to vermell a la mirada podien evidenciar que la Laura havia plorat.
A fora continuava plovent com si l'endemà hagués de partir de nou l'Arca d'en Noé.
-Laura... no ens veurem mai més -va fer la veu d'en Pau.
-Com? -Va dir, sorpresa, la Laura.
-Ja no ens veurem mai més. No vindré avui... ni mai.
-Però a què ve això? -Va preguntar la Laura. La seva veu va tornar a tremolar, i, novament, les llàgrimes van aflorar als seus ulls. Tot i que, aquest cop, van ser silencioses.
En certa manera, la Laura creia que aquest havia de ser el desenllaç d'aquella relació que només li havia portat disgustos i infelicitat, però l'anunci sobtat de la fi de tot li va semblar excessiu en la seva vehemència, injust pel propi fet que, qui determinés que tot s'acabava, fora, precissament, el culpable del deteriorament de la parella.
Un nou silenci estrany es va instal.lar entre els interlocutors. La Laura es va incomodar.
-Pau?
-Laura -va tornar a dir el Pau, i la seva veu semblava trista, llunyana, afligida
-Si?
-Només vull que sàpigues que t'estimo, que sempre t'he estimat, i que sé que no m'he sapigut comportar amb tu com és debut; vull que sàpigues que ho sento. Ho sento molt.
La trucada es va tallar. Un llarguíssim llampec va donar pas a un tro eixordador.
La Laura es va quedar amb l'auricular a la mà i per uns instants no va saber què fer. Després va penjar, disposada a trucar al Pau. Aquella conversa no podia quedar així.
En el mateix instant que la Laura va penjar, el telèfon va tornar a sonar, fent-la donar un salt espantat.
-Pau? -Va dir.
-No, no soc el Pau -va dir la veu d'en Joan, un amic del Pau, amic postís de la Laura.
-Escolta, Joan, necessito fer una trucada urgent. Per què no em truques d'aqui a una estona?
-No, no puc, Laura. T'haig de dir una cosa.
-Tu també? -va dir la Laura.
-Què vols dir? És igual. Laura, t'haig de dir quelcom molt greu.
-Què? -va fer la Laura, neguitosa, pensant que no podia haver res més greu que el que li acabava de dir el Pau.
-Escolta, et truco des de l'hopital... El Pau... El Pau és mort -va dir el Joan.
-No pot ser! -Exclamà la Laura. El cor li va pujar a la gola immediatament, i un xiulet li va esclatar a les orelles.
-Hem tingut un accident amb la moto. Jo el portava a casa teva, però amb aquesta pluja...
-No pot ser, acabo de parlar amb ell! -Va xisclar la Laura.
-Ara? Laura, fa una hora que ha passat. Ell... ell ha mort a l'acte. Perdona que sigui tan dur, però això que dius és impossible!
La Laura va penjar el telèfon i el va estar mirant uns moments d'esfereïdora comprensió, just abans de desmaiar-se.



Comentaris

  • Final sorpenent![Ofensiu]
    moulin | 06-06-2017 | Valoració: 10

    M'agraden les històries amb final sorprenent i el teu n'és un bon exemple. Fa una mica de por el final.

  • Magnífic![Ofensiu]
    olgalvi | 12-03-2017 | Valoració: 10

    L'he viscut amb molta intensitat, m'ha encantat.
    Moltes gràcies!

  • Enganxa[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 18-01-2015 | Valoració: 10

    de principi a fi. M'hauria agradat un final mundà, però reconec que el misteri de la darrera trucada d'en Pau afegeix força a un relat amb molta empenta. Enhorabona!

  • Doble mèrit[Ofensiu]
    Escandalós | 26-07-2012 | Valoració: 10

    Magnífic relat. Malgrat que en tot moment s'endevina el desenllaç, enganxa moltíssim, per això té doble mèrit.

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    Júlia Andreu | 25-07-2012 | Valoració: 10

    M'ha enganxat des del principi fins al final! Hi ha la intriga de què passarà...i sí, finalment sorprès i molt! Felicitats!

  • Així és la vida[Ofensiu]
    llacuna | 03-06-2010 | Valoració: 10

    Quan no ha de ser, no ha de ser, oi?
    Així, al primer no, un altre no nostre i així, no s'allarguen les situacions malaltisses que al final poden ser moribundes i amb una culpabilitat que no ens mereixem.

    Dona

  • Genial[Ofensiu]
    Alba Vila | 03-06-2010 | Valoració: 9

    És un relat genial, m'ha agradat molt

  • hola![Ofensiu]
    perunforat | 02-02-2009

    he trobat una trucada que semblava interessant a l'editora destaca, he sentit la conversa, lenta, amb un "tic-tac" d'un rellotge invisible que marcava el so dels ulls al girar de cada línia, inclús el regalim de les gotes de rímel.
    Bona història, tens un detall impecable alhora d'escriure!

  • Enganxa[Ofensiu]
    sense paraules | 08-02-2007

    S'ha de dir que a mica en mica que avançava llegint el relat m'he enganxat i volia saber com acabava.
    Qui final,no? Irreal?No ho sé...
    És un final obert i dur.

  • Molt bona![Ofensiu]
    Laiesken | 02-11-2006

    Molt bona aquesta! senzilla simple i sobria. sta molt be.

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Naiade | 02-11-2006 | Valoració: 10


    Veig que portes un gran bagatge com escriptor. T'he trobat per la editora destaca.
    Un relat magnífic,intrigant, ben descrit, m'ha agradat, i també esgarrifat.
    Podria ser, que fos real i tot, he sentit alguna historia per l'estil. Serà veritat que hi ha algú que capta coses extrasensorials ?.
    Et felicito per escriure tan be.

    Naiade


  • una passada![Ofensiu]
    arichia | 21-10-2005 | Valoració: 10

    M'ha deixat una sensació al cos ..
    M'ha encanta! És genial!

  • M'ha provocat[Ofensiu]
    L'illa | 01-08-2005

    una gran curiositat el teu relat i no he tingut més remei que acabar-lo de llegir.. Una mica trist el final..però també esperançador, no?

  • la trucada[Ofensiu]
    donablanca | 31-03-2005 | Valoració: 9

    a mi també m'ha agradat molt el ritme del relat.

  • Oleee!^^[Ofensiu]
    Sareta_16 | 19-03-2005 | Valoració: 10

    És preciós noi!Felicitats de veritat!Escrius molt bé!;) Se m'ha posat la pell de gallina i tot!felicitats de debó!

  • Emocionant![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 16-09-2004 | Valoració: 10

    Genial! M'ha rencantat perquè l'he trobat molt emocionant. Els dubtes prenen un protagonisme molt gran. Tot el que passa és estrany...
    De totes formes, el final m'ha decebut un xic, potser és que esperava una explicació...

  • Molt emotiu![Ofensiu]
    Gorwilya | 01-09-2004 | Valoració: 9

    És el primer relat teu que llegeixo i m'ha encantat. És molt emotiu i et permet posar-te a la pell d la Laura i saber com es sent en aquells moments. M'agrada la teva manere d'escriura i d'expresar les coses. He de dir que llegint aquest relat m'he posat tan a la pell de la protagonista que m'ha vingut una esgarrifança i fins i tot se m'ha posat pell de gallina :P
    Contiuna així!

  • uokiz![Ofensiu]
    AnNna | 02-08-2004

    d'acord.... es veritat q es veu al marge... ja vigilaré per la pròxima vegada!! però... abans de llegir opinions... llegeix el relat i crea la teva, ome!

  • AnNna, això no toca! ehem![Ofensiu]
    Vardamir | 26-07-2004

    uala tia! q tanava a dir? és imperdonable això... m'anava a llegir el relat però primer he llegit els comentaris per veure què tal... i quina ha estat la meva estupefacció quan he vist que has explicat el final sense cap mena de consideració!
    Bé, només això, "o sea", tia, que vigilis una miketa valens?

    Apa un kiss!

  • L'intriga fins al final[Ofensiu]
    obiwan | 10-06-2004 | Valoració: 7

    Molt treballat, felicitats per el grau d'intriga que dons fins el final, m'ha agradat.

  • tiu tiu tiu!!! menkanta!![Ofensiu]
    AnNna | 09-06-2004

    wola tiu!! ets la polla!! ma nkantat!! po... i com es q a trukat si stava mort?? a mi tb marada scriure sobre coses tragikes i axo... sok pessimista... benu... q nava a dir... q e descobert akesta web akesta tarda i e penjat 3 escrits... po nu se si mels an publikat!! wenu es = q aket del pau i la laura menkanta!!

  • molt bé![Ofensiu]
    moher | 06-06-2004 | Valoració: 9

    Sergi, ens tens massa ben acostumats...!
    Tot i que en aquesta pàgina hi ha relats amb un argument semblant al de La Trucada, tu li saps donar alguna cosa que el fa diferent dels altres i fas que ens sentim atrapats per la història.
    Hi ha altres autors que opinen que ets un dels referents d'aquesta pàgina, i hi estic d'acord.
    No paris d'esciure noi!

  • noi...[Ofensiu]
    Queca | 06-06-2004 | Valoració: 10

    Molt bo, si senyor. Encara tinc la pell esborronada. T'has lluit, i espero que ho continuis fent.
    Un petó i ànims!!

  • la vida és així[Ofensiu]
    mitral | 06-06-2004 | Valoració: 9

    He llegit sense respir el teu relat amb ganes de descobrir perquè el Pau no volia a la Laura.
    I tant que se l'estimava el Pau ,però de la seva manera com molt homes fan ,perdó, i també alguna dona.
    Quina manera d'estimar que per ella va ser l'últim pensament. La Laura va saber l'important que era per a ell.
    Has mantigut l'intriga fins l'últim moment, això és bo perquè et llegim.

  • retalls de vida[Ofensiu]
    Ilargi betea | 22-04-2004 | Valoració: 10

    M'agrada el ritme d'aquest relat, és emocionant, molt emotiu i sobretot soprenent. He llegit molts dels teus relats i crec que tens un talent especial. Espero que segueixis regalant-nos retalls de vida...

Valoració mitja: 9.56

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: