No ser que em passa

Un relat de: Lèvingir
Tinc enyor

Totes les coses que abans feia , ja no les puc fer
Ja no puc jugar al carrer i que els meus pares em renyin per haver-me pelat els genolls

Tinc por
Qui seré a partir d’avui? Quines coses noves descobriré?
Que li estar passant al meu cos?

Tinc set i fam

Coses noves em passen, em poso vermell davant de les noies, i no em surten les paraules, abans tant senzilles,
el meu paladar, demana degustacions noves, fins fa poc mai m’ho hauria imaginat., les meves actituds són esquives i rebels davant molta gent , abans sempre em miraven amb bons ulls.

Tinc ganes de sentir

Les mancances de la privacitat de deixar de ser nen, de creure en mi i del que faig i del que vull fer. He de mirar endavant ? o continuar mirant enrera ?
On és el meu camí ?
A l’abans? Quan res no em mirava?
A l’ara? Quan tot ho vull mirar?
Al demà? Quan ja ho tingui tot mirat, regirat, canviat? i entre cometes, observat?

No ser que fer, ni a on anar. Necessito les moltes ajudes que acabo de perdre i al mateix temps no les demano per res, les vull gicar en l’oblit del meu calaix del sastre.

He deixat de ser jo?
Seré, el mateix de sempre? o un èsser nou,?

No ser que em passa.

Lèvingir

Comentaris

  • bon dia[Ofensiu]
    meral | 09-04-2015 | Valoració: 7

    Tinc la sebcacio d'haber-me despertat en una ciutat que no és laa meva,És normal o és que estic a la lluna de València?

  • Fantàstic. [Ofensiu]
    reusenca | 06-04-2015 | Valoració: 10

    Fantàstic. M’agrada la manera concreta i concisa que tens d’exposar dubtes i neguits entorn d’una època de la pròpia historia. És fàcil copiar la imatge del teu personatge i sentir-se identificat en aquest moment crucial.
    Enhorabona

  • Quan creixem[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 18-01-2015

    tot són dubtes i tu els expliques prou bé.

  • Dubtes i pors[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 12-01-2015

    Has posat en la veu del teu protagonista adolescent els dubtes i les pors que no sap que té (sabrà que els va tenir quan es faci més gran si, com tu, se’n recorda)

  • Encertat[Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2015 | Valoració: 10

    Molt ben expressats els dubtes, les angoixes de l'adolescència. Ben portat, sembla que siguis dins la pell del que ho sent.
    Una abraçada

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-01-2015 | Valoració: 10

    M'agrada esta molt ben escrit

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-01-2015 | Valoració: 10

    M'agrada esta molt ben escrit

  • Enyor del present[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-01-2015 | Valoració: 10

    Enyorar el present no sempre és dolent. És ser conscient de la realitat. Si enyores alguna cosa és perquè no la pots fer. I si és així, serà perquè hi ha alguna dificultat, física o psíquica. Acceptem-la. M'ha agradat molt el teu poema, per la forma lliure d'escriure'l. Permet-me dir-te que vigilis algunes formes gramaticals dels verbs (No "ser"... no sé...). Una molt forta abraçada i molt bon any nou!

    Aleix

  • Està bastant bé.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 06-01-2015 | Valoració: 9

    Sí, sempre patim (o satisfem) necessitats. Les necessitats mai desapareixen.

    Per això necessitem bones lleis, bons aliments, bones famílies i un bon clima, entre altres coses.

    M'agrada el teu poema, una bona reflexió.

    I sí, la gent canvia amb el temps. O tempora o mores. L'evolució sempre passa. I no vivim tota l'eternitat.

    Gràcies pel teu bon relat.

    A reveure!!!

  • No deixarem...[Ofensiu]
    AVERROIS | 06-01-2015 | Valoració: 10

    ...mai de ser uns nens amb una motxilla a la esquena. En un prinncipi no pesa res i saltem, cantem, riem, sembla que poguem volar. A mida que la vida ens va carregant la motxilla els nostres salts es tornen més feixucs i el nostre vol una mica més pesat. Però en el fons encara som aquell nen i a vegades cal buidar una mica la motxilla i respirar de nou, per saltar, ballar, riure perquè si.
    Una vegada quan tenia setze anys li vaig dir al meu pare...Saps quina diferencia hi ha entre ser jove i ser gran? I ell em va contestar...Quina? Doncs estava la mig del carrer i vaig començár a saltar amunt i avall. I li vaig dir...Ho pots fer això? I ell em va dir... Si però que dirà la gent si ho faig. Aquí hi ha la diferencia vaig contestar.
    L'adolescencia és un gran canvi, però no hem d'oblidar que en el fons som uns nens grans.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lèvingir

Lèvingir

189 Relats

1195 Comentaris

186911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Lèvingir, Un antic drac vermell

escric: -perquè sento, demano i crido parlo, enraono i mai retrocedeixo.



jlherj@gmail,com


Sempre hi ha un record per la gent que s'estima encara que a vegades no hi siguis o no hi puguis ser tant com voldries