Cercador

Llista categories

501319km

Un relat de: Cirerot

hi ha coses
que el vent no s'emporta.
veus d'ànimes mortes
que travessen finestres,
recorren boscos i salten muntanyes.

es perden horitzó enllà
i tornen caminant
sobre les copes dels arbres.

em pregunto què volen
i contesten que res;

només són aquí
per recordar-me estones viscudes,
monuments de memòria,
instants enyorats
que conviuen amb mi.

Comentaris

Afegir comentari

El que ens queda...[Ofensiu]
Helena Sauras Matheu | 29-02-2024 | Valoració: 10
Bon dia, Cicerot:

El que ens queda és la memòria i l'enyorança d'aquests instants viscuts, com bé dius. Els magnifiquem com a monuments, tota la raó en això.
Un poema que transmet i que no s'emporta el vent. Potser no vol res, però arriba.
Conviurà en nosaltres durant temps.

Una abraçada,

Helena
Esperits...[Ofensiu]
Rosa Gubau | 29-02-2024
ànimes que fan sentir la seva presència, el seu aroma, la seva brisa, la seva veu... Esperits que ens ronden i busquen la pau.

Molt profund aquest poema Cicerot.

Cordialment.

Rosa.

l´Autor

Cirerot

106 Relats

163 Comentaris

84252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >