Foto de perfil de ninona

ninona

Barcelona,

58 Relats, 230 Comentaris
109998 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 1964. Volia investigar i fer grans descobriments, i vaig estudiar Bioquímica, però després de moltes voltes he acabat fent projectes informàtics, una feina que m'agrada.

De sempre m'ha apassionat llegir i escriure. Un dia vaig descobrir aquesta web a través d'un bon amic que hi escrivia, i des d'aleshores m'hi passo quan puc.

Va haver un temps que participava en els reptes (aleshores nomès hi havia el clàssic) i era gairebé addictiu, però ara m'és gairebé impossible.
Darrerament m'he aficionat al niporepte, però només hi participo de tant en tant.

També em trobareu al bloc Univers madur.

Passeu-vos, comenteu i no dubteu a criticar: és la millor manera de millorar.

Per qualsevol cosa que vulgueu, m'agradarà tenir notícies vostres ...

ninona1206[arrova]gmail[punt]com


Per si us fan servei, algunes eines i enllaços útils

Últims relats de ninona

  • Nadal 2016

    ninona - 23-12-2016 - 216 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Els mesus millors desitjos per Nadal més

  • El tren del viatge

    ninona - 18-12-2016 - 225 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Vaig escriure el gruix d'aquest relat per participar en el repte 136 allà per l'estiu del 2006. Ara l'he recuperat i ampliat per participar al VIIè CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "MITJANS DE TRANSPORT" que aquest mes va de trens. més

  • Nadal 2015

    ninona - 20-12-2015 - 311 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Farem un Nadal amb imatges de refugiats, absolutament actuals però alhora antigues, perquè malauradament no aprenem i repetim barbàries fins a l'infinit i més enllà. més

  • La cuca Piluca i el Sol

    ninona - 30-10-2015 - 329 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Aquesta és la història d'una cuca de llum i del Sol, i d'una fada amiga, i d'uns fills de colors. Una història que podria ser l'origen de la llum, per participar en el Concurs ARC de Contes Infantils 2015 "La llum" més

  • Aquests adults!

    ninona - 05-01-2015 - 654 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat participant en el Repte CXXVII (127) L'adolescència a les catacumbes del fòrum (26.05.2006), que recupero gairebé sense tocar pel Concurs ARC de Microrelats 2014-2015 "EL Cicle de la vida" més

  • Nadal 2014

    ninona - 18-12-2014 - 663 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    La meva felicitació de Nadal per aquest any en que sembla més difícil conjugar alegria i pau i realitat. Amb els meus millors desitjos més

  • Un nou jorn

    ninona - 20-11-2014 - 496 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Microrelat per participar al concurs ARC a la Ràdio 2014-15, "El cicle de la vida". Novembre: naixement més

  • L'edat de la paciència

    ninona - 18-09-2014 - 627 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Hi ha una edat per cada cosa, però a vegades les coses no són ben bé com un espera. més

  • La carta dels somnis

    ninona - 11-09-2014 - 834 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Carta des de 1714 més

  • 1714

    ninona - 11-09-2014 - 609 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Geografia i xifres. Un exercici de pseudo-humor per intentar homenatjar aquest tricentenari lluny d'èpiques i amb un toc eròtic. més

  • Frec a frec

    ninona - 06-04-2014 - 1137 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest poema forma part del projecte Sentimentari, amb la lletra "L" de luxúria. Clica si vols saber-ne més. més

  • Aquest meu petit país

    ninona - 30-07-2013 - 1096 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El meu particular petit país, el que vull i el que duc a dins més

  • Sant Jordi i la paraula

    ninona - 23-04-2013 - 1009 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per Sant Jordi hi ha roses i llibres arreu. És important mantenir aquesta festa, preservar el gest amorós amagat rere una rosa, i no perdre mai la força de la paraula. més

  • El botó del meu plaer

    ninona - 13-02-2013 - 814 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina, una pràctica que em resulta incomprensible i que no és un problema de cultura, ni de religió, sinó de poder: de poder masclista, de sotmetiment de la dona, d'eliminació de qualsevol ombra del seu propi respecte i la seva valoració persona més

  • La calaixera

    ninona - 07-02-2013 - 1057 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest poema forma part del projecte Sentimentari del bloc Univers madur, amb la lletra "I" d'intimitat. La persona que perd la seva intimitat, ho perd tot. (Milan Kundera) més

Últims comentaris de l'autor

  • ninona | 09-08-2017

    Hola Lluís,

    Molt bon relat, especialment pel que fa a la descripció del personatge, en primera persona, que traspua un caràcter obsessiu, més que meticulós, maniàtic, que fa una certa angúnia; ja veus que amaga alguna cosa que no rutlla del tot bé.

    Crec que aquests trets del protagonista (qual Norman Bates) queden molt palesos en l'assumpció que hem fet del paper de la mare, que he de dir que no s'esmenta en cap moment (crec), però que en canvi tots hem interpretat darrere el nus de la corbata.

    M'he quedat amb ganes de llegir la continuació (cosa que faré tot seguit aprofitant que l'has penjada), o sigui que el segon objectiu assolit, també, amb èxit.

  • ninona | 09-08-2017

    Hola Lluís,

    Molt bon relat, especialment pel que fa a la descripció del personatge, en primera persona, que traspua un caràcter obsessiu, més que meticulós, maniàtic, que fa una certa angúnia; ja veus que amaga alguna cosa que no rutlla del tot bé.

    Crec que aquests trets del protagonista (qual Norman Bates) queden molt palesos en l'assumpció que hem fet del paper de la mare, que he de dir que no s'esmenta en cap moment (crec), però que en canvi tots hem interpretat darrere el nus de la corbata.

    M'he quedat amb ganes de llegir la continuació (cosa que faré tot seguit aprofitant que l'has penjada), o sigui que el segon objectiu assolit, també, amb èxit.

  • ninona | 09-08-2017

    Hola,

    Les meves disculpes a tots per respondre tan tard (molt tard) als vostres comentaris, sempre molt benvinguts, però han estat uns mesos caòtics de feina i altres temes i m'ha estat impossible fer-ho abans; així que aprofitant el descans vacacional, intento posar-me al dia.

    Primer de tot, he de dir que la meva intenció era fer un relat més llarg i que aquest exercici havia de ser només la introducció; per això pot semblar que no acaba d'explicar gaire res o que apunta alguns temes que no acaben de concretar-se. D'altra banda (com la intenció no sempre quadra amb la realitat, i potser no l'acabo allargant), volia que l'exercici tingués sentit per si sol i aleshores se'm feia molt difícil descriure molt més els personatges sense quedar desproporcionat.

    lisboa, l'exercici està escrit en dos moments diferents perquè l'havia començat fa temps i ara -amb motiu del taller- l'he allargat amb l'aparició del personatge "misteriós" i el seu gos; crec que això pot haver influït en el canvi de prosa que comentes.
    He de dir, però, que també té un punt d'intencionaliat ja que pretenia que la forma del llenguatge (més enllà de les paraules) ajudés a definir el personatge com si fos la seva aura: Irene té un aire més eteri i introspectiu; mentre que l'home del gos és més terrenal. Lluís, m'apunto revisar els possessius que, com dius, resulten un pèl excessius.

    Sobre el títol: Briònia (per cert, em vaig descuidar l'accent), no aneu desencaminats i té a veure amb la carbassina (Bryonia dioica) però no pas per cap de les seves propietats o característiques, sinó perquè el relat, el paisatge i algun gest dels protagonistes es situen en el poble de Briongos de Cervera (Burgos) que sembla ser que deu el nom a aquesta planta. Em va semblar un bon nom per ubicar el relat sense citar expressament el poble o la zona.

    Ferran, uf! Tens tota la raó amb aquesta frase, i a més en sóc conscient, però no veia clar on posar les comes, segons com em semblava que tallava el lligam entre les parts. Segueixo donant-li voltes :P

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
    Seguim treballant!

    Pilar

  • ninona | 15-05-2017

    Com vaig tard per fer el meu comentari, moltes de les coses que voldria dir ja estan dites, i fins i tot he descobert moltes altres que se m'havien passat, així que més que un comentari, la meva aportació serà més aviat una mena de resum/resposta a comentaris anteriors.

    Aspectes que trobo interessants i difícils d'aconseguir)

  • L'equilibri entre la descripció "textual" del personatge i el que se sobreentén d'ell a través de l'escrit.

  • La dualitat entre allò que viu el personatge i el què en pensa.

  • Sobre el narrador en primera persona, trobo que és molt difícil, no només per haver de construir un relat des de la visió del protagonista, sinó (i sobretot) per ser capaç d'abstreure's del propi jo i narrar en primera persona sense fer del personatge el reflex d'un mateix


  • Aspectes que no havia considerat i que m'heu fet adonar amb els vostres comentaris)
  • Detall tipogràfic per a la introducció de les altres veus

  • Metàfora dels enagos i la goma per referir-se a l'opressió de la dona en la societat de l'època

  • Simbolisme de la cafetera i la imatge de la dona; o de la goma trencada i el pas a la vida adulta


  • Altres aspectes / comentaris)
  • Totalment d'acord amb en Calderer sobre com l'ús del passat perifràstic fa la protagonista més propera i natural, i diria que a més la dota d'un cert caos mental que la descriu molt bé.

  • ninona | 03-12-2013

    Sé segur que l'havia llegit, fins i tot recordava el gir final, però m'ha sorprès com va guanyant en intensitat,com s'accelera i com aquesta acceleració t'estreny el cor d'angoixa.
    M'agrada com s'encadenen els paràgrafs i m'ha fet somriure aquesta aversió als coloms.
    A veure si recuperes una estoneta per penjar més relats

    Pilar

  • ninona | 23-04-2013


    A vegades els dits tenen vida pròpia i els meus ulls són una mica lents.
    :P

  • ninona | 18-02-2013

    m'has deixat ben astorada.
    Jo no estic per aquesta via (des del meu jo racional), però sovint penso que no ens falta gaire per arribar-hi.

  • ninona | 13-02-2013

    Li falta la darrera estrofa, que diu:

    NO extirparan el botó del meu plaer
    en nom de la puresa i la tradició.
    Que haurem fet sentir el clam
    i cap ritus no serà
    si no és el de l'amor.


    Podeu llegir-lo sencer (i veure un vídeo tremendament colpidor) en el meu bloc

  • ninona | 08-02-2013

    Crec que voldria obrir el calaix dels somnis ajornats i trobar-me'ls encara allà guardats.
    Seria terrible obrir el calaix i trobar-lo buit, perquè voldria dir que allò que en algun moment va ser prou important per nosaltres com per no renunciar-hi, encara que no ho poguéssim assolir aleshores, s'ha esvaït sense ser-ne conscients.
    No són somnis perduts, ni tampoc somnis descartats. Són somnis irrenunciables, només ajornats per un moment millor, més adient.

    A vegades vivim tan de pressa que ens deixem endur per la inèrcia i no voldria un dia mirar la vida i descobrir que no ha estat el que volia, que he marxat del camí sense triar-ho conscientment. Que això no vol dir que no pugui ser una bona vida, fins i tot millor que la que hagués estat segons els somnis, però m'agradaria poder triar descartar els somnis i no descobrir un dia que han volat sense saber com.

    No m'explico gaire, però segur que m’entens :P

    Petonets,

    Pilar

  • ninona | 22-09-2011

    Que no saps que ara canviaran el nom i ja no serà Mediterrani sinó Madriterrani? Així posats, és ben normal que el Corredor Madriterrani passi per Madrid.

    Molt aconseguit el poema. He arribat aquí a través de l'aranès i m'ha sorprès molt agradablement la ironia dels teus poemes.

  • ninona | 22-04-2011

    M'ha agradat llegir el teu poema perquè ja fa temps vaig escriure un relat sobre el mateix tema (Un altre Sant Jordi) i aquests dies l'he recuperat al meu bloc.
    Són boniques les tradicions, especialment si no acabant sent nomes un acte repetitiu, automàtic i mancat d'ànima.

    (Per cert, el meu tampoc no és autobiogràfic.)

  • ninona | 03-04-2011

    He arribat aquí des del teu comentari al meu bloc i la teva aportació al Vocabulari de sentiments,sensacions i altres percepcions.

    Primer que res, deixa'm dir-te que el relat m'ha agradat molt. És fàcil i àgil de llegir i té aquest punt d'humor que el fa ... (no sé dir-ho, com bé diu el teu prota, a vegades ens falta la paraula justa per descriure el que volem expressar). En definitiva, que m'ha agradat.
    Totalment d'acord també en el rebuig a aquests diminutius absurds i continuats, i també rebuig a aquest "plural" que intenta ser còmplice i que et fan venir ganes de dir: ei, que el que estic aquí sóc jo i no nosaltres.
    Òndia, ara m'adono que tinc molts trets en comú amb el teu prota. A veure si m'hauré de tancar. Només espero no arribar a matar ningú. :D))

    Em sap greu no poder afegir al vocabulari les expressions neblit i uli-ulat, però llegir el teu conte m'ha proporcionat d'altres: veritat, certesa, paranoia, pèrdua, violència, agitació, agressivitat, tranquilitat, intranquilitat, calma, silenci, inquietud.
    Quin munt ! Ja sé que molts no són ben bé sentiments, però el meu vocabulari també inclou sensacions i altres percepcions, així que suposo que els estats d'ànim també es poden considerar.

    Et convido a seguir el projecte en el meu bloc. Ets ben lliure d'utilitzar el recull d'expressions com vulguis; fins i tot podem parlar de fer alguna cosa paral·lela o en comú o obert a més gent.

    Ens llegim,


  • ninona | 11-12-2010

    La festa major del poble sempre és especial, a cada edat d'una manera diferent, però sempre especial.
    M'ha agradat la teva descripció de la festa i el sentiment d'espera de la següent.

    He vist al fòrum que potser t'hi passaràs per Paraules per la Marató.
    Em faria molta il·lusió que t'animessis a venir i llegir algun dels teus relats (que tal aquest mateix sobre la festa major), i que engresquessis els teus amics a venir també. Ja som a les portes i encara ens falta gent !!!

    Una abraçada

  • ninona | 03-04-2007

    enyor

  • ninona | 03-04-2007

    La kassussa fa pps de poemes i cançons.

    Us poso el que ha fet d'aquest poema. La rosa blanca que surt al principi i al final se'n diu

    enyor


    Oi que s'adiuen les imatges?

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: