MALA PEÇA ESPACIAL

Un relat de: Jaume Dargó
MALA PEÇA ESPACIAL


Ja de quan era petit, la mare sempre m’havia dit que era un malendreçat! No entenc com m’ha pogut passar una cosa així! Un astronauta ja ho sap que els escafandres espacials no duen butxaques, és de llibre! Però en sortir de la nau a fer un tomb per revisar uns aparells exteriors, de sobte he vist un mitjó molt familiar flotar davant dels meus nassos. Amoïnat, em demano si és correcte deixar-lo vagar per l’espai eternament.

Comentaris

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-04-2017 | Valoració: 10

    Definitivament, hi haurien d'incloure butxaques. És molt antiestètic veure un calcetí vagant per l'espai!

    Has fet un microrelat molt divertit. Ben escrit i ben resolt! Enhorabona.

  • Imaginació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-04-2017 | Valoració: 10

    A vegades, de les coses més quotidianes se'n pot fer un relat ben imaginatiu. I això de pensar que per l'espai pot flotar un mitjó, mai se m'hagués ocorregut! Felicitats, Ferran! Una forta abraçada.

    Aleix

  • No et preocupis[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-04-2017

    Què és un senzill mitjó en la immensitat de l'univers?
    El teu breu relat m'ha posat, de bon matí, un somriure als llavis.
    Gràcies, Ferran.
    Una abraçada.

  • Despistat?[Ofensiu]
    tapisser | 14-04-2017 | Valoració: 10


    On has estès la bugada?


    M'ha fet riure.


    Una forta abraçada.
    Albert

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

28 Relats

169 Comentaris

18156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.