Foto de perfil de Trossets del que penso

Trossets del que penso

Tarragona,

351 Relats, 176 Comentaris
203452 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Del no res comença un tot.
I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/

Últims relats de Trossets del que penso

Últims comentaris de l'autor

  • Trossets del que penso | 10-01-2012 | Valoració: 10

    Però ara ja ho sé que les teves paraules porten màgia incorporada.
    Marta Aubà
    Trossets del que penso

  • Trossets del que penso | 22-10-2011 | Valoració: 10

    ...no són de gel. Doncs a cada mot vols tornar a repetir lectura......
    No cal grans floritures per agradar....
    Simplement, mostrar la naturalitat del gel.
    Molt bonic.
    Trossets del que penso

  • Trossets del que penso | 09-08-2011 | Valoració: 10

    Simplement i ho fas tan senzill que no vull estemdre'm més.
    No cal ja ho fas tu.
    Marta Aubà
    Trossets del que penso

  • Llamp,
    no em dedico a escriure, per tant tampoc en sé.
    No copio!!!!! De ben cert et diré que son trossets escrits de cada nit.
    Jo no sé de mètrica, ni rima, sols sé el que sento
    Agraeixo la teva crítica.
    Però mai deixaré d'escriure.....Trossets del que penso
    Trossets del que penso
    Marta Aubà Salvadó

  • Trossets del que penso | 01-07-2011 | Valoració: 10

    Quan un es sent lliure al escriure..............
    Necessita poc més.
    Nosaltres, llegir-te
    Moltes gràcies
    Trossets del que penso
    Marta Aubà

  • Trossets del que penso | 30-06-2011 | Valoració: 9

    sempre voldré.
    Onades tendres i plenes de desig
    seran el que em mouran
    fins trobar la terra
    on em vull quedar.

    Moltes gràcies pel teu comentari
    Trossets del que penso
    Marta Aubà

  • Trossets del que penso | 28-05-2011 | Valoració: 10

    que he tornat a repetir de lectura.........
    Espero no engreixi i si ho fa segur que serà de sentiments.
    Trossets del que penso.
    Marta Aubà

  • Trossets del que penso | 10-03-2011 | Valoració: 10

    Has sabut embadalir el meu interès per la teva lectura.
    Genial i fresc.
    No cal escriure molt per dir tant.
    Gràcies pel teu comentari a Tasta'm.
    Trossets del que penso.
    Marta Aubà

  • Trossets del que penso | 03-03-2011 | Valoració: 8

    amb que podies pensar tu quan el vas escriure.
    M'agrada.
    Marta Aubà. Trossets del que penso

  • Es despulla sense pressa
    d'esquena a un cos estrany
    que, amb mirada inquietat
    en gaudeix de la bellesa
    que aquest li va mostrant.

  • Trossets del que penso | 08-01-2011 | Valoració: 9

    Com sempre pel teu caliu......
    Espero tinguis una bona entrada d'any.
    Marta
    Trossets del que penso

  • Trossets del que penso | 04-12-2010 | Valoració: 10

    A qui no li agradaria que li posessin el seu nom a aquest poema.....

    Deixa'm estimar-te l'ànima,
    la resta ja vindrà sol.
    Tatuat en la pell porto,
    el meu descobriment:
    la teva boca dibuixada,
    que segella aquell estigma
    que neix del sentiment.

    Una abraçada. Marta

  • Trossets del que penso | 22-11-2010 | Valoració: 10

    Dolç, tendre, amb sentiment.....
    Sense preu

    El batec del meu cor,
    ha canviat d'ubicació.
    Em despullo poc a poc,
    doncs encara no tinc pressa.
    La dolcesa dels teus llavis,
    em fa sentir peresa
    de tornar-me a vestir.
    El petó és la paraula.
    El permís del sentiment.
    El saber per on comença l'instint,
    de menjar-te lentament.
    Del que mai en tinc prou,
    n'estic segura,
    és del teu cos desdibuixat.
    La penombra és l'aliada,
    del que no m'agrada ensenyar.
    Sense preu és el meu gust,
    de tornar-te a tastar
    i repetir sense avorrir-me,
    fins perillosa sacietat.
    Sols et puc dir una cosa,
    que et guïs pel teu instint.
    El perfum del meu cos,
    et portarà sense preu,
    al sentiment del teu desig.

  • Trossets del que penso | 22-11-2010 | Valoració: 8

    Vi negre

    Teixit amb el color de la sang,
    vesteix la copa sàvia,
    d'aquell que veu amb delit,
    al veure que la vida s'acaba.
    El transparent del cristall,
    li mostra amb ironia,
    com la visió pot canviar,
    depenent del qui se'l mira.
    El gust d'aquest vi és diferent.
    Intens en la primera besada
    i que esclata gola avall.
    Provocant el desig,
    de tornar-lo a tastar,
    i deixar-se emportar,
    si la set és el que el crida.
    La copa ja es va acabant,
    i el vermell de la sang,
    deixa lloc al transparent,
    del cristall de la copa.
    Crec, que la tornaré a omplir.
    És bo de compartir,
    les petiteses de la vida,
    que a una la fan feliç.

    Brido amb tu per escriure amb mi.....
    Gràcies pels teus comentaris.
    Marta. Trossets del que penso


  • Trossets del que penso | 18-11-2010 | Valoració: 9

    M'encanta.......
    No goso trencar aquest silenci,
    de perfecció sense paraules.
    La brisa és un singlot,
    que l'ànima ha de prendre.
    Contemplar el desconegut,
    sovint ens provoca por.
    Com la foscor de la nit,
    que no ens mostra cap color.
    Respirar és de valents.
    Lluitar d'humans.
    Riure serà d'aquells,
    que alguna cosa han d'ensenyar....
    Seguim en contacte.....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: