Esclerosi

Ens ho havien dit, aquell matí de flors,
que no hi hauria ja més campanes,
més passejos entre les muntanyes,
més sopars a l'ombra dels roures.
Ens ho havien dit, aquell matí de tempestes,
que no hauríem més recels
per la titularitat de les nostres idees,
que mai més m'ensenyaries
els llums de Nadal del Born
i del pou de la gallina,
que després dels teus amics
venies tu.

L'espiga s'asseca dia rera dia
amb el prolongat estiatge de la sang,
cada cop et mous menys i, amb tu,
també,
la vida.

París s'ancorà per sempre a l'horitzó,
i més lluny, Erevan; dins els teus ossos.