Líquid

Un relat de: Àngels Blascoros

Com cada matí, obro l’aixeta de la dutxa i deixo fluir l’aigua. Em sento bé sota el raig purificador, intens.

Però, avui és diferent. Ho sé. Avui, ni ell podrà fer res per mi. M’espera un embolic mortificador a la feina que no podré suportar.

Em submergeixo en el devessall de milions de gotes que brollen de la carxofa un xic atrotinada del meu bany. Remor de mar en un espai d’un metre quadrat envoltant-me protector. M’ofereixo al corrent quasi amniòtic i cloc els ulls. Ara només un murmuri.

El broll ha esdevingut carícia i les gotes s’agermanen com a dits minúsculs que m’envolten. Lentes, però inexorables, llisquen pel meu cos, s’hi cargolen, el fan seu. En una possessió íntima, van desfent les diferents capes de la meva estructura, destil·lant el meu ésser com un licor preuat.

Sóc part del degotall. M’endinso en el fluid, m’hi fonc. Per fi, formo part de la sang de la terra enmig de la infinitat de tonalitats de la substància, des de la transparència al marró més fosc. Em dilueixo per créixer dispers.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àngels Blascoros

Àngels Blascoros

12 Relats

5 Comentaris

3100 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Primer vaig aprendre a parlar, després a caminar i tot seguit a escriure. No ho he deixat mai. Pura passió. Em declaro culpable de no haver-li dedicat prou temps. Ara, tracto de compensar-ho. Deixaré que, millor o pitjor, les meves paraules ho demostrin.