La mitja taronja

Un relat de: foster

Sóc un home atractiu, amb un cos fort, però res de músculs cultivats al gimnàs. Odio els culturistes. Els meus ulls són foscos, que no negres, d'un marró indeterminat, i diuen de la meva mirada que si bé denota honradesa, té un punt estrany que crea desconfiança.
Treballo fent una feina que m'agrada però no m'apassiona. M'encanta veure els esports per la tele, però jugar-los és massa complicat i compromés. M'agraden les rosses i també les morenes, però potser les pèl-rojes són les que em desperten més fantasies. Prefereixo els pits grossos que els que pots abastar amb la mà tencada, però si estan ben fets...
M'estimo la meva dona, potser no amb bogeria. És dolça i encantadora, i traga amb les meves extravagàncies com qui s'empassa una aspirina.
Sóc força intel.ligent, encara que no brillant. Vaig tirar endavant la carrera amb esforç i sense ganes, i els resultats foren els esperats, ni bons ni dolents.
A casa nostra participo sempre de les feines domèstiques: vaig al mercat, compro el bo i millor de cada parada, sé triar i remenar. Trec un bon preu per una excel.lent cua de rap. Ara bé, quan torno amb el carro mig ple, ho deixo tot ordenat sobre el marbre de la cuina. Jo no hi entro mai, a la cuina, no toco els fogons, l'artista és la Carme.
Sóc clàssic fent l'amor però tinc espurnes perverses. De tant en tant fantasiejo amb dones de pagament, i sempre ho deixo estar a última hora.
No tinc massa amics, només els necessaris, els de veritat. Amb ells parlo de la vida, i s'estranyen que no tingui una opinió ferma sobre la majoria de temes transcendentals. Ells no poden fer com jo; no accepten altres punts de vista ni que estiguin totalment justificats. Jo sempre escolto i ho valoro tot, encara que al final decideixi segons els meus propis paràmetres.

Sóc feliç així, sóc útil a la societat? No ho sabria dir amb seguretat. Però segur que no faig mal a ningú, sóc una bona persona, això és el que importa. I respecto els altres, i la respectava sobretot a ella, la Carme.

Ara, quan m'està fotent fora de la seva vida, no em crec capaç de comprendre'n els motius.
-Hi ha un altre home, veritat?
-No, Curt, no. No és això. Com de costum només escoltes la meitat del que et dic. I és en la meitat que no escoltes on hi ha la part important. És com amb la resta de la teva vida: només veus el que vols, i resulta que el que et perds és el que veritablement val la pena.
-Digue'm tan sols què he fet malament, en què t'he fallat? -vaig insistir sense ser massa insistent.
-En res i en tot, estimat. Aquest és el problema: Ets un mitges-tintes, i sempre ho seràs!!!

La seva resposta, rotunda i estudiada, em desmuntà per complet.
No vaig saber si fotre-li un bon crit o un petó.



Comentaris

  • bonissim[Ofensiu]
    headsushi | 13-06-2013 | Valoració: 10

    Foster, he disfrutat amb el teu relat com un enano. Salutacions des de Alemanya

  • un 10[Ofensiu]
    dolo | 27-09-2012 | Valoració: 10

    M'ha encantat el relat. Molt directe, narració quotidiana, estil directe...Felicitats!


    Et poso a preferits.
    Petons

  • Bones images[Ofensiu]
    Mitjons | 26-03-2012 | Valoració: 9

    De seguida m'he imaginar un home que va fent, amb les mans a les butxaques que va a un pas tranquil. M'ha agradat molt com has detallat tant la personalitat del personatge a través d'imatges concretes de la seva vida, fins i tot amb el físic. A més proposa una reflexió interessant, molt bon relat!

  • Visca la vittttaaaaaaaa[Ofensiu]
    Palamidessi | 25-09-2008 | Valoració: 9

    Divertit, sí senyor, divertit.

  • quantes persones...[Ofensiu]
    Lior | 25-09-2008

    ... hi deuen haver com el protagonista del teu relat?
    El que no m'esperava gens és el final. Ara que, jo em pregunto: la dona, la Carme, com deu ser? D'acord que el protagonista no és perfecte, però ningú ho és, i no trobo que els motius que li dóna ella siguin motius suficients per deixar-lo. De totes maneres, és un final molt bo i sorprenent, m'ha agradat molt.

    Fins aviat.

  • en la mediocritat ,esta la vida [Ofensiu]
    Avet_blau | 06-09-2007 | Valoració: 9

    de mitjes tintes
    n' es plena la vida ;
    de fet tothom es mediocre en moltes coses
    i alguns son brillants en una cosa, però suspenen estrepitosament en moltes altres.

    La vida i les persones som complicats i variables, i tothom te els seus defectes.

    Qui busqui la perfecció als altres,
    que es miri al mirall de la vida,
    i es veura reflectit amb totes les seves mancances, sovint mes que virtuts.

    La Carme trobarà algun lumbrera en algun tema , peró que serà un negat en altres coses , nomes amb els anys, potser masa tard, comprendrà que la vida es mediocre
    i que es un mateix el que te que donarli "VIDA" a la mediocritat.

    Avet_blau

  • afrodita | 13-09-2006 | Valoració: 9

    Sí..aquí estic donant una ullada...és estrany però mira, no se m'ha fet gens pesat llegir el relat, més aviat el contrari..i això no és fàcil eh!

    Trobo molt bona la descripció que fas de l'home, encertada, justa, res, que té el seu punt la veritat...

    AfrOditA

    PD: Viu, la majoria de gent es limita a existir

  • El "mitges-tintes"...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 25-04-2006 | Valoració: 10

    Caram amb el relat, foster. T'he de dir que m'ha agradat molt i se m'ha fet curt. La descripció de l'home crec que és molt bona, tot ho comença força bé i després... sempre ho deixa inacabat. Podríem dir que és "l'home inacabat" jeje. El relat és amè i entretingut, ja dic que hauria seguit llegint sobre aquest pobre home! Suposo que deu ser una mica avorrit i desesperant viure amb una persona així, a la vegada que penso que ell mateix deu veure la vida avorrida i sense objectius, per ser així... En fi, t'envio un fort petó!! Muaaaaaaaks!!

  • el normal[Ofensiu]
    Estel | 23-04-2006 | Valoració: 8


    el més trist del relat, és que molta gent viu així. Es limiten a viure , a tirar endavant, sense ni tan sols valorar els seus objectius, les seves ambicions, esperances i sentiments.
    el final està tallat molt en sec, però està molt bén plantejat i molt ben escrit

  • mentre llegia el relat anava pensant en quin comentari et faria. Perquè ja et dec uns quants comentaris, eh.
    I pensava... caram, el personatge aquest té una personalitat contradictòria, ho haig de posar al comentari [...]. I sorpresa, el que es tractava era d'això.

    Per tant... un relat molt aconseguit :)

    annabella pampallugues

    PD: ho sent, no sé fer comentaris millors...

  • instants | 14-11-2005

    " el dinero que te salva es el mismo que asesina" recordes: "mentre no es quedi tot en expectatives"...

  • El personatge, és un home molt "cagaduptes", és un : si.. però no. Això és el que a la seva dona , la treu de pullaguera. No sap escultar,de mentres ella li parla, ell és va mirant el melic.
    Si ell, és la mitja tarona.. ja està expremit !. :-)
    Ho has relatat molt bé, m'ha agradat.
    Un petonet.

  • Shu Hua | 31-10-2005

    Quan no recordo alguna cosa que m'ha dit la meva companya de feina, sempre em diu que sóc com els homes: no escolto. Exagera, és clar. Però aquest home li escauria perfectament la seva frase: no escolta. I així, no saisfà a la Carme. De vegades és millor barallar-se que no parlar.
    M'ha agradat aquest relat amb sorpresa final, no me l'esperava, tot i que es veia venir que les coses no li podien anar tan bé.
    A banda de la idea, està ben escrit, ni curt ni llarg. Per cert, el nom de Curt, és per indicar que és una mica curt, oi?

    Sobres el teu comentari, me n'has fet adonar que potser li sobra el "no". La idea és: qui sap si tornarà el mal son? O sigui, que ella està calmada ara però vull indicar que no s'ha resolt el problema, perquè el malson pot tornar. Gràcies pel comentari i per comentar-me aquest text, al qual li tinc una especial predilecció.

    Bona nit
    Glòria

  • Molt bé, jove[Ofensiu]
    Màndalf | 29-10-2005

    M'ha agradat el relat. Prepares bé la situació i tens cura dels detalls. Vas desgranant el caràcter del Curt i ens fas veure que és una mica cagadubtes. És una postura davant la vida que també la trobo vàlida, perquè no?. Tenim dubtes per tot arreu, sempre estem decidint. És la passió per la vida. Qui no decideix es queda a casa mirant la tele.
    Primer he pensat que jo potser hagués canviat l'orde dels paràgrafs; estan una mica enfarfegats, però després he vist que així sembla que en Curt és més dubtós. Està bé.
    L'argument d'ella per separar-se és una mica fluix. Segur que hi ha alguna cosa més. Potser no fa res a la cuina? Massa monotonia? Ella diu que ell escolta només la meitat,... i els que no escolten/em gens (a vegades)? La trobo una mica exagerada a la Carme. Falta un tros de la conversa, no ens ho ha explicat tot la Carme.

    Salut i fins la teva

  • Simplement, genial[Ofensiu]
    gladia | 29-10-2005 | Valoració: 9

    m'agraden moltíssim totes aquestes dualitats. No sé què més dir ja que m'has deixat sense paraules. Altre cop, felicitats!!

  • Sr. Foster![Ofensiu]
    Leela | 10-10-2005 | Valoració: 10

    Agradable, lleuger i molt bo aquest relat...
    M'ha agradat moltíssim, de veritat. Des de la ironia del títol (mitja taronja) al final al que s'hi arriba a través d'una descripció amb la que, al menys jo, en certa manera m'hi he identificat... potser jo també sóc una mitja tintes...
    Però.. ara em fas dubtar... realment els mitges tintes escriuen així??

    Una abraçada!

    Leela

    Ps. et segueixo llegint...

  • Es dificil..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 09-10-2005 | Valoració: 10

    Es dificil viure la vida sense peròs..
    Es massa dura, tot és massa dur...
    Sovint te'n adones que no és com tu la vols viure, i que ella et porta per on no vols, i tu t'arrosegues per terra intentant tornar enrere, però l'únic que consegueixes es... fer malbé la teva ànima.
    Bé... agrair-te els comentaris.
    Et vaig dir que t'avisaria si anava tot bé.. i per ara, no gaire bé..
    Et deixaré el meu e-mail.
    nea_moonlight_shadow@hotmail.com

    Espero un missatge teu animador!

    Petons

    bLanCaNeus

  • mitja què?[Ofensiu]
    jacobè (Eva AC) | 08-10-2005

    Hola foster! Fa dies que tenia pendent aturar-me en els teus relats. Abans de tenir el plaer de coneixe't ja ho volia fer. Reconec que havia passat per l'ebenisteria sense mirar. Quin pecat! Acostumo a llegir poesia i se'm fa difícil comentar narrativa. La llegeixo com una poesia...No sóc capaç de parlar de la part formal, ni hi entenc de literatura, però m'agrada comentar el contingut del què s'explica.
    "I és en la meitat que no escoltes on hi ha la part important. És com amb la resta de la teva vida: només veus el que vols, i resulta que el que et perds és el que veritablement val la pena." M'ha recordat la frase que diuen que va dir John Lennon "La vida és allò que passa mentre estàs fent altres plans".
    La mitja taronja desmitificada. El tot no és la suma de les parts. En les converses ( o conversacions!) no anem enlloc si un entén una meitat i l'altre l'altra meitat!
    Contenta d'haver-te trobat. Et segueixo descobrint...
    Cançó


  • a mitges![Ofensiu]
    quetzcoatl | 25-09-2005

    Mira, aquest encara no me l'havies recomanat però m'ha agradat molt!
    Fas una descripció d'algú i en tercera persona (això fa que l'egocentrisme creixi encara més; ens preguntem per què coi ens parla tant d'ell, aquest?), i fent poquets esments a la resta de coses, o fent-ne esments a mitges; no acaba de fer cap cosa del tot.
    Llavors ens planteges una conversa sobre una separació amb la dona, que li explica que és això el que li molesta, i ho acabes amb un final rodó! M'ha fet gràcia, sips!
    Només oblida tragar del teu vocabulari :-P

    m

  • Boréâs | 03-08-2005 | Valoració: 8

    ben escrit, sense floritures però potser li falta una mica més de fluidesa. Exposes com és el personatge principal en contraposició als altres però necessita crec alguna cosa més per acabar essent perfecte. Em dona la sensació que és una notícia de diari ...

  • Gent corrent[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-07-2005

    Un personatge mediocre, sense que això signifiqui res dolent, doncs en el fons la mediocritat és, simplement, no ser ni massa ni massa poc. Tot es queda a mitges tintes, efectivament, com li diu ella. I de fet, el relat en sí també una mica, ho dones tot massa mastegat i sembla escrit de pressa, sincerament. Potser que necessitis, com molts autors/es d'aquí (entre ells jo) més planes per explicar el que realment vols. No negaré que està ben escrit, doncs escrius bé, però m'ha deixat un regust... no sé, de que li faltava alguna cosa.

Valoració mitja: 9.36

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: