m'agradat ensopegar-me amb aquest poema, el contingut, te certes similituts amb un que vaig escriure jo, BALLA TRANQUILAMENT, m'agradat molt inclos m'ha fet somriure amb lo de la barra energetica. i tu des del cim un bon pa amb tomaquet disfrutant del dia ,la vista, les olors etc. ........ Ara fa dies que no escric degut ... els forts dolors d'esquena..... però ja passaran qui sap? potser demà ? ! ....

Iun dia es torna a omplir, d'amor i rialles, .... i torna abrollar l'aigua magica que cura les ferides, ... aqueta font, és dins teu, .... sols hem de treure la broça, amb molta cura,... i omplirla d'amor, d'esperance, i de la certesa de .... JO SI QUE PUC!, ... fins i tot la terra seca està destjant que la miris amb amor.

On és aquest mirall? .... ÉS EN TU EN MI I EN TOTS, ........ Ell te la mirada de l'amor, la tendresa, .... ell veu la nostre nuesa, la cara solcada per el pas dels anys, i descubreix la bellesa interior, malgrat els errors, ell ens veu com un Pare, i en mirar-nos somriu amb amor, no jutge, no recrimina, observa i amb veu fluixeta a cau d'orella et diu: demà tingues compte i fes-ho millor.

Ho trans-crius tot d'una formatant precisa que m'has fet sentir no un espectador, si no viva sota la pluija, gracies, per aquesta estona.

Tota una historia d'amor amb abraçades de núvols, vent i suau pluija, i per fí un sol que don calidesa a una bella historia d'amor.

m'agradat molt aquesta frase, : sigues pacient, .......... pacient amb el cor, pacient amb les il·lusions, amb la vida, amb 'l'altre, amb tu mateix, ....... despres del meu silenci , .. ets el primer a qui he tornat a llegir.

Hola bonica, ets molt jove de vida, com deia la vella cançó : .. ( quince años no son nada, mas azul es la mirada), ... rera aquesta juventut endevino un cor tendre i savi, un saber observar el mon, saben allò que vols, o no vols, dubtes .... sempre tenim dubtes, però el millor col·legi és la propia vida. Fa molts anys el meu marit va morir de cancer, i m'has fet recordar moltes coses. m'has agradat , i no ho dic per quedar be, una dolça abraçada. Maite

En cada finestra presentes diferents arbres, la del llimonés, els taronges ..... magraner, ... m'has fet pensar .. que bonic poder clasificar la ubicació de les finestres segons els arbres, .... Et vaig fen un seguiment, ... maite.

jo l'he vist a la matinada quan despunta el sol, i les seves ales brillen, un instant , mentres amb la seva petita mà et diu .... fins demà.
Un abraçada de fada..
Maite Masachs

Ens escoltem,

quan en silenci,

l'amor,
ens parla. Quan dos s'estimen en el silenci, s'enriqueixen els cors.

La soledat és com un cuc que viu sota terra i de tant en tant surt i busca unaltre lloc per socavà, .. Tu tens el poder de treurete-la de sobre, i quan els pensaments de solitut s'acosten, enviarle a parir panteres, per com escrius endevino un cor tendre amb una gran força interior, és un plaer haver-te trobat, una abraçada .. Maite

No puc afegir rés a les veritats que expreses, .....
ja fa anys quan la guerre del golf, tot parlant en una taula rodona, vaig dir...
si jo fos la terre ja hauria explotat, per com em tracten.
Ara dic beneida terra que entre mig dels dolors que pateix, és capaç de seguir oferin-nos els seus aliments, les postes de sol, la bellesa del seus païsatges .....
sols cal observar, i agraïr, ....

un cor agraït, no és mai un cor trist.

Jo agraïexo haver-te trobat , entre mig de pensaments i paraules.
Maite.

Així doncs,
i si el secret és lluny?
Però molt més lluny que qualsevol distància de l'univers...
Traspassant tot tipus de fronteres...
Massa enllà, potser, per a nosaltres.

Que és aixó que busquem? ... la bruixa bona, que potser és ....... aquesta font d'amor que tots portem a dins, del nostre cor, tot esperant, que li obrim les portes, i brolli com una font que ompli el mont d'amor alegria, bonesa, pau, ..... aquesta font que siquetritza les ferides, i les tanque cosides amb fil d'or.
Tot aixo i més ha despertat en mi el teu poema. som molts els qui creiem que en mig del soroll, silenciosament les bruixetes, velles i joves treballen amb amor,.

Per tu vaig ser oreneta,
per poder,
al teu costat, estar.
T'imagino creuant l'aire dançant, al seu voltant, i deixant caure un ploma com a recort.
.... l'imaginació ens fa lliures, ....
i ella agafa la ploma i comença a volar amb tu, ala contre ala, i fent un descans, en una branca, s'uneixen a tu sempre més. .....
i quan tanquis els ulls, sempre sentiràs que pots volar amb llibertat.

vaig llegin , i van penetran els teus, sentiments, fins i tot es fan meus, avegades brollen amb força , d'altres sensa amargor van desfilan tranquils.
... gracies per els teus poemes. maite.