L'Emma

L’Emma és una noia de quinze anys que viu a Barcelona. L’Emma viu al camp, amb el seu pare -la seva mare és morta i no té germans- i un batibull de vaques, gallines i porcs. L’Emma no té amics, fa uns anys tenia dues grans amigues, la Laia i la Roser, però van anar-se’n amb altre gent. L’Emma s’ha barallat amb una noia de la seva edat, de família rica i, per tant, guanyadora. L’Emma ha estat en un centre per a al•lots dolents. L’Emma té depressió des de fa dos anys, l’única cosa que la fa somriure és la dansa. L’Emma balla música clàssica, n’ha après ella sola, el seu pare no té diners com per apuntar-la a alguna acadèmia. L’Emma se sent bé ballant a l’aire lliure, sense música, només amb el soroll que fa la natura. L’Emma ha començat a xatejar amb els amics de la única persona del món que sempre l’ha ajudada en tot, la Mercè. Dels amics de la Mercè, l’Emma s’ha fet molt amb la Maria, que ja li ha contat tota la seva vida i es tenen molta confiança. Tant la Mercè com la Maria són de Mallorca, relativament lluny de Barcelona. L’Emma està sola. L’Emma estima, a distància. L’Emma no existeix. L’Emma és inventada. L’Emma no és.